El mercado laboral portugués ha evolucionado positivamente durante la última década, con mejoras en empleo y cualificación educativa, aunque aún enfrenta desafíos en la integración laboral de ciertos grupos. Así lo diagnostican Alexandra Moreira y Teresa Pina quienes señalan que desde 2017, Portugal ha experimentado un crecimiento demográfico gracias a un saldo migratorio positivo, aumentando su población activa y superando en actividad a la media de la UE desde 2016. A nivel educativo, el país ha reducido la proporción de personas con baja escolaridad, logrando un aumento en los niveles secundarios y superiores, acercándose a la media europea. El empleo ha mostrado una tendencia creciente, con tasas superiores a las de la UE, salvo en 2020 por la pandemia, mientras que el desempleo ha disminuido, aunque el juvenil sigue siendo alto y la tasa de larga duración se mantiene estable. Sin embargo, persisten desafíos como la infrautilización laboral y la integración de los jóvenes al mercado de trabajo.

Les noves tecnologies tenen una capacitat transformadora en comptes de generar clars impactes disruptius, és la principal conclusió a la qual arriben Sergio Torrejón, Ignacio González i Enrique Fernández-Macíasdesprés d'analitzar com afecten a l'ocupació tres dels principals vectors de canvi tecnològic de l'era digital: l'automatització del treball, la digitalització de processos i la plataformización del treball. A partir de les recerques portades cap des de el  Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea consideren que els efectes positius en l'ocupació de l'ús de robots en la indústria prevalen sobre els seus suposats efectes negatius; que el canvi tecnològic no promou l'existència d'un patró universal de polarització ocupacional, sinó que existeix una varietat patrons entre els quals destaca el de millora ocupacional; que la digitalització ha permès l'extensió del teletreball, encara que expliquem àdhuc amb barreres de tipus cultural i organitzatiu que impedeixen la seva major extensió; i que la pre valencia de l'ocupació en plataformes és encara petita, encara que algunes de les formes d'organització del treball pròpies de les plataformes digitals s'han estès a tota classe d'ocupacions. En tot cas, es pot concloure que el fet que prevalguin uns efectes (positius) o uns altres (negatius) no depèn solament de la naturalesa del canvi tècnic, sinó també de la regulació, les polítiques i la forma com s'organitza el treball.

Analizar las dificultades y los obstáculos que encuentran las personas con discapacidad para lograr una completa inclusión en el mercado laboral y, por tanto, alcanzar la plena ciudadanía, eliminando cualquier tipo de discriminación, es lo que pretende estudiar y dar a conocer el Libro Blanco sobre empleo y discapacidad. Tal como nos describe María José Romero, es una obra amplia y completa con aval científico pues su autoría son docentes de once universidades, con la participación de los interlocutores sociales y con las entidades promotoras, es un instrumento de análisis para conseguir nuevos avances y progresos en el acceso al empleo de las personas con discapacidad.

La situación laboral de los artistas y trabajadores culturales en el contexto de la Economía Social en España se caracteriza por la precariedad, salarios bajos e inestabilidad laboral, reflejo de una "economía naranja" enfocada en la creatividad y la mercantilización cultural, que frecuentemente ignora el bienestar de los trabajadores. Así lo desarrolla Rocío Nogales quien subraya la importancia de la economía social como alternativa, con modelos más sostenibles y centrados en el bienestar y la cohesión social, frente a los desafíos del sector cultural. También destacan las cooperativas y organizaciones como Smart Ibérica, que promueven el trabajo digno y solidario para los artistas, pese a la falta de reconocimiento en las políticas públicas. La autora insta a políticas de apoyo para fortalecer el papel de la economía social y mejorar las condiciones laborales en el sector cultural, especialmente mediante alianzas entre actores culturales, instituciones y la economía social, que permitirían una transformación más justa y sustentable.

O mercado de trabalho português evoluiu positivamente ao longo da última década, com melhorias no emprego e nas qualificações educativas, embora ainda enfrente desafios na integração laboral de determinados grupos. É o que diagnosticam Alexandra Moreira e Teresa Pina que salientam que, desde 2017, Portugal tem registado um crescimento demográfico graças a um saldo migratório positivo, aumentando a sua população activa e ultrapassando a média da UE em actividade desde 2016. A nível educacional, o país tem reduzido a proporção de pessoas com baixa escolaridade, conseguindo um aumento nos níveis secundário e superior, aproximando-se da média europeia. O emprego apresentou uma tendência crescente, com taxas superiores às da UE, exceto em 2020 devido à pandemia, enquanto o desemprego diminuiu, embora o desemprego jovem se mantenha elevado e a taxa de longo prazo se mantenha estável. No entanto, persistem desafios como a subutilização do trabalho e a integração dos jovens no mercado de trabalho.

En Canarias, la intermediación laboral es un motor clave para el progreso y el desarrollo social y económico de un mercado laboral con sus peculiaridades, debido a su insularidad. En este artículo, el Servicio Canario de Empleo (SCE) nos describe su modelo de intermediación, que pone el foco en dos ejes, mejorar la empleabilidad de las personas demandantes de empleo y atender las necesidades de personal que puedan tener las empresas. Para dinamizar la intermediación se crea la Red de Empleabilidad de Canarias (REC) para fomentar el trabajo cooperativo entre todas las entidades de Canarias y el Servicio Integral de Orientación de Canarias (SIOCAN), mediante tres modalidades: auto-orientación, orientación guiada y orientación personalizada elaboran un Itinerario Personalizado de Empleo (IPE). El equipo de prospección laboral realiza una atención personalizada al tejido empresarial de las islas para cubrir sus vacantes y anticiparse a sus necesidades futuras. Como novedad, en la gestión y difusión de ofertas y para facilitar la intermediación, se ha puesto en marcha la App móvil del SCE. 

Atreure i retenir el talent és el desafiament al que s'enfronta el sector turístic i de restauració al nostre país. D'una banda, existeix una alta rotació laboral, perquè els treballadors deixarien la seva ocupació si trobessin millors condicions laborals en altres llocs de treball. Els seus principals motius són: salaris insuficients, horaris poc flexibles i escasses possibilitats de promoció. D'altra banda, els ocupadors tenen dificultats per trobar perfils qualificats. Xavier Martín Canals ens proposa millorar les condicions laborals perquè és la clau per reduir la fugida de talent. Serien passos necessaris: pujar els salaris, garantir la conciliació entre la vida personal i laboral, oferir i facilitar formació contínua, etc. També, les empreses requereixen estratègies per als processos de selecció i atracció de talent, com les plataformes d'intermediació laboral especialitzades en el sector, així com també apostar per la digitalització de la gestió d'ocupació i la formació. Impulsar aquest tipus de pràctiques i estratègies proporcionaran la innovació necessària per al creixement del sector.

Abordar los desafíos y oportunidades con las que se enfrentan la Generación Z, también conocida como "Generación de Cristal", en el mercado laboral actual, es lo que nos proponen Ángeles Rubio y Esther González en este artículo, donde nos explican que es una generación más formada y productiva que las anteriores, aunque sufre altas tasas de desempleo juvenil y una brecha entre oferta educativa y demanda empresarial. A pesar del entorno de precariedad, poseen habilidades digitales, dominio de idiomas y voluntad de mejorar el sistema. Sin embargo, los procesos de selección extensos y con poca empatía, generan desconfianza, y en consecuencia, se propone adaptar los mecanismos de ingreso laboral (“onboarding”) a sus necesidades, mejorar la experiencia del candidato y valorar su talento. Además, muchos jóvenes desean estudiar y trabajar, por lo que necesitan apoyo institucional para compaginar ambos ámbitos, y sus intereses se orientan hacia sectores con futuro como la economía verde, los cuidados, la digitalización y la innovación. Las empresas deben cambiar su enfoque: de la temporalidad a la retención del talento joven.

Consolidar-se com una via estratègica d'accés al mercat de treball amb alta ocupabilitat, ha contribuït al fet que la Formació Professional a Espanya, hagi deixat de ser una opció “de segona”.  La nova Llei Orgànica 3 / 2022 integra la FP educativa i per a l'ocupació en un sistema únic, flexible i modular, adaptat als canvis del món laboral. Així ens ho descriu José Luís Palomar on ens explica en aquest article que la nova FP prioritza la formació pràctica en empreses, l'acreditació de competències i la col·laboració amb el teixit productiu. A més, La llei introdueix itineraris personalitzats i *microcredenciales, promovent la requalificació contínua, per tot això, el model aposta per una forta vinculació amb sectors clau com a tecnologia, logística o transició ecològica. Encara que persisteixen reptes com l'equitat territorial i l'actualització docent, la FP es posiciona com una eina central per al desenvolupament econòmic i social del nostre país.

L'erupció del volcà Tajogaite en 2021 va tenir un impacte devastador en l'economia de la illa La Palma, especialment en el sector turístic, que va perdre fins al 100 % de la seva facturació durant mesos. La destrucció d'infraestructures, incloses 72 km de carretera s i més de 5 . 000 places turístiques, va paralitzar negocis i va desplaçar a treballadors. Així ens ho descriu Óscar León, que ens vol visibilitzar que la recuperació està sent lenta però constant, recolzada per ajudes estatals, regionals i insulars. A més, la connectivitat aèria, clau per al turisme, es va interrompre i va trigar mesos a restablir-se. La reobertura de Port Naos i d'alguns hotels simbolitzen la resiliència. No obstant això, alguns negocis encara no poden operar per gasos tòxics. El PIB palmero va caure dràsticament en 2021 , va millorar en 2022 i va repuntar en 2023 . La recuperació total també requereix cooperació institucional, inversió i promoció de la destinació. Des del CIT Insular La Palma ens llancen una crida de solidaritat als potencials turistes nacionals i europeus per convidar-nos a visitar l'illa com una forma de contribuir a completar la seva recuperació. 

L'autor descriu l'operació estadística ERADA, que neix amb la finalitat de conjuminar els avantatges de les estadístiques administratives d'afiliació, demandes d'ocupació i prestacions. integrant la informació que proporciona cadascuna en el substrat comú del Padró d'Habitants d'Espanya. L'ERADA és un pont metodològic entre les fonts administratives de base que la integren i l'EPA. La comparació de resultats ERADA amb altres fonts d'informació contribuirà a ampliar la perspectiva del coneixement del mercat de treball i la qualitat i particularitats de les diferents fonts d'informació.

El fenomen conegut com la “Gran Dimissió” ha estat àmpliament analitzat en el context nord-americà, però també ha mostrat una evolució significativa a Espanya des de 2014. Julián Llorent Jurado, Dolores Gómez Domínguez, M. Patrocini Fernández Geniz i *Fco. Javier Calvo Gallego presenten una anàlisi detallada de les dimissions voluntàries en el Règim General de la Seguretat Social, abordant la seva distribució per nacionalitat, sexe i sectors d'activitat, i la seva correlació amb vacants i desocupació. Aquesta font reflecteix que les dimissions voluntàries han augmentat de forma sostinguda durant l'última dècada, amb una breu excepció durant els anys de pandèmia i que existeix una correlació positiva amb l'augment de vacants i una correlació negativa amb la taxa de desocupació, la qual cosa indica que les dimissions estan lligades a una millora en les condicions del mercat de treball. Es pot concloure que la “Gran Dimissió” a Espanya és un procés estructural més que conjuntural, vinculat a factors com la qualitat de l'ocupació, les expectatives generacionals i la reconfiguració del mercat laboral després de la pandèmia. En tot cas, assenyalen els autors, és necessari aprofundir en les causes específiques per sectors per comprendre millor aquesta transformació.

El proyecto piloto impulsado por el INAEM y el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón busca integrar la orientación laboral en los centros educativos, respondiendo a la necesidad de acompañar a los jóvenes en su toma de decisiones académicas y profesionales. En un contexto de mejora del abandono escolar, Pedro Arrufat y Leticia Tomás plantean una intervención estructurada que complemente la orientación educativa tradicional con contenidos laborales adaptados. La iniciativa se basa en fichas temáticas que abordan aspectos como el mercado de trabajo, los servicios del INAEM, el autoconocimiento vocacional y la búsqueda activa de empleo. Estas actividades se diseñan colaborativamente entre técnicos de empleo y docentes, ajustando lenguaje, metodología y calendario a cada nivel educativo. El piloto, desplegado inicialmente en el IES Santiago Hernández, ha sido ampliado a otros centros, alcanzando a más de 430 alumnos con una alta valoración. El enfoque metodológico permite una orientación progresiva, personalizada y coordinada entre educación y empleo. La experiencia demuestra que acercar los servicios públicos de empleo a las aulas mejora la percepción del alumnado y refuerza la labor docente. Se concluye que una orientación integrada y bien planificada es clave para reducir el abandono escolar y mejorar la empleabilidad juvenil.

La inteligencia artificial ha irrumpido masivamente en el mercado laboral, planteando importantes desafíos legislativos. Miguel Hermosa Espeso analiza en este artículo las implicaciones y retos de esta transformación, tanto éticos como jurídicos, así como detalla exhaustivamente los modelos normativos vigentes en materia de empleo. En este contexto, se pone de manifiesto la necesidad de alcanzar el cumplimiento efectivo de un marco normativo que garantice los derechos de las personas, prestando especial atención a la transparencia de los algoritmos, la revisión humana efectiva y la protección contra cualquier sesgo y discriminación. Todo ello, en el marco del Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva que permita afianzar la negociación colectiva, la formación digital, la trazabilidad del dato y los mecanismos de supervisión.

La Estación Radio Santorcaz de la Armada se ha consolidado como centro promotor de programas de formación y empleo en colaboración con el SEPE, en el marco de las políticas activas reguladas por el Real Decreto 818/2021. Estas iniciativas combinan formación técnica y práctica profesional para mejorar la empleabilidad de personas desempleadas. Ignacio Cortés Méndez expone en su artículo, cómo las actuaciones se han orientado a la rehabilitación de instalaciones, la eficiencia energética y la implantación de energías renovables, integrando certificados profesionales en áreas como jardinería, albañilería, fontanería y climatización. La experiencia acumulada desde 2020 evidencia que la cooperación entre instituciones optimiza recursos públicos y genera beneficios sociales, al tiempo que contribuye a la sostenibilidad y modernización de infraestructuras militares. Además, se destaca la importancia de la acreditación formativa y la adaptación normativa para garantizar la calidad y la inserción laboral. Este modelo refuerza la conexión entre formación práctica y demanda real del mercado, ofreciendo un impacto positivo en la capacitación y empleabilidad.

La possibilitat de poder capitalitzar la prestació de desocupació en la modalitat de pagament únic és una alternativa per a persones emprenedores que volen començar de nou. En aquest article, Víctor Santa-Bàrbara ens explica el concepte i les 3 modalitats de pagament únic: autònom, incorporació o creació d'una societat mercantil i cooperatives i societats laborals. D'especial rellevància, és la presentació que ens fa l'autor sobre un estudi que han realitzat en l'Adreça Provincial de Barcelona sobre els efectes del cobrament de la prestació com a pagament únic, entre 2019 i 2022 . La mitjana en aquests anys és d'un 71 % de persones que passat 1 any, mantenen l'activitat, i un 53 % segueixen després 4 d'anys, la qual cosa converteix a aquesta mesura en un èxit.

L'orientació laboral es pot definir com un procés per ajudar i acompanyar a una persona que cerca o vol millorar la seva ocupació, a través del desenvolupament de competències personals, tècniques i professionals que possibilitin el seu accés o manteniment d'un lloc de treball. Tal com ens destaca Irene Pastor en aquest article, l'Observatori de les Ocupacions, facilita a la web del SEPE, continguts i instruments específics que s'adapten a les diferents persones destinatàries, per informar i explicar la realitat dels diferents àmbits del mercat de treball i de les competències necessàries per accedir a una ocupació. També, ens convida a observar detingudament cadascun d'ells.

XVIII Jornades Tècniques de l'Observatori de les Ocupacions. (La 14 Palma - 15 de Juny de 2023 )
Sota el lema “Innovem, compartim, vam avançar” es van celebrar les XVIII Jornades Tècniques de l'Observatori de les Ocupacions del SEPE en Santa Creu de la Palma, els dias 14 i 15 de juny de 2023 , amb la finalitat de millorar l'anàlisi de la situació del mercat laboral i la comprensió de les tendències de l'ocupació. En aquestes jornades van participar els tècnics de la Xarxa de l'Observatori de les Ocupacions, composta per analistes dels Serveis Centrals i de les Adreces Provincials del SEPE; tècnics del Servei Públic d'Ocupació Estatal; experts de la Comissió Europea i Consultors de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions. 
 

Des de mitjan primera dècada d'aquest segle el mercat laboral alemany ha experimentat un marcat dinamisme en contrast amb la resta de països europeus mostrant una major resistència a les diferents crisis. Christian Hutter i Enzo Weber analitzen aquest comportament diferencial assenyalant múltiples factors que han pogut influir, com són les diferents reformes laborals -concretament les reformes d'Hartz-, l'aportació de la immigració, l'increment de l'ocupació a temps parcial, menors costos salarials, millores en els processos d'intermediació, la reducció del poder de negociació dels treballadors o la reducció de la propensió a l'acomiadament per part de les empreses entre uns altres. Una vegada constatat el fort creixement del mercat laboral, entre les conclusions que es poden arribar i les lliçons apreses els autors esmenten que actualment Alemanya està experimentant una feble productivitat i una evolució salarial bastant mediocre i que per tant, en el futur, la prioritat deu estar  a millorar la qualitat per sobre de créixer en quantitat.

Dins de la diversitat de factors que estan influint al mercat de treball espanyol, per a aquesta edició hem seleccionat dues que considerem fonamentals. Un d'ells es refereix a les polítiques públiques d'ocupació, i l'altre se centra en els ajustos i desajustaments entre l'oferta i demanda de treball. Hem incidit en les connexions i interrelacions entre tots dos i hem prioritzat la diversitat i varietat d'enfocaments entre les diferents visions que existeixen en l'àmbit de l'anàlisi del mercat laboral. Així en el nombre 10 de Quaderns del Mercat de Treball, abordem dita conjunta de fenòmens amb la col·laboració d'una àmplia varietat d'experts procedents de diferents especialitats i disciplines i que desenvolupen la seva activitat en diferents institucions i organitzacions. 

El Baròmetre del Mercat laboral Europeu, és una iniciativa de la Xarxa Europea de Serveis Públics d'Ocupació, la PES Network, impulsat per l'Institute for Employment Research (IAB), Institut de recerca de l'Agència Federal Alemanya d'Ocupació, on Christian HutteriEnzo Weber, van iniciar aquest projecte internacional per desenvolupar un indicador del mercat laboral a escala europea. El seu objectiu és reflectir les previsions de la  evolució de la desocupació i de l'ocupació, a curt termini. Per a això, es pregunta a les oficines dels Serveis Públics d'Ocupació de nombrosos països europeus, als quals es va a unir el SEPE i les 17 CCAA.

El mercat de treball actual és dinàmic, complex, heterogeni i amb múltiples dimensions. L'Observatori de les Ocupacions del SEPE té com a objectiu conèixer, estudiar i analitzar la realitat d'aquest canviant mercat laboral del nostre país. Així, ens ho descriu Ana Laseca en el seu article, on posa el focus en la rellevància de la professionalitat d'una xarxa d'analistes en l'àmbit provincial i nacional que responen a les necessitats d'informació sobre mercat de treball de demandants d'ocupació, persones treballadores, empreses i institucions públiques. Tot això, des de diferents perspectives: territorial, ocupacional, formativa, per activitats econòmiques i des de l'estudi de perfils i de col·lectius específics.

El empleo joven en la economía social muestra un perfil concentrado en determinados sectores de servicios, a jornada completa y localizado en grandes ciudades, con diferencias entre hombres y mujeres en participación regional y sectorial, así como en la formación y la cualificación del puesto de trabajo. Este diagnóstico lo desarrollan Rosa Belén y Rosa Santero, quienes consideran que, si bien la economía social tiene un papel importante en la mejora del empleo juvenil y la reducción de las brechas de género, aún hay desafíos significativos, como la falta de visibilidad de la economía social y la necesidad de políticas que promueven la digitalización y la transición ecológica, sectores con gran potencial, pero con baja presencia juvenil actualmente.

L'evolució ocupacional del mercat laboral espanyol des de 1993 ofereix lliçons útils per anticipar els efectes de la irrupció de la intel·ligència artificial. Així ho assenyala Vicente Sales, que analitza com els canvis tecnològics i les crisis econòmiques han transformat l'estructura ocupacional a Espanya, i planteja escenaris i desafiaments davant l'avanç de la *IA. Identifica una pèrdua sostinguda d'ocupació en ocupacions directes de qualificació mitjana-alta —especialment en producció i indústria— a favor de llocs indirectes més qualificats, com a professionals i directius. Espanya presenta una baixa proporció d'ocupacions *STEM i en llocs d'alta adreça empresarial respecte a altres països europeus, la qual cosa la situa en desavantatge enfront de la transformació tecnològica emergent. Comparant amb altres països de la UE, Espanya ha mostrat un creixement insuficient en ocupacions d'alta qualificació indirectes (*managers i professionals), amb nivells especialment baixos en *STEM i TIC. Sales conclou que l'impacte de la *IA serà ampli, però no immediat. En el curt termini, potenciarà als treballadors del coneixement més que substituir-los, augmentant la demanda d'habilitats/habilitats analítiques, estratègiques i creatives. Per això, urgeix reforçar la formació en competències *STEM, la reconversió laboral i la promoció de llocs de lideratge empresarial. Sense aquestes mesures, Espanya corre el risc d'agreujar els seus dèficits estructurals en qualificació i adaptació tecnològica.

La migració representa un dels grans desafiaments i oportunitats de l'Espanya actual, amb implicacions profundes en la demografia i el mercat laboral. Mª Soledad Serrano reflexiona sobre l'impacte estructural dels fluxos migratoris en la sostenibilitat econòmica, la cohesió social i la política pública assenyalant que els fluxos d'entrada estan compensant l'envelliment poblacional, sent l'essencial per mantenir el creixement i la creació d'ocupació. No obstant això, aquest fenomen planteja també reptes com l'accés a l'habitatge, la integració laboral i la cohesió social. També ressalta que, encara que els immigrants milloren la seva integració amb el temps, persisteixen desavantatges en ocupació, qualificació i salaris, per la qual cosa és necessari reforçar les polítiques actives d'ocupació, el reconeixement de títols i la professionalització del sector de cures. Al seu torn alerta sobre els desafiaments de la immigració irregular, la protecció de menors no acompanyats i l'augment del discurs xenòfob i conclou reclamant una política migratòria integral, oberta i consensuada, amb dimensió nacional i europea. 

Equilibrar oferta i demanda laboral i corregir desajustaments estructurals i friccionals del mercat és l'objectiu dels serveis públics d'ocupació. La seva eficàcia és clau per reduir l'atur de llarga durada i facilitar el reclutament empresarial, especialment en PIMES (petites i mitges empreses). Tal com ens ho explica Antonio González, en el context actual del nostre país, amb baixa taxa de desocupació, alta mobilitat laboral i forta dualitat territorial, el seu paper és encara més crucial. No obstant això, Espanya mostra un finançament més escàs d'aquests serveis en comparació d'altres països europeus, tant en despesa relativa al PIB com en relació amb la seva elevada tasa de paro. Existeix una baixa intermediació per part de les institucions i les empreses no recorren a els serveis públics per cobrir vacants, la qual cosa allunya també a les persones aturades. La base d'aquests serveis hauria de ser l'orientació, amb un acompanyament personalitzat en el seu itinerari i als ocupadors, a més de facilitar-los el procés d'intermediació, centrar també el seu focus, a prestar serveis de suport a l'emprenedoria.

FORMACIÓN, CUALIFICACIÓN E INCLUSIÓN SOCIAL: LA GESTIÓN DE PERSONAL EN LAS EMPRESAS DE INSERCIÓN 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

La creixent escassetat de treballadors a Espanya constitueix un fenomen estructural que transcendeix la recuperació post-pandèmia. Miguel Ángel Dolent analitza les seves causes profundes, les seves implicacions per al mercat de treball i les estratègies disponibles tant per a empreses com per als poders públics. En aquest marc Identifica dues dimensions de l'escassetat: la insuficiència quantitativa de persones disponibles i el desajustament qualitatiu entre les competències dels treballadors i les requerides pels llocs vacants. Entre els factors estructurals destaquen la digitalització, l'envelliment demogràfic, la transició ecològica, el baix encaix entre educació i necessitats empresarials, i la segmentació del mercat laboral, que limita la inversió en formació. A més, el poder de mercat d'algunes empreses impedeix ajustos salarials que atraurien més oferta laboral. Subratlla que les polítiques públiques han de diferenciar entre augmentar l'oferta laboral (activant col·lectius infrarrepresentados o facilitant migració laboral) i corregir desajustaments de competències (mitjançant upskilling, reskilling i certificacions com microcredenciales). En aquest context, l'enfortiment dels serveis públics d'ocupació i la seva reconversió en veritables agències de gestió de vacants resulta clau per millorar l'aparellament entre oferta i demanda. A més, l'escassetat de treballadors és expressió de transformacions estructurals del mercat laboral —no un fenomen conjuntural—, i requereix respostes de llarg termini, integrades i basades en diàleg social, articulació institucional, millora d'estadístiques de vacants i polítiques actives centrades en competències. Espanya ha d'avançar cap a un model de governança laboral capaç d'anticipar i gestionar el desajustament estructural entre llocs i perfils.

La evaluación del impacto de la inteligencia artificial en el mercado laboral europeo y español se ha convertido en una cuestión estratégica para comprender la transformación digital en curso. Así lo plantean Elena Fernández Gascueña, Isabel Soriano Pinar y Enriqueta Villanueva Montero, quienes analizan cómo la IA está redefiniendo las competencias profesionales y los procesos de gestión de personas en las organizaciones. Hasta ahora, los diagnósticos se apoyaban en estudios fragmentados y estimaciones generales, sin una visión integrada que conectara la adopción tecnológica con la equidad y el bienestar laboral. El artículo se sustenta en datos recientes de Eurostat y del Banco de España para explicar cómo la IA, más allá de automatizar tareas, exige nuevas habilidades técnicas y blandas, plantea retos de recualificación y amplía la brecha digital en colectivos vulnerables. Se examinan las implicaciones para la política pública y la gestión empresarial, destacando la necesidad de formación continua, gobernanza ética y estrategias inclusivas. A nivel internacional, este análisis sitúa a España en un escenario de avances desiguales: progreso en competencias básicas, déficit de especialistas TIC y adopción empresarial incipiente. Comprender estas dinámicas es clave para diseñar políticas que garanticen una transición digital justa, capaz de combinar competitividad económica con cohesión social.

La esperanza que nace de las ruinas 

La colaboración entre Patrimonio Nacional y el Servicio Público de Empleo Estatal desde 1986 ilustra cómo la formación vinculada al patrimonio puede impulsar la empleabilidad. El estudio de Rafael De Lara analiza la evolución de tres programas: Escuelas Taller, Talleres de Empleo y Unidades de Promoción y Desarrollo, que han restaurado jardines históricos, bienes muebles y espacios emblemáticos como el Palacio Real y El Escorial. Con 207 proyectos y 5.448 participantes, la tasa de inserción alcanza el 65%, apoyada desde 2012 por certificados de profesionalidad en áreas como jardinería, artes gráficas y energías renovables. Más allá de los datos, el autor subraya el impacto humano: la transformación personal derivada del aprendizaje y la disciplina, difícil de medir pero evidente en testimonios. Este modelo combina conservación del patrimonio y capacitación laboral, consolidándose como referencia en políticas activas de empleo. El reto futuro será mantener la implicación social y ampliar la acreditación profesional para reforzar su sostenibilidad.

Desde 1986, el Real Jardín Botánico (RJB) se ha consolidado como un referente nacional en la formación práctica en jardinería y arboricultura. Beatriz Perlines Miguel explica en su artículo cómo programas ligados al SEPE y certificados de profesionalidad desde 2015 han priorizado el aprendizaje en entornos reales, formando a casi mil especialistas altamente cualificados. La escuela ha impulsado proyectos emblemáticos como el Jardín de Invierno, el palmeral, praderas ornamentales sostenibles y la renovación de colecciones acuáticas, integrando criterios de sostenibilidad, biodiversidad y conservación patrimonial. La formación incluye técnicas avanzadas en arboricultura, como el uso de sensores de estabilidad y poda en altura, fomentando una cultura de respeto vegetal. Estos programas han generado una red profesional sólida, alimentando el sector verde con talento técnico y vocación ambiental. El RJB no solo forma jardineros: cultiva legados vivos que florecen en cada rincón del jardín y en la trayectoria de sus egresados. Su apuesta por la excelencia práctica lo posiciona como motor de empleabilidad verde en España.

El principio de “comprendo lo que veo, aprendo lo que practico”, sigue vigente en la formación para el empleo de jóvenes vulnerables. Esteban Sainz analiza la evolución desde las Escuelas Taller, concebidas en 1985 como programas de empleo-formación inspirados en la pedagogía gremial, hasta los actuales Programas Experienciales vinculados a certificados profesionales. Subraya que el éxito histórico de las Escuelas Taller radicó en su conexión con la realidad: aprendizaje práctico, proyectos útiles y acompañamiento integral. Sin embargo, la burocracia, la rigidez normativa y el cambio hacia títulos reglados han reducido su atractivo y eficacia. Ante el aumento de menores extranjeros no acompañados, el autor plantea recuperar la esencia del modelo, adaptándolo a la actualidad y propone metodologías activas que valoren la “inteligencia de las manos” para favorecer integración social, inserción laboral y desarrollo personal.

Durante la última parte de la entrevista el pasado 29 de agosto, José Mª Pérez, Peridis, nos subrayó que hoy no basta con repetir las fórmulas del pasado. Las soluciones que funcionaron hace cuarenta años ya no sirven en una sociedad y una economía profundamente transformadas. España enfrenta hoy desafíos diferentes: una estructura productiva cambiante, una población diversa y nuevas formas de exclusión laboral.

Cuando  el 29 de agosto del 2025 llegamos a casa de José María Pérez “Peridis”, nos recibió en la puerta con una sonrisa amplia, sin la menor pretensión, como si nos esperara desde siempre. Su hogar reflejaba perfectamente su modo de ser: una casa cálida, llena de libros, de recuerdos y de pequeños objetos que hablaban de una vida dedicada a observar, a escribir y a aprender.

La población gitana es uno de los grupos en situación de mayor vulnerabilidad social y que sufre una desigualdad estructural y multidimensional en España; una situación agravada por el factor de la discriminación y el antigitanismo. Arantza Fernández y Carolina Fernández además de identificar dicha situación resaltan que la situación de las mujeres gitanas es peor que los hombres gitanos en cualquiera de los indicadores analizados. La brecha de desigualdad determinada por la condición de ser mujer es muy significativa y afecta a todos los ámbitos: en la situación laboral, en los niveles educativos, en las responsabilidades familiares e incluso en las bajas expectativas y pocas posibilidades de proyección y promoción. En este contexto desde la Fundación Secretariado Gitano se ha defendido la necesidad de poner en marcha programas y actuaciones adaptadas a la realidad y al perfil de las personas gitanas, como ha sido el programa Acceder.

Desde su creación en 1985, los programas de Escuelas Taller, Casas de Oficios y Talleres de Empleo han evolucionado como instrumentos clave de inserción laboral en España. Inicialmente dirigidos a jóvenes desempleados, su alcance se amplió a colectivos vulnerables y adultos sin cualificación. La descentralización administrativa y la crisis de 2008 afectaron su financiación, aunque recientes reformas normativas han revitalizado el modelo. Los actuales programas experienciales TándEM, cofinanciados por el Fondo Social Europeo Plus, integran formación certificada y experiencia profesional, con énfasis en competencias digitales, sostenibles y sociales. La participación femenina ha aumentado, aunque persiste una brecha de género. El presupuesto ha mostrado una recuperación significativa desde 2021, alcanzando máximos históricos en 2023. Los programas TándEM se alinean con los objetivos del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia, y se consolidan como una herramienta estructural para mejorar la empleabilidad juvenil, especialmente en sectores de interés público. La formación impartida se vincula a certificados profesionales, facilitando la acreditación oficial de competencias adquiridas.