El present article s'aproxima, primer, als marcs conceptuals de la “Transició Soci-Ecològica”, la “Transició Justa” i la “Transició Digital”, les quals són claus en el camí cap a un nou model econòmic en les nostres societats. La crisi climàtica amb els seus efectes devastadors ens obliga de manera insoslayable modificar les nostres modalitats de consum i producció. Hem d'entendre que la sensatesa econòmica i la transició soci-ecològica no són una dicotomia, sinó per contra, sense una profunda transició ressò-social és precisament l'economia que està en perill. En aquest context, el fonamental és la coresponsabilitat, és a dir, governs, empreses, sindicats, el món acadèmic i el ciutadà com a consumidor han de trobar el consens sobri en “quin tipus de societat volem viure”, i, per tant, actuar en coherència.

La modificació de les nostres modalitats de consum i producció marcaran el futur de l'ocupació en un mercat laboral en continu canvi. A diversos països estem observant una certa contradicció, és a dir, segueix persistint un nombre significatiu de desocupació, el qual afecta sobretot a dones i gent jove, i de l'altra costat, està augmentant l'escassetat de la força laboral en pràcticament tots els sectors i indústries. Molts dels nous perfils professionals que demanden les empreses, estan relacionats amb el canvi climàtic i la biodiversitat, com així també amb el procés de la digitalització. Per poder afrontar aquests desafiaments, l'educació, la formació i l'aprenentatge continu són els factors determinants.

La implementació de les transicions social i ecològica provoca la pèrdua de llocs de treball a causa de mesures ambientals i climàtiques, però també impliquen la generació d'un nombre significatiu de noves ocupacions. Precisament en relació amb l'ocupació volgués posar l'èmfasi en què les polítiques públiques han de considerar des del principi i paral·lelament les mesures ecològiques i els seus impactes socials, és a dir, la dimensió ecològica i la dimensió social com un tot.

En cada capítol es fa referència no solament a la Unió Europea, sinó també a Amèrica Llatina i el Carib, continent que està realitzant grans esforços per descarbonizar les seves economies, però comparativament en condicions econòmiques i socials bastant més difícils.

First, the present article aims to provide an approach to the conceptual frameworks of “Social and Ecological Transition”, “Just Transition“ and “Digital Transition“, which are key in the path towards a new economic model in our societies. The climate crisis with its devastating effects inevitably forces us to modify our consumption and production patterns. We must understand that economic sense and eco-social transition are not a dichotomy, but on the contrary, without a profound eco-social transition it is precisely the economy that is in danger. In this context, the fundamental cuestión is the co-responsibility, that is, governments, companies, unions, the academic world and citizens as consumers have to find consensus on “what type of society we want to live in”, and consequently, act in coherence. 

The modification of our consumption and production patterns will mark the future of employment in a constantly changing labor market. In several countries we can observing a certain contradiction, that is, a significant number of unemployment continues to persist, which mainly affects women and young people, and on the other hand, the shortage of the labor force is increasing in practically all sectors and industries. Many of the new professional profiles that companies demand are related to climate change and biodiversity, as well as to the digitalization process. Education, training and continuous learning are the determining factors to face these challenges.

The implementation of social and ecological transitions causes the loss of jobs due to environmental and climate measures, but also they imply the generation of a significant number of new jobs. Precisely in relation to employment, I want to emphasize that public policies have to consider from the beginning and in parallel the social impacts of ecological measures, that is, the ecological dimensión and the social dimensión as a whole.

Each chapter refers not only to the European Union, but also to Latin America and the Caribbean, a continent which is making great efforts to descarbonize its economies, but in comparatively much more difficult economic and social conditions.
 

1 . 1     “Transició Soci-Ecològica”

En primer lloc, volgués assenyalar que -al meu judici-, l'origen dels continguts de la “transició soci-ecològica” ho podem situar a partir dels anys 70 del segle passat. Per aquell temps, encara no s'usava aquest concepte, no obstant això, a diversos països industrialitzats va sorgir “una crítica al model productivista i consumista”, un qüestionament a “un model que en l'econòmic i en el social presenta enormes desequilibris, la qual cosa és èticament injust i insostenible a escala planetària” (Woischnik, 2019 ). La fe gairebé cega en el progrés tecnològic i en un creixement econòmic il·limitat s'havia convertit després de la II Guerra Mundial en la “ideologia més totalitària”, tant a Orient com a Occident (Gruhl, 1978 ). 

Quant al concepte “transició soci-ecològica” no existeix una definició assumida per tots els països o organismes internacionals. L'acabo empleat pels països germanoparlantes és “Sozial-Ökologische Transformation”, el qual és considerat com una resposta a la crisi financera i econòmica dels anys 2008 / 2009 . A Alemanya van ser abans de res membres del partit polític Die Grünen (Els Verds) que van debatre i van publicar enfocaments alternatius respecte a un canvi de l'actual model econòmic i social. Alhora, opinaven que els objectius, criteris i exigències d'aquesta transformació van coincidir amb els plantejaments del Green New ¹ Deal  , orientats a inversions directes de l'Estat en una infraestructura ecològica, al foment d'un mercat ambiental (productes i serveis) i a majors despeses en educació i formació(Bündnis 90 /Die Grünen, 2011 ). 

És pertinent ressaltar que els tres aspectes esmentats relatius al Green New Deal guarden relació amb la generació d'ocupació verda, tenint especial importància l'educació i la formació, a causa que les noves ocupacions requereixen una qualificació superior, tant en la producció industrial tradicional com en el sector terciari. Quant al sector primari, es tracta d'una assignatura pendent políticament, però requeriria una recerca aparti per la seva importància.

Al desembre de 2019 , la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va presentar l'European Green Deal,el qual pretén que Europa sigui el primer continent que aconsegueixi la neutralitat climàtica en 2050 el . Aquest Pacte Verd Europeu se situa en el marc de les conseqüències de la pandèmia Covid- 19 i de la recuperació econòmica relacionada. Els recursos econòmics disponibles ²   per implementar una sèrie de lleis, directives i estratègies són enormes, la qual cosa permetrà als 27 països de la UE invertir en projectes ambientals i climàtiques, la qual cosa sens dubte fomentarà la generació d'ocupacions verdes. 

Això és precisament el que s'hauria d'entendre amb transició ecològica i social, o sigui, conjuminar la dimensió ecològica amb la dimensió social. Però perquè això ocorri de debò, “les polítiques públiques han de considerar des del principi i paral·lelament les mesures ecològiques i els seus impactes socials. Si no s'enfoca i no s'actua d'aquesta manera, les polítiques públiques en matèria ambiental i climàtica s'exposen al perill de fracassar” (Woischnik, 2022 ).

En relació amb la “transició energètica”, element clau de la “transició ecològica i social”, el compromís de la Unió Europea en el marc de la lluita contra el canvi climàtic s'ha vist seriosament afectat per la guerra a Ucraïna, la qual cosa ha implicat que els països europeus hagin urgit la desconnexió energètica de Rússia. 

Per a Amèrica Llatina el desafiament d'una “justa transició energètica” es presenta en un context diferent. Sobre este tema, és oportú conèixer el pensament d'una activista ambiental de Xile: “La transició energètica ha de tenir el rostre de les dones, dels nens i nenes, dels pobles indígenes, de les comunitats del sud global que són les que conviuen amb les empreses que extreuen els minerals considerats estratègics per a aquesta transformació. … Coure, liti, cobalt, níquel, terres rares són alguns dels minerals considerats estratègics per a aquesta transició i al costat de la producció d'hidrogen posen a països com Xile davant una gran oportunitat, però també en una perillosa subhasta neocolonialista en què ens oferim al millor postor. Urgeix mirar més lluny i profund, si no, europeus, xinesos, nord-americans tindran actuacions elèctriques, panells solars i autonomia energètica, a costa del nostre sacrifici” (Uranga, 2023 ). 

En la seva recent participació en el Cim CELAC-EU, el president de Xile, Gabriel Boric, va fer referència als beneficis de l'Acord de Modernització del Tractat d'Associació entre Xile i la Unió Europea, la signatura de la qual està prevista per a finals del 2023 . El president Boric va emfatitzar el compromís del seu país a “constituir-nos com una aportació a la transició energètica i climàtica”. D'altra banda, va expressar -al meu judici- amb una gran visió que l'explotació del liti, hidrogen verd i el coure ha de realitzar-se “des de la perspectiva de crear valor agregat al nostre país i a la nostra regió. No solament ser una font de matèries primeres, sinó crear valor per crear riquesa per distribuir de manera més justa la riquesa als nostres pobles” (Cancino, 2023 ).  

“Transició Justa”

cal destacar que el terme “transició justa” prové del món sindical. En concret, va ser encunyat pel líder sindicalista nord-americà Tony Mazzocchi, qui en 1993 va demanar un ´superfondo per als treballadors´ amb la finalitat de donar-los suport financer i accés a l'educació superior en el cas que perdin la seva ocupació a causa de polítiques ambientals (OIT, 2018 ). És important, posar l'accent en les Directrius de l'Organització Internacional del Treball (OIT) relatives a una transició justa, en les quals es fa referència a “l'ecologización de les economies” i en “la creació de treball decent en tota la cadena de subministrament” (OIT, 2015 ). 

En el marc de la lluita contra el canvi climàtic, el terme “transició justa” va ser incorporat a l'Acord de París: “Tenint en compte els imperatius d'una reconversió justa ³   de la força laboral i de la creació de treball decent i d'ocupacions de qualitat, de conformitat amb les prioritats de desenvolupament definides a nivell nacional” (Acord de París, 2015 ). Avui dia, es pot observar que la idea de la “transició justa” s'ha convertit en un assumpte clau per als tractats o organitzacions internacionals.

Per a la regió d'Amèrica Llatina i el Carib, el concepte de la transició justa no havia adquirit major importància. No obstant això, des de fa pocs anys, diversos països llatinoamericans elaboren “Estratègies nacionals de transició justa i polítiques locals d'ocupació verda”. D'altra banda, la labor de l'OIT està enfocada al fet que els països llatinoamericans incorporin “l'agenda de transició justa en les seves polítiques públiques”. De fet, en el context de l'acció climàtica, alguns països reflecteixen la transició justa en les seves comunicacions de Contribució Determinada a Nivell Nacional (CDN), destacant en 2020 l'a Argentina, Xile, Colòmbia i Costa Rica (OIT, 2021 ).

En el cas de Xile destaca així mateix la creació de l'Oficina de Transició Socioecológica Justa per part del Ministeri de Medi ambient. Les seves tasques guarden relació no solament amb la gravetat del canvi climàtic i la pèrdua de la biodiversitat, sinó estan enfocades a millorar la situació de comunicades vulnerables i de persones que viuen a les denominades “zones de sacrifici ⁴ ” .

Dit l'anterior, és rellevant destacar que les barreres econòmiques, socials, institucionals, mediambientals, etc., frenen un avanç més ràpid d'Amèrica Llatina cap a una transició justa, equivalent, -al meu judici-, a una transició social i ecològica. A més, tot això, dificultat per la inexistent integració regional. S'afegeix l'escassetat de recursos econòmics com existeixen per a la implementació del Pacte Verd Europeu. Per tant, es comprèn que determinades iniciatives de la societat civil posen l'èmfasi en la justícia. En concret, en la justícia redistributiva, la justícia de gènere, la justícia ètnica i la justícia ambiental, com ho exigeix el Pacte Social, Ecològic, Econòmic i Intercultural per a Amèrica Llatina (Pacte Ecosocial del Sud, 2020 ).  

Sent sens dubte influïda per l'àmplia literatura alemanya i austríaca sobre este tema, opino que destacar la “transició social” -en conjunt amb la “transició ecològica”-, és més fàcil de comprendre que referir-se a la “transició justa”, a causa que definir el terme “just” resulta enormement complicat. No obstant això, coincideixo plenament amb Cristina Narbona, diputada i presidenta del Partit Socialista Obrer Español (PSOE), quan expressa que “el ´social´ hauria d'entendre's com una transició justa i inclusiva” (Narbona, 2021 ).

1 . 2     “Transició Digital”

El debat sobre la digitalització i la intel·ligència artificial resulta bastant controvertit. En relació amb la “transició digital” Manuel Escudero, ambaixador d'Espanya davant l'OCDE, assenyala “impactes positius en termes d'oportunitats de productivitat, de nous productes i serveis que poguessin augmentar el benestar de la humanitat”, mentre que, d'altra banda, poden donar-se “impactes negatius en termes d'augments de la desigualtat, empobriment de la qualitat democràtica i debilitament de la seguretat …” (Escudero, 2021 ). Andreas Schleicher, director del Departament d'Educació de l'OCDE, opina que la digitalització, “d'una banda, és una força democratizadora que està adquirint un poder extraordinari i ens permet connectar-nos i col·laborar amb qualsevol i pot fer que la veu més petita s'escolti a tot arreu. Però també pot aixafar la individualitat i la singularitat cultural” (Schleicher, 2019 ). 

Quant a la intel·ligència artificial, Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política, critica “la histèria digital”, dient que últimament “els qui tenen més responsabilitat ens estiguin advertint contra ella” (esmentant al director d'OpenAI, creadora del ChatGPT), a causa que demanen una moratòria respecte al seu ràpid desenvolupament i també una major regulació (Innerarity, 2023 ).

És rellevant destacar el vincle entre la “transició digital” i la “transició soci-ecològica” a causa del creixement exponencial de la demanda per l'internet, la qual cosa significa un fort increment del consum d'energia, i per tant, contribueix a l'augment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. 

cal posar l'accent en el profund i discrepante debat que es dona respecte a la destrucció d'ocupació a causa del procés de digitalització. Fa 10 anys enrere, en un estudi de l'Oxford Martin School es va expressar que el 47 porciento de tots els llocs de treball als Estats Units es veuen amenaçats per l'automatització i la computarización. El cridaner d'aquesta recerca va ser que no solament ocupacions de persones amb baixa qualificació estarien en perill, sinó de manera creixent tasques més complexes relacionades amb els algorismes informàtics en el llenguatge de programació (Eichhorst i Buhlmann, 2015 ).

Es pot afirmar que ens trobem davant el fet que la creixent digitalització canviarà per complet el món del treball. Es considera que, d'una banda, sorgiran nous models de negocis i noves estructures de competitivitat, i per un altre, es modificaran els continguts mateixos del treball i l'organització dels processos productius (Klammer, 2017 ).

És oportú esmentar en aquest lloc la “Aliança Digital Unió Europea-Amèrica Llatina i el Carib” en el marc del Global Gateway ⁵ . Aquesta iniciativa de “transformació digital” té com a objectiu “fomentar el desenvolupament d'infraestructures digitals segures/segures, resilientes i centrades en l'ésser humà sobre la base d'un marc basat en valors, garantint un entorn democràtic i transparent i posant l'accent principalment en la privadesa i els drets digitals” (CE, 2023 ). 

En finalitzar aquest primer capítol, volgués ressaltar l'opinió d'Inmaculada Ordiales, autora d'un estudi sobre “Digitalització i canvi climàtic”: “Europeus i llatinoamericans tenen la responsabilitat compartida d'alinear les tres transicions, perquè en el seu èxit està un futur inevitablement compartit (Ordiales, 2021 ).

2 . 1     Persistència de la desocupació vs escassetat de la força laboral

La desocupació segueix sent la gran preocupació en molts països del món, tant dels governs, agents socials, partits polítics, com així també dels ciutadans. Assistim a alts percentatges de desocupació juvenil, desocupació femenina, desocupació de llarga durada i desocupació de persones majors d'anys.. 45

Segons l'OIT, “el dèficit mundial d'ocupacióva ascendir a 473 milions de persones en 2022 , la qual cosa correspon a una taxa d'incidència de dèficit d'ocupació del 12 3 , per cent”. L'organisme assenyala que el “dèficit mundial d'ocupació” és una “nova mesura”, que “es compon de 205 milions d'aturats -el que equival a una taxa del 5 8 , per cent de desocupació- i de 268 milions de persones que, àdhuc tenint una necessitat insatisfeta d'ocupació, no formen part de la població activa al no complir els criteris per inscriure's en la categoria d'aturats”. D'altra banda, en 2022 , l'ocupació informal va aconseguir a 2000 milions de treballadors a nivell mundial (OIT, 2023 ).

Respecte a Amèrica Llatina i el Carib, la desocupació es va reduir de el 8 % en 2019 (l'any anterior a la pandèmia del Covid- 19 ) al 7 2 , % en 2022 . No obstant això, com destaca l'ONU, referint-se a l'informi Panorama Laboral de l'OIT, la incertesa segueix sent una característica dels mercats de treball, a causa que “la recuperació laboral ha estat impulsada per l'augment dels treballs informals”. Gran part dels treballadors informals són pobres i en paraules de Claudia Coenjaerts, directora regional interina de l'OIT, “la realitat és que una de cada dues persones treballa en la informalidad, que sol estar acompanyada per inestabilitat laboral, baixos ingressos i sense protecció social” (ONU, 2023 ).

Als països industrialitzats, les polítiques actives d'ocupació demostren que el mercat laboral no és de fàcil solució, més encara, no existeix un camí únic per superar la desocupació. És a dir, s'han de conjugar diverses mesures i solucions d'acord amb les peculiaritats pròpies de cada país. No obstant això, existeixen certes condicions que afavoreixen la creació de nous llocs de treball, com, per exemple, quan arriben al mercat productes innovadors i noves tecnologies. D'altra banda, com veiem més endavant, polítiques públiques relacionades amb la “transició ecològica, social i digital” poden ser fonts significatives per a la generació d'ocupació.

Segons Bill Gates, la intel·ligència artificial és la innovació de major envergadura: ´El seu potencial per transformar l'educació, la salut i el mercat laboral és immens, generant noves oportunitats i afrontant reptes importants´. En la seva opinió hi ha tres àrees en les quals es crearà un nombre significatiu d'ocupacions: en la intel·ligència artificial, l'energia i la biologia. Poden sorgir bones oportunitats d'ocupació també en altres sectors, però els nomenats són els que majors possibilitats presenten. D'altra banda, Gates considera que “la intel·ligència artificial promet transformar la forma en què treballem i vivim, permetent-nos concentrar-nos en tasques més significatives i creatives mentre confiem les tasques monòtones a les màquines” (Rebein, 2023 ).  

Penso que cal prendre amb certa cautela la visió optimista de Bill Gates. Record que poc temps enrere vaig llegir un article sobre el desenvolupament de robots per al sector de la salut, i més específicament, per a les tasques relacionades amb la cura de persones en hospitals o residències per a gent gran. El text, del com no vaig guardar la font, va fer una referència a diferències culturals. Així, per exemple, les persones a Japó van acceptar millor que els atengués un robot i no solament per servir-los el menjar, sinó que, a més, per realitzar la neteja corporal. L'acceptació d'aquest tipus de robot s'explicava amb que els japones tenen un cert pudor per despullar-se davant d'altres persones, alguna cosa que no s'observa en les societats occidentals. 

Aquest exemple dels robots en el sector de la salut ens mostra com les màquines poden reemplaçar a l'ésser humà, per tant, contribueixen -en aquest cas- a l'augment de la desocupació existent. Més enllà de l'ocupació, penso que caldrà preguntar-se si volem viure en un món on les persones seran substituïdes gradualment per robots.

D'altra banda, a diversos països s'observa una escassetat de la força laboral. Així que, el futur de l'ocupació per als professionals del sector tecnològic altament qualificats, denominats “turistes laborals”, resulta ben diferent. En paraules de Tomás Pereda, sotsdirector general de la Fundació Máshumano, aquests professionals ´salten de liana en liana i romanen en cada projecte una mitjana de 1 2 , anys´, o sigui, ´poden permetre's ser una mica més exquisits. Si alguna cosa no els agrada -salari, conciliació, localització, presencialitat-, doncs es canvien d'organització´. I afegeix: ´Creuen que en un món inestable, l'única estabilitat és un mateix, i això ho proporciona el viure diferents experiències en diferents empreses, projectes, rols, funcions … “ (Bárcena, 2023 ).

A continuació, volgués referir-me a la contradicció que significa que una economia tingui encara un nombre relativament important de desocupació, i que, de l'altra costat, existeixen de manera creixent llocs de treball pels quals les empreses no troben els treballadors i professionals adequats.

Respecte al mercat laboral d'Alemanya, l'Agència Federal d'Ocupació va informar a l'agost passat que la taxa de desocupació va registrar un 5 , 8 % (Bundesagentur für Arbeit, 2023 ). Alhora, mai els llocs de treball vacants havien arribat a una xifra tan alta com en l'actualitat, un total d'aproximadament 250 . 000 llocs de treball disponibles. Segons el Ministeri Federal d'Economia i Protecció del Clima, les empreses estan cercant matemàtics, informàtics, enginyers de ciències naturals, de tecnologia electrònica, etc., però també, mestres d'ofici per a diferents àmbits de la construcció (electricitat, calefacció, tecnologia sanitària, instal·lació fotovoltaica), com, així mateix, professionals amb formació per a les cures de persones majors o malaltes (Bundesministerium für Wirtschaft und Klimaschutz / BMWK, 2023 ). El problema s'agreuja per l'envelliment de la societat. Les xifres de l'Oficina Federal d'Estadística indiquen que “una de cada dues persones té més d'anys 45 i una de cada cinc té més d'anys 66 (Statistisches Bundesamt, 2023 ).

Com solucionar l'escassetat laboral?Acceptar un major ingrés al país de forces laborals estrangeres xoca amb certes postures polítiques. D'altra banda, segons una enquesta de la Jobplattform Indeed, més d'un 20 % dels responsables de recursos humans d'enquestats 400 rebutja emprar persones per sobre d'anys; 55 un 4 % posa el límit en 35 anys (Schmidt-Stein, 2022 ). La discriminació per edat, denominat edadismo laboral, significa que moltes empreses no valoren els coneixements adquirits i les experiències professionals de persones majors. No obstant això, no pocs podrien ser de gran utilitat per a la societat, tals com, tècnics ortopédicos, tècnics dentals, optometristas, especialistes en audiòfons, respecte als quals també existeixen nombrosos llocs de treball vacants (Focus, 2023 ). L'economista Michael Hüther de l'Institut de l'Economia Alemanya (Institut der deutschen Wirtschaft/IW) advoca per un augment de les hores laborals actuals en comptes d'una setmana laboral de quatre dies com la proposen els sindicats. Hüther opina que “hem d'aprofitar el potencial de la nostra força laboral per aconseguir la transformació a una economia climàticament neutra amb una llavors població reduïda” (Spiegel, 2023 ).

La reacció del Govern ha estat la creació d'un centre de competència per a l'assegurament de professionals qualificats (Kompetenzzentrum Fachkräftesicherung), orientat a les pequeño i mitges empreses perquè trobin, mantinguin i puguin seguir formant als treballadors. Així mateix, ha elaborat unaestratègia per a l'assegurament durador de treballadors i professionals qualificats(Strategie zur nachhaltigen Sicherung von Fachkräften) que posa l'èmfasi a l'educació i formació de gent jove (BMWK, 2023 ). 

2 . 2     Nous perfils professionals i potencials àmbits

El punt anterior del present text ens connecta amb EURES (EURopean Employment Services), una plataforma en línia mitjançant la qual prop de 5 000 . ocupadors publiquen els llocs de treball vacants en les seves empreses. Com assenyala la Comissió Europea, “en aquest moment hi ha més de quatre milions d'ofertes d'ocupació disponibles”, sent EURES “la xarxa europea més important … de cercar i trobar treball en els estats europeus” (CE, 2023 ). 

En un article recent, EURES explica que de manera creixent molta gent jove s'interessa per professions que tenen efectes positius en les nostres societats, abans de res, activitats professionals relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic. L'organisme destaca que molts d'aquests treballs no existien fa 10 o 20 anys enrere, no obstant això, s'està observant un augment de la demanda per les “ocupacions verdes”. EURES ressalta que encara resulta difícil definir el concepte “empro verd”, no obstant això, presenta alguns dels perfils més demandats (EURES, 2023 ):

• Ingenieros/as para energías renovables: instalación de plantas solares, instalación de molinos eólicos, etc.
• Enginyers/as per al sector de la construcció: projectes d'eficiència energètica, planificació urbanística sostenible, etc.
• Científics/as de ciències naturals: recopilació, avaluació i commutació de dades relatives a qüestions mediambientals; recerca respecte al canvi climàtic; especialització en la qualitat de l'aire, del sòl o de les aigües; assessorament de grans empreses i organitzacions internacionals en matèria de desenvolupament sostenible, etc.
• Especialista per a la indústria pesquera: recerca de la població de peixos, la biodiversitat dels peixos, emergències en el cas de vessis de petroli, aspectes jurídics relacionats amb la indústria pesquera, etc.
• Cirurgians/as d'arbres 6 : plantació d'arbres i arbustos, manteniment i cures d'arbres malalts, protecció d'àrees naturals, regeneració forestal, protecció davant incendis forestals, etc.
• Dissenyador/a de productes: disseny de productes que tenen una major durabilitat i un menor impacte negatiu en el medi ambient; disminuir la petjada ecològica en la indústria tèxtil i reduir la quantitat de residus a causa de la modafastfashion , etc.

Quant a les “Top 10 Emerging Technologies of 2023 ”, el Fòrum Econòmic Mundial ressalta en el seu document respectiu que ´aquest informe integral va més enllà d'enumerar les 10 tecnologies principals i els seus riscos i oportunitats associats. Proporciona una avaluació qualitativa de l'impacte potencial de cada tecnologia en les persones, el planeta, la prosperitat, la indústria i l'equitat´. Sobre este tema, Pedro Huichalaf, exsotssecretari de Telecomunicacions del Govern de Xile i expert en ciberseguretat del ministeri de Defensa destaca que “hem de tenir com a prevenció els desafiaments ètics, legals i regulatorisperquè aquest tipus de tecnologia no s'escapi del control humà” (Huichalaf, 2023 ).

Aquests top 10 tecnologies emergents són (publicat en espanyol per Huichalaf, ídem):

1. Combustible d'aviació sostenible
2. Sensors microscòpics per a plantes
3. Computació sostenible
4. IA Generativa
5. La IA en la salut i la sanitat
6. Metaverso per a la salut mental
7. Virus de disseny
8. Mapes ómicos
9. Bateries flexibles
10. Electrònica neuronal flexible

Així mateix,Repsol,la multinacional energètica i petroquímica espanyola, va elaborar una llista de “les professions del futur més demandades, moltes d'elles lligades a tecnologies relacionades amb la trucada Quarta Revolució Industrial” (Repsol, 2023 ):

• Enginyer de noves energies
• Arquitecte i enginyer de Smart Cities i cases intel·ligents
• Especialista en transformació digital
• Guardià del clima: controlador de la petjada de carboni
• Analista de Big Data
• Enginyer de biotecnologia
• Especialista en IoT
• Expert en xifrat i ciberseguretat
• Enginyer de nous materials
• Enginyer de Fintech
• Expert en Intel·ligència Artificial i aprenentatge automàtic
• Enginyer de transport intel·ligent

El descrit en aquest capítol sobre “nous perfils professionals i potencials àmbits” ens donen només una idea de les possibilitats laborals i professionals del futur. Alhora ens fan reflexionar sobre els enormes desafiaments per a l'educació, la formació i l'aprenentatge continu que es converteixen més que mai en factors determinants. 

Sent assessora durant quatre anys del Servei Nacional de Capacitació i Ocupació del Ministeri del Treball a Xile, opinava -entre uns altres- (Woischnik, 2002 ): 

• "L'educació i la formació són les eines clau en el camí cap al progrés econòmic i social. Aquests elements no solament són la clau per a l'èxit individual d'una persona, sinó que, a més, constitueixen els factors decisius per al benestar i el desenvolupament d'un país.
• Existeix un estret vincle entre el sistema educatiu i el sistema de formació professional, o sigui, encara que la formació professional sigui bona, aquesta no pot esmorteir els dèficits de l'educació bàsica.
• És molt important sintonitzar la formació professional amb les necessitats del mercat laboral, i detectar a temps (i no de manera reactiva) els canvis que es produeixen en les demandes de treball qualificat.”

3 . 1     La pèrdua d'ocupació arran de mesures ambientals i climàtiques

Abans que tot, cal assenyalar, que la incidència de la política ambiental i climàtica sobre l'ocupaciópot ser de diversa índole, tals com: efectes positius i negatius, efectes directes i indirectes, efectes a curt i a llarg termini, efectes bruts i nets, efectes tangibles i intangibles. Per tant, no resulta fàcil comptabilitzar els llocs de treball creats o perduts a causa d'exigències o inversions ambientals. Per poder avaluar els efectes nets -i no solament els bruts- cal considerar tots els efectes possibles: positius, negatius, directes, indirectes, de curt i llarg termini (Sprenger, 1997 ). 

Respecte a la quantificació d'efectes negatius, a la fi dels anys 80 del segle passat es va destacar que el problema de la causalitat múltiple quant a determinats canvis dels costos, preus, vendes, producció, etc., comporta al fet que l'anàlisi dels efectes negatius de la política ambiental sobre l'ocupació es converteix en molts àmbits en una pura qüestió discrecional (Sprenger, 1989 ). Esmentar així mateix l'aplicació de diferents models metodològics per part d'instituts econòmics, com són: l'anàlisi en relació amb els sectors de la demanda, o respecte als de l'oferta, fins i tot estudis que combinen tots dos procediments.

A nivell individual, la pèrdua d'ocupació arran del tancament d'una empresa per una causa ambiental sovint no pot ser esmenada amb una altra ocupació, a causa del baix nivell d'ocupabilitat ⁷   i de mobilitat laboral. Com destacava l'OIT fa ja 30 anys, en aquests casos, “seria poc raonable esperar que els treballadors que hagin quedat aturats adoptin una actitud filosòfica davant aquesta situació: des del seu punt de vista, els controls de la contaminació són els responsables de la supressió dels seus llocs de treball”. D'allí, és fonamental “la concessió d'indemnitzacions financeres, l'aplicació d'amplis programes de readaptació professional i l'adopció de sistemes de jubilació anticipada sense pèrdua de prestacions” (OIT, 1993 ).

Avui dia, el Govern espanyol de Pedro Sánchez és precisament un excel·lent exemple a nivell de la Unió Europea en tenir un ferm compromís en l'àmbit nacional i internacional en la seva lluita contra el canvi climàtic i la descarbonización dels sectors productius. Entre les fites destaquen el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021 - 2030 (PNIEC), la primera Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i l'Estratègia de Transició Justa.

Aquesta Estratègia esmenta queels processos de transició energètica i climàtica poden causar la pèrdua d'ocupació, alhora que impliquen àmplies oportunitats per a la generació de nous llocs de treball. Connectant amb l'expressat en el paràgraf anterior, és rellevant destacar que mitjançant els Convenis de Transició Justa es possibilita la prestació econòmica a comarques afectades per la transició ecològica, com va ocórrer en el cas d'Astúries amb el tancament de pous miners.  

3 . 2     Oportunitats per a la generació d'ocupació verda

La creciente relevancia que ponen gobiernos, empresas y sindicatos en los vínculos entre protección ambiental y generación de empleo ⁸   se explica sobre todo por las necesarias respuestas a la crisis climática, sin dejar de mencionar la pérdida de la biodiversidad y la contaminación de diversa índole (aire, suelos, aguas y océanos).

No obstant això, l'origen de l'aproximació a la interrelació entre medi ambient i ocupació se situa bastants anys enrere. En el cas de la Unió Europea cal assenyalar el text “Construir una Europa sostenible: La Comissió adopta una comunicació sobre medi ambient i ocupació” (CE, 1997 ). En aquest document la CE ressalta “que les polítiques de medi ambient i d'ocupació poden consolidar-se mútuament i que aquestes dues polítiques d'interès comú poden integrar-se en el marc més ampli la política general de la Unió Europea”. Per aquell temps, es va estimar que aprox. 3 , 5 milions de persones tenien una ocupació relacionada amb el medi ambient. Alhora, es va advertir de la tendència en la Unió Europea de la ´subexplotación´ de la mà d'obra, donat els alts índexs de desocupació, i, d'altra banda, de la ´sobreexplotació´ dels recursos mediambientals.

És rellevant destacar que no existeix una definició única de “ocupació verda”. D'altra banda, és necessari diferenciar entre “ocupacions verdes” i “ocupacions decents”. En aquest context cal assenyalar el Worldwatch Institute Report “Green Jobs: Towards decent work in a sustainable, low-carbon world” ( 2008 ), encarregat en conjunt pel PNUMA, OIT, CSI i OIE, exposant els següents exemples:

“Green, but not decent”: 

• Reciclatge de productes electrònics sense seguretat laboral adequada
• Instal·ladors de panells solars amb salaris baixos
• Explotats jornalers de plantacions de biocombustibles

“Green and decent”:

• Ocupacions sindicalizados en energia eòlica i solar
• Arquitectes verds
• Empleats de transport públic ben remunerats

L'Agenda 2030 va fer en 2015 precisament referència explícita a aquest tema en l'ODS 8 “Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiu i el treball decent per a tots”.

Al seu “Programa d'Ocupacions Verdes”, l'Organització Internacional del Treball posa l'accent en: “El treball decent és la pedra angular de polítiques eficaces d'economies verdes per aconseguir el desenvolupament sostenible. Això implica que els esforços per reduir l'impacte ambiental advers han de conduir a resultats socialment justs amb oportunitats d'ocupació per tots” (OIT, 2016 ).

Les perspectives a nivell mundial quant a la generació d'ocupacions verdessón positives, a causa de la creixent demanda en qualsevol sector i indústria. El Fòrum Econòmic Mundial expressa en el seu informe “Future of Jobs Report 2023 ” el següent: “Segons una estimació recent de l'Agència Internacional d'Energia (AIE), un escenari de recuperació verda podria generar prop d'un 3 , 5 % de creixement addicional del PIB a nivell mundial, així com un impacte net en l'ocupació de 9 milions de noves ocupacions creades cada any. A nivell mundial, la transició verda podria crear 30 milions d'ocupacions en energia neta, eficiència i tecnologies baixes en emissions per ” 2030 (WEF, 2023 ).

En el cas d'Espanya, segons les previsions del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021 - 2030 , només les inversions en energies renovables crearan fins a 2030 un nombre significatiu d'entri 102 . 000 i 182 . 000 ocupacions, “dels quals es beneficiarà principalment la indústria manufacturera ( 18 %), construcció ( 15 %), comerç i reparació ( 13 %) associats al sector renovable” (Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic / MITECO). 

Respecte a Amèrica Llatina i el Carib, l'informe “Creant ocupacions per a una recuperació sostenible i un futur de zero emissions netes”, publicat pel Banc Interamericano de Desenvolupament (BID) i l'Organització Internacional del Treball (OIT), destaca el gran potencial per a la generació de llocs de treball a causa de les transformacions en sectors com l'agricultura, la silvicultura, les energies renovables, la construcció i la manufactura. En concret, “encara que la pandèmia de la COVID- 19 ha exposat la vulnerabilitat i les desigualtats a la regió, la transició cap a una economia verda ´ofereix la promesa de crear 15 milions de nous llocs de treball nets´” (EfeVerde, 2020 ).

Acord de París ( 2015 ): Les Parts en el present Acord, …, pág. 2

Bárcena, Selina ( 2023 ): Adeu al treball per a tota la vida: arriben els turistes laborals. Els perfils tecnològics cerquen promoció instantània i millor salari saltant ràpidament a altres signatures. Publicat pel periòdic El País, secció Negocis, Madrid , 4 de juny, pág. 22

Bündnis 90 /Die Grünen ( 2011 ): Die sozial-ökologische Transformation der Wirtschaft: Der Grüne New Deal. Kiel, Alemania

Bundesagentur für Arbeit ( 2023 ): Arbeitslosenquote & Arbeitslosenzahlen 2023 , Núremberg, agost

Bundesministerium für Wirtschaft und Klimaschutz / BMWK ( 2023 ): Fachkräfte für Deutschland. Berlín. Disponible en: https://www.bmwk.de/Redaktion/DE/Dossier/fachkraeftesicherung.html

Cancino, Kathia ( 2023 ): Boric en Celac-UE: Va condemnar guerra a Ucraïna i va rellevar agenda amb Pimes i la Sofofa. Publicat en el periòdic El Desconcert de Xile, 18 de juliol

CE ( 1997 ): Construir una Europa sostenible: La Comissió adopta una comunicació sobre medi ambient i ocupació. Comunicat de premsa, ip/ 97 / 1003 . Brussel·les, 18 de novembre de 1997

CE ( 2020 ): Un Pacte Verd Europeu. Esforçar-nos per ser el primer continent climàticament neutre. Disponible en:https://commission.europa.eu/strategy-and-policy/priorities- 2019 - 2024 /european-green-deal_és

CE ( 2023 ): Treballar a Europa: què és el programa EURES?. Brussel·les, 7 de febrer. Disponible en: https://spain.representation.ec.europa.eu/noticias-eventos/noticias- 0 /treballar-en-europa-que-és-el-programa-eures- 2023 - 02 - 07 _és

CE ( 2023 ): Global Gateway: els socis de la UE, Amèrica Llatina i el Carib engeguen a Colòmbia l'Aliança Digital UE-ALC. Comunicat de premsa. Brussel·les, 14 de març

EfeVerde ( 2020 ): Amèrica Llatina pot crear milions d'ocupacions amb economia de zero emissions. 30 de juliol . isponible en:https://efeverde.com/america-latina-empleos-cero-emisiones/

Eichhorst, Werner y Buhlmann, Florian ( 2015 ): Die Zukunft der Arbeit und der Wandel der Arbeitswelt. Publicado por IZA, Forschungsinstitut zur Zukunft der Arbeit. Institute for the Study of Labor. IZA Standpunkte Nr. 77 . Bonn, febrero, pág. 2

Escudero, Manuel ( 2021 ): Nova Socialdemocracia. Editorial Pablo Iglesias. Madrid

EURES ( 2023 ): Nachgefragte grüne Arbeitsplätze im Jahr 2023 . Presseartikel der Europäischen Arbeitsbehörde, Generaldirektion Beschäftigung, Soziales und Integration. Brussel·les, juny. Disponible en: https://eures.ec.europa.eu/demand-green-jobs- 2023 - 2023 - 06 - 06 _de

Focus ( 2023 ): Handwerkermangel in Deutschland erreicht Rekordniveau. 24 de juny

Gruhl, Herbert ( 1978 ): Ein Planet wird geplündert – Die Schreckensbilanz unserer Politik. Frankfurt a.M., pág. 3

Huichalaf, Pedro ( 2023 ): Les Top Principals Tecnologies emergents del 2023 . Publicat en Linkedin, 6 de setembre

Innerarity, Daniel ( 2023 ): La histèria digital. Tribuna en el Periòdic El País, Madrid , 5 d'agost

Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic / MITECO: Marco Estratègic d'Energia i Clima: Una oportunitat per a la modernització de l'economia espanyola i la creació d'ocupació. Disponible en:https://www.miteco.gob.es/ca/cambio-climatico/participacion-publica/marco-estrategico-energia-y-clima.html

Narbona, Cristina ( 2021 ): Contestació del qüestionari de la FIIAPP relatiu al document La incipient articulació entre les transicions social, ecològica i digital en la Unió Europea i a Amèrica Llatina i el Carib, publicat al juny de 2022 . Vegeu en Woischnik, Alwine ( 2022 )

Klammer, Ute ( 2017 ): Arbeiten 4 . 0 – Folgen der Digitalisierung für die Arbeitswelt. Publicado por: ZBW – Leibniz-Informationszentrum Wirtschaft. Wirtschaftsdienst, Zeitschrift für Wirtschaftspolitik. 97 . Jahrgang, Juli 2017 , Heft 7

OIT ( 1993 ): Actuació dels sindicats en el millorament de la protecció del medi ambient i en el desenvolupament sostenible. Documento base. Col·loqui sobre educació obrera i medi ambient. Ginebra, pág. 33

OIT ( 2015 ): Directrius de política per a una transició justa cap a economies i societats ambientalment sostenibles per a tots. Ginebra

OIT ( 2018 ): Transició justa cap a economies i societats ambientalment sostenibles per a tots. Ressenya de polítiques OIT-ACTRAV. Ginebra

OIT ( 2021 ): Transició justa i ocupació verda a Amèrica Llatina i el Carib: 10 anys de treball de l'OIT a la regió. Informe narratiu sobre les activitats realitzades per l'Organització Internacional del Treball a la regió, en matèria d'acció climàtica. Autor: Braulio Torres. Oficina Regional de l'OIT per a Amèrica Llatina i el Carib, Mèxic, pág. 5

OIT ( 2023 ): Perspectives Socials i de l'Ocupació al Món. Tendències 2023 . Informe de referència de l'OIT. Resum executiu. Ginebra, pág. 2

ONU ( 2023 ): La desocupació baixa a Amèrica Llatina però la incertesa perdura als mercats de treball. Notícies ONU, 7 de febrer

Ordiales, Inmaculada ( 2021 ): Digitalització i canvi climàtic. Estudi publicat per la Fundació Alternatives, Madrid

Pacto Ecosocial del Sur. América Latina y Caribe ( 2020 ): Por un pacto social, ecológico, económico e intercultural para América Latina. Disponible en:https://pactoecosocialdelsur.com/home- 2 /

Rehbein, Consolo ( 2023 ): Bill Gates va dir que solament tres tipus de treball sobreviuran en l'era de la Intel·ligència Artificial. Publicat per Fayer Wayer, 6 d'agost. Disponible en:https://www.fayerwayer.com/internet/ 2023 / 08 / 06 /bill-gates-va dir-que-solament-tres-tipus-de-treball-sobreviviran-en-la-era-de-la-intel·ligència-artificial/

Repsol ( 2023 ): Els nous treballs del futur. Disponible en:https://www.repsol.com/es/energia-futuro/personas/profesiones-del-futuro/index.cshtml

Schleicher, Andreas ( 2019 ): Entrevista d'Enrique Roca, president del Consell Escolar de l'Estat, a Andreas Schleicher, director del Programa TREPITJA de l'OCDE. Publicada en la Revesteixi Participació Educativa del Consell Escolar de l'Estat, Ministeri d'Educació i Formació Professional, Madrid , pág. 6

Schmidt-Stein, Matthias ( 2022 ): Umfrage: Altersdiskriminierung im Recruiting weit verbreitet. Publicat per “Personalwirtschaft“, 1 de setembre

Spiegel ( 2023 ): Wirtschaftsnaher Ökonom fordert Mehrstunden statt Viertagewoche. 18 de juliol

Sprenger, Rolf-Ulrich ( 1989 ): Beschäftigungswirkungen der Umweltpolitik. Eine nachfrageorientierte Untersuchung. Estudi realitzat per encàrrec de l'Oficina Federal de Medi ambient (Umweltbundesamt/UBA). Berlín, pág. XIII

Sprenger, Rolf-Ulrich ( 1997 ): Policy Background Paper on Environment and Employment. Conferència sobre Medi ambient i Ocupació, organitzada per la Comissió Europea i el Parlament Europeu. Brussel·les, 26 - 27 de maig, págs. 2 - 6

Statistisches Bundesamt ( 2023 ): Demografischer Wandel in Deutschland. Disponible en: https://www.destatis.de/DE/Themen/Querschnitt/Demografischer-Wandel/_inhalt.html

Uranga, Victoria ( 2023 ): Per una justa transició energètica. Publicat pel periòdic El Mostrador, Santiago de Xile, 21 de juliol

Woischnik, Alwine ( 2002 ): L'educació i la capacitació com a desafiaments d'una societat i d'un món laboral en contínua transformació: El cas de la Unió Europea. Informe elaborat per al Servei Nacional de Capacitació i Ocupació (SENCE) del Ministeri del Treball, Santiago de Xile. 

Woischnik, Alwine ( 2019 ): Green New Deal i Transició Ressò-Social: respostes a la Crisi Climàtica?, 4 de desembre, Disponible en: https://www.nuevatribuna.es/articulo/sostenibilidad/green-new-deal-transicion-eco-social-respuestas-crisis-climatica/ 20191204113458168791 .html

Woischnik, Alwine ( 2022 ): La incipient articulació entre les transicions social, ecològica i digital en la Unió Europea i a Amèrica Llatina i el Carib. Document elaborat per encàrrec de la Fundació Internacional i per a Iberoamèrica d'Administració i Polítiques Públiques (FIIAPP). Madrid , juny 2022

World Economic Forum ( 2023 ): Future of Jobs Report 2023 . Insight Report, May 2023 , page 23

Worldwatch Institute Report ( 2008 ): Green Jobs: Towards decent work in a sustainable, low-carbon world. Commissioned by UNEP, ILO, IOE and ITUC, Nairobi, September, page 40