La adaptación a los nuevos desafíos del mercado laboral actual, requerían de un impulso en materia de orientación, emprendimiento e innovación para el empleo con una perspectiva integradora, creando una red de Centros que favorezca la colaboración entre el Estado y las Comunidades Autónomas. Tal como nos lo describe, Almudena Mazuelas, la Red COE es pionera en nuevas herramientas y metodologías que mejoran la empleabilidad y el emprendimiento, evalúa las políticas activas e identifica buenas prácticas, fomenta la economía social y la colaboración con asociaciones e interlocutores sociales, además de trabajar en red en un Entorno Técnico Colaborativo (ETC). La autora también nos pone el foco en el Centro Estatal, que promueve acciones para divulgar iniciativas de apoyo activo al empleo, como DAE (Diálogos Activos para el Empleo), NOE (Nuevas Oportunidades de Empleo en Sectores Estratégicos) y EOE (Encuentros de Orientación al Emprendimiento).

Trabajo por ocupaciones es una herramienta del Observatorio del Trabajo y Modelo Productivo, órgano del Departamento de Empresa y Trabajo de la Generalitat de Catalunya, que aporta información sobre el mercado de trabajo catalán y está dirigido tanto a la ciudadanía como a las organizaciones públicas y privadas que realizan orientación profesional. Manuela Redondo y Xavier López describen el contenido y las funcionalidades de la herramienta que proporciona una selección de indicadores que permiten, entre otros, valorar la situación de cada ocupación en el mercado de trabajo, tanto en el conjunto de la economía catalana como por comarcas, y ofrece la información en función de tres ejes: contratos de trabajo firmados, calidad de estos contratos y personas demandantes de estas ocupaciones a través del Servicio Público de Empleo de Catalunya (SOC).

El proyecto piloto impulsado por el INAEM y el Departamento de Educación del Gobierno de Aragón busca integrar la orientación laboral en los centros educativos, respondiendo a la necesidad de acompañar a los jóvenes en su toma de decisiones académicas y profesionales. En un contexto de mejora del abandono escolar, Pedro Arrufat y Leticia Tomás plantean una intervención estructurada que complemente la orientación educativa tradicional con contenidos laborales adaptados. La iniciativa se basa en fichas temáticas que abordan aspectos como el mercado de trabajo, los servicios del INAEM, el autoconocimiento vocacional y la búsqueda activa de empleo. Estas actividades se diseñan colaborativamente entre técnicos de empleo y docentes, ajustando lenguaje, metodología y calendario a cada nivel educativo. El piloto, desplegado inicialmente en el IES Santiago Hernández, ha sido ampliado a otros centros, alcanzando a más de 430 alumnos con una alta valoración. El enfoque metodológico permite una orientación progresiva, personalizada y coordinada entre educación y empleo. La experiencia demuestra que acercar los servicios públicos de empleo a las aulas mejora la percepción del alumnado y refuerza la labor docente. Se concluye que una orientación integrada y bien planificada es clave para reducir el abandono escolar y mejorar la empleabilidad juvenil.

Trabajar en red y tener un enfoque colaborativo fortalece que la Red COE se convierta en un espacio clave de innovación en empleo y políticas activas. La Comisión de Transversalidad impulsa la igualdad de género en orientación, intermediación y emprendimiento. Dentro de este marco, se ha celebrado en Gran Canaria la jornada “Comunicando en Igualdad con los cinco sentidos”, experiencia piloto diseñada con metodología inmersiva, sensorial y participativa. Marianela Díaz, Noelia Hernández y Daniela Saputi, nos explican en este artículo que este modelo rompe esquemas tradicionales y permite interiorizar la igualdad mediante la experimentación con los cinco sentidos. Esta actividad ha fomentado vínculos entre centros, promoviendo estrategias compartidas. Su diseño con base científica, se ha trabajado como una investigación colaborativa y ha contribuido a elaborar una guía metodológica para su replicación en otros contextos. La jornada generó aprendizaje significativo y cohesión, por lo que se prevé ampliar esta metodología en futuras acciones, reforzando el papel de la Red como motor de innovación e igualdad.

El COE Canarias ha desarrollado herramientas innovadoras para mejorar la orientación laboral en sectores emergentes, con especial atención al audiovisual, que ha experimentado un notable crecimiento en las Islas Canarias. Este auge, impulsado por incentivos fiscales y condiciones geográficas favorables, ha generado una demanda creciente de perfiles cualificados. Para responder a esta necesidad, se han creado dos recursos clave: los Mapas de Empleo y una experiencia inmersiva en Realidad Virtual. Los Mapas de Empleo estructuran más de 225 ocupaciones en los subsectores de Imagen Real y Animación 2D/3D, organizadas por fases de producción. Esta herramienta permite identificar funciones, competencias y niveles de acceso, incluyendo perfiles sin experiencia previa, y está diseñada para facilitar su uso por orientadores y personas interesadas. La experiencia en Realidad Virtual simula el entorno de un estudio de animación, permitiendo explorar ocupaciones mediante la creación de un personaje. Desarrollada con empresas del sector y la Universidad de La Laguna, destaca por su realismo, portabilidad y accesibilidad, incluyendo una versión web. Ambas iniciativas han sido bien valoradas por profesionales y ciudadanía. La conclusión principal es que estas herramientas fortalecen la orientación profesional y mejoran la comprensión del mercado laboral emergente, contribuyendo a una adaptación más eficaz ante los cambios en el empleo.

XVIII Jornades Tècniques de l'Observatori de les Ocupacions. (La 14 Palma - 15 de Juny de 2023 )
Baix el lema “Innovem, compartim, vam avançar” es van celebrar les XVIII Jornades Tècniques de l'Observatori de les Ocupacions del SEPE en Santa Creu de la Palma, els dias 14 i 15 de juny de 2023 , amb la finalitat de millorar l'anàlisi de la situació del mercat laboral i la comprensió de les tendències de l'ocupació. En estes jornades van participar els tècnics de la Xarxa de l'Observatori de les Ocupacions, composta per analistes dels Servicis Centrals i de les Direccions Provincials del SEPE; tècnics del Servici Públic d'Ocupació Estatal; experts de la Comissió Europea i Consultors de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions. 
 

La comunicació s'ha convertit en un aspecte clau per a l'èxit de qualsevol organització, però especialment per a aquelles que presten servicis a la ciutadania, com són els Servicis Públics d'Ocupació i en concret, els Observatoris de les Ocupacions. Luís Prieto, ens posa de manifest que cal adaptar-se a les noves demandes i expectatives de la societat, cal democratitzar les dades. Per a açò, ens proposa que cal facilitar la seua comprensió mitjançant formats i continguts més clars, senzills i accessibles per a tota la ciutadania, especialment als col·lectius més vulnerables. Possibilitar l'accés a la informació i a les dades relacionades amb mercat de treball és el trampolí per a afavorir la inserció laboral.  

El mercat de treball actual és dinàmic, complex, heterogeni i amb múltiples dimensions. L'Observatori de les Ocupacions del SEPE té com a objectiu conéixer, estudiar i analitzar la realitat d'eixe canviant mercat laboral del nostre país. Així, ens ho descriu Ana Laseca en el seu article, on posa el focus en la rellevància de la professionalitat d'una xarxa d'analistes en l'àmbit provincial i nacional que responen a les necessitats d'informació sobre mercat de treball de demandants d'ocupació, persones treballadores, empreses i institucions públiques. Tot açò, des de diferents perspectives: territorial, ocupacional, formativa, per activitats econòmiques i des de l'estudi de perfils i de col·lectius específics.

La possibilitat de poder capitalitzar la prestació de desocupació en la modalitat de pagament únic és una alternativa per a persones emprenedores que volen començar de nou. En este article, Víctor Santa-Bàrbara ens explica el concepte i les 3 modalitats de pagament únic: autònom, incorporació o creació d'una societat mercantil i cooperatives i societats laborals. D'especial rellevància, és la presentació que ens fa l'autor sobre un estudi que han realitzat en la Direcció Provincial de Barcelona sobre els efectes del cobrament de la prestació com a pagament únic, entre 2019 i 2022 . La mitjana en estos anys és d'un 71 % de persones que passat 1 any, mantenen l'activitat, i un 53 % seguixen després 4 d'anys, la qual cosa convertix a esta mesura en un èxit.

Des de mitjan primera dècada d'este segle el mercat laboral alemany ha experimentat un marcat dinamisme en contrast amb la resta de països europeus mostrant una major resistència a les diferents crisis. Christian Hutter i Enzo Weber analitzen este comportament diferencial assenyalant múltiples factors que han pogut influir, com són les diferents reformes laborals -concretament les reformes d'Hartz-, l'aportació de la immigració, l'increment de l'ocupació a temps parcial, menors costos salarials, millores en els processos d'intermediació, la reducció del poder de negociació dels treballadors o la reducció de la propensió a l'acomiadament per part de les empreses entre uns altres. Una vegada constatat el fort creixement del mercat laboral, entre les conclusions que es poden arribar i les lliçons apreses els autors esmenten que actualment Alemanya està experimentant una dèbil productivitat i una evolució salarial bastant mediocre i que per tant, en el futur, la prioritat deu estar  a millorar la qualitat per damunt de créixer en quantitat.

Dins de la diversitat de factors que estan influint en el mercat de treball espanyol, per a esta edició hem seleccionat dos que considerem fonamentals. Un d'ells es referix a les polítiques públiques d'ocupació, i l'altre se centra en els ajustos i desajustaments entre l'oferta i demanda de treball. Hem incidit en les connexions i interrelacions entre tots dos i hem prioritzat la diversitat i varietat d'enfocaments entre les diferents visions que existixen en l'àmbit de l'anàlisi del mercat laboral. Així en el nombre 10 de Quaderns del Mercat de Treball, abordem dita conjunta de fenòmens amb la col·laboració d'una àmplia varietat d'experts procedents de diferents especialitats i disciplines i que desenvolupen la seua activitat en diferents institucions i organitzacions. 

El Baròmetre del Mercat laboral Europeu, és una iniciativa de la Xarxa Europea de Servicis Públics d'Ocupació, la PES Network, impulsat per l'Institute for Employment Research (IAB), Institut d'investigació de l'Agència Federal Alemanya d'Ocupació, on Christian HutteriEnzo Weber, van iniciar este projecte internacional per a desenvolupar un indicador del mercat laboral a escala europea. El seu objectiu és reflectir les previsions de la  evolució de la desocupació i de l'ocupació, a curt termini. Per a açò, es pregunta a les oficines dels Servicis Públics d'Ocupació de nombrosos països europeus, als quals es va a unir el SEPE i les 17 CCAA.

El mercado laboral portugués ha evolucionado positivamente durante la última década, con mejoras en empleo y cualificación educativa, aunque aún enfrenta desafíos en la integración laboral de ciertos grupos. Así lo diagnostican Alexandra Moreira y Teresa Pina quienes señalan que desde 2017, Portugal ha experimentado un crecimiento demográfico gracias a un saldo migratorio positivo, aumentando su población activa y superando en actividad a la media de la UE desde 2016. A nivel educativo, el país ha reducido la proporción de personas con baja escolaridad, logrando un aumento en los niveles secundarios y superiores, acercándose a la media europea. El empleo ha mostrado una tendencia creciente, con tasas superiores a las de la UE, salvo en 2020 por la pandemia, mientras que el desempleo ha disminuido, aunque el juvenil sigue siendo alto y la tasa de larga duración se mantiene estable. Sin embargo, persisten desafíos como la infrautilización laboral y la integración de los jóvenes al mercado de trabajo.

El empleo joven en la economía social muestra un perfil concentrado en determinados sectores de servicios, a jornada completa y localizado en grandes ciudades, con diferencias entre hombres y mujeres en participación regional y sectorial, así como en la formación y la cualificación del puesto de trabajo. Este diagnóstico lo desarrollan Rosa Belén y Rosa Santero, quienes consideran que, si bien la economía social tiene un papel importante en la mejora del empleo juvenil y la reducción de las brechas de género, aún hay desafíos significativos, como la falta de visibilidad de la economía social y la necesidad de políticas que promueven la digitalización y la transición ecológica, sectores con gran potencial, pero con baja presencia juvenil actualmente.

O mercado de trabalho português evoluiu positivamente ao longo da última década, com melhorias no emprego e nas qualificações educativas, embora ainda enfrente desafios na integração laboral de determinados grupos. É o que diagnosticam Alexandra Moreira e Teresa Pina que salientam que, desde 2017, Portugal tem registado um crescimento demográfico graças a um saldo migratório positivo, aumentando a sua população activa e ultrapassando a média da UE em actividade desde 2016. A nível educacional, o país tem reduzido a proporção de pessoas com baixa escolaridade, conseguindo um aumento nos níveis secundário e superior, aproximando-se da média europeia. O emprego apresentou uma tendência crescente, com taxas superiores às da UE, exceto em 2020 devido à pandemia, enquanto o desemprego diminuiu, embora o desemprego jovem se mantenha elevado e a taxa de longo prazo se mantenha estável. No entanto, persistem desafios como a subutilização do trabalho e a integração dos jovens no mercado de trabalho.

La inteligencia artificial ha irrumpido masivamente en el mercado laboral, planteando importantes desafíos legislativos. Miguel Hermosa Espeso analiza en este artículo las implicaciones y retos de esta transformación, tanto éticos como jurídicos, así como detalla exhaustivamente los modelos normativos vigentes en materia de empleo. En este contexto, se pone de manifiesto la necesidad de alcanzar el cumplimiento efectivo de un marco normativo que garantice los derechos de las personas, prestando especial atención a la transparencia de los algoritmos, la revisión humana efectiva y la protección contra cualquier sesgo y discriminación. Todo ello, en el marco del Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva que permita afianzar la negociación colectiva, la formación digital, la trazabilidad del dato y los mecanismos de supervisión.

L'evolució ocupacional del mercat laboral espanyol des d'oferix 1993 lliçons útils per a anticipar els efectes de la irrupció de la intel·ligència artificial.  Així ho assenyala Vicente Sales, que analitza com els canvis tecnològics i les crisis econòmiques han transformat l'estructura ocupacional a Espanya, i planteja escenaris i desafiaments davant l'avanç de la IA. Identifica una pèrdua sostinguda d'ocupació en ocupacions directes de qualificació mitjana-alta —especialment en producció i indústria— a favor de llocs indirectes més qualificats, com a professionals i directius. Espanya presenta una baixa proporció d'ocupacions STEM i en llocs d'alta direcció empresarial respecte a altres països europeus, la qual cosa la situa en desavantatge enfront de la transformació tecnològica emergent. Comparant amb altres països de la UE, Espanya ha mostrat un creixement insuficient en ocupacions d'alta qualificació indirectes (managers i professionals), amb nivells especialment baixos en STEM i TIC. Sales conclou que l'impacte de la IA serà ampli, però no immediat. En el curt termini, potenciarà als treballadors del coneixement més que substituir-los, augmentant la demanda d'habilitats/habilitats analítiques, estratègiques i creatives. Per açò, urgix reforçar la formació en competències STEM, la reconversió laboral i la promoció de llocs de lideratge empresarial. Sense estes mesures, Espanya corre el risc d'agreujar els seus dèficits estructurals en qualificació i adaptació tecnològica.

La migració representa un dels grans desafiaments i oportunitats de l'Espanya actual, amb implicacions profundes en la demografia i el mercat laboral. Mª Soledad Serrano reflexiona sobre l'impacte estructural dels fluxos migratoris en la sostenibilitat econòmica, la cohesió social i la política pública assenyalant que els fluxos d'entrada estan compensant l'envelliment poblacional, sent l'essencial per a mantindre el creixement i la creació d'ocupació. No obstant açò, este fenomen planteja també reptes com l'accés a la vivenda, la integració laboral i la cohesió social. També ressalta que, encara que els immigrants milloren la seua integració amb el temps, persistixen desavantatges en ocupació, qualificació i salaris, per la qual cosa és necessari reforçar les polítiques actives d'ocupació, el reconeixement de títols i la professionalització del sector de cures. Al seu torn alerta sobre els desafiaments de la immigració irregular, la protecció de menors no acompanyats i l'augment del discurs xenòfob i conclou reclamant una política migratòria integral, oberta i consensuada, amb dimensió nacional i europea. 

Equilibrar oferta i demanda laboral i corregir desajustaments estructurals i friccionals del mercat és l'objectiu dels servicis públics d'ocupació. La seua eficàcia és clau per a reduir la parada de llarga durada i facilitar el reclutament empresarial, especialment en PIMES (xicotetes i mitges empreses). Tal com ens ho explica Antonio González, en el context actual del nostre país, amb baixa taxa de desocupació, alta mobilitat laboral i forta dualitat territorial, el seu paper és encara més crucial. No obstant açò, Espanya mostra un finançament més escàs d'estos servicis en comparació d'altres països europeus, tant en gasto relatiu al PIB com en relació amb la seua elevada taxa d'atur. Existix una baixa intermediació per part de les institucions i les empreses no recorren a els servicis públics per a cobrir vacants, la qual cosa allunya també a les persones aturades. La base d'estos servicis hauria de ser l'orientació, amb un acompanyament personalitzat en el seu itinerari i als ocupadors, a més de facilitar-los el procés d'intermediació, centrar també el seu focus, a prestar servicis de suport a l'emprenedoria.

FORMACIÓN, CUALIFICACIÓN E INCLUSIÓN SOCIAL: LA GESTIÓN DE PERSONAL EN LAS EMPRESAS DE INSERCIÓN 

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

La creixent escassetat de treballadors a Espanya constituïx un fenomen estructural que transcendix la recuperació post-pandèmia. Miguel Ángel Roín analitza les seues causes profundes, les seues implicacions per al mercat de treball i les estratègies disponibles tant per a empreses com per als poders públics. En este marc Identifica dos dimensions de l'escassetat: la insuficiència quantitativa de persones disponibles i el desajustament qualitatiu entre les competències dels treballadors i les requerides pels llocs vacants. Entre els factors estructurals destaquen la digitalització, l'envelliment demogràfic, la transició ecològica, el baix encaix entre educació i necessitats empresarials, i la segmentació del mercat laboral, que limita la inversió en formació. A més, el poder de mercat d'algunes empreses impedix ajustos salarials que atraurien més oferta laboral. Subratlla que les polítiques públiques han de diferenciar entre augmentar l'oferta laboral (activant col·lectius infrarrepresentados o facilitant migració laboral) i corregir desajustaments de competències (mitjançant upskilling, reskilling i certificacions com microcredenciales). En este context, l'enfortiment dels servicis públics d'ocupació i la seua reconversió en verdaderes agències de gestió de vacants resulta clau per a millorar l'aparellament entre oferta i demanda. A més, l'escassetat de treballadors és expressió de transformacions estructurals del mercat laboral —no un fenomen conjuntural—, i requerix respostes de llarg termini, integrades i basades en diàleg social, articulació institucional, millora d'estadístiques de vacants i polítiques actives centrades en competències. Espanya ha d'avançar cap a un model de governança laboral capaç d'anticipar i gestionar el desajustament estructural entre llocs i perfils.

El fenomen conegut com la “Gran Dimissió” ha sigut àmpliament analitzat en el context nord-americà, però també ha mostrat una evolució significativa a Espanya des de 2014. Julián Llorent Jurado, Dolores Gómez Domínguez, M. Patrocini Fernández Geniz i *Fco. Javier Calvo Gallego presenten una anàlisi detallada de les dimissions voluntàries en el Règim General de la Seguretat Social, abordant la seua distribució per nacionalitat, sexe i sectors d'activitat, i la seua correlació amb vacants i desocupació. Esta font reflectix que les dimissions voluntàries han augmentat de forma sostinguda durant l'última dècada, amb una breu excepció durant els anys de pandèmia i que existix una correlació positiva amb l'augment de vacants i una correlació negativa amb la taxa de desocupació, la qual cosa indica que les dimissions estan lligades a una millora en les condicions del mercat de treball. Es pot concloure que la “Gran Dimissió” a Espanya és un procés estructural més que conjuntural, vinculat a factors com la qualitat de l'ocupació, les expectatives generacionals i la reconfiguració del mercat laboral després de la pandèmia. En tot cas, assenyalen els autors, és necessari aprofundir en les causes específiques per sectors per a comprendre millor esta transformació.

La evaluación del impacto de la inteligencia artificial en el mercado laboral europeo y español se ha convertido en una cuestión estratégica para comprender la transformación digital en curso. Así lo plantean Elena Fernández Gascueña, Isabel Soriano Pinar y Enriqueta Villanueva Montero, quienes analizan cómo la IA está redefiniendo las competencias profesionales y los procesos de gestión de personas en las organizaciones. Hasta ahora, los diagnósticos se apoyaban en estudios fragmentados y estimaciones generales, sin una visión integrada que conectara la adopción tecnológica con la equidad y el bienestar laboral. El artículo se sustenta en datos recientes de Eurostat y del Banco de España para explicar cómo la IA, más allá de automatizar tareas, exige nuevas habilidades técnicas y blandas, plantea retos de recualificación y amplía la brecha digital en colectivos vulnerables. Se examinan las implicaciones para la política pública y la gestión empresarial, destacando la necesidad de formación continua, gobernanza ética y estrategias inclusivas. A nivel internacional, este análisis sitúa a España en un escenario de avances desiguales: progreso en competencias básicas, déficit de especialistas TIC y adopción empresarial incipiente. Comprender estas dinámicas es clave para diseñar políticas que garanticen una transición digital justa, capaz de combinar competitividad económica con cohesión social.

El programa TándEM, impulsado por el SEPE y gestionado por la Fundación Secretariado Gitano, se ha consolidado como una herramienta clave para reducir la desigualdad laboral de la juventud gitana. Miriam Fernández, Arantza Fernández y Carolina Fernández exponen cómo el programa, dirigido a jóvenes de 16 a 29 años con baja cualificación, combina formación y empleo en proyectos vinculados a la transición verde y digital, logrando una inserción laboral superior al 50 % en sus tres ediciones y favoreciendo el retorno educativo. Su integración en el ecosistema Acceder garantiza acompañamiento integral antes, durante y después del proceso, reforzando competencias digitales y metodologías innovadoras como el formato semipresencial. Más allá de los resultados, TándEM ha marcado un hito al convertirse en referencia para políticas públicas: el nuevo Plan de Actuación para la Mejora de la Empleabilidad de la Población Gitana (2025-2028) incorpora este modelo, con una inversión de más de 300 millones de euros y 12 líneas estratégicas orientadas a formación, empleo y emprendimiento. El artículo concluye que la colaboración institucional y la adaptación metodológica son esenciales para garantizar igualdad de oportunidades y cohesión social.

La definición oficial de paro presenta limitaciones al excluir situaciones de infrautilización laboral que también reflejan carencias en el aprovechamiento del trabajo disponible. Raül Segarra Ester propone la fuerza de trabajo infrautilizada (FTI) como un indicador complementario que amplía el desempleo al incorporar personas inactivas con vínculos parciales al mercado laboral y trabajadores subocupados que desean trabajar más horas. Este enfoque permite captar con mayor precisión el potencial productivo no utilizado y eleva de forma significativa la magnitud de la desocupación respecto a la medida tradicional, manteniendo patrones similares pero intensificando las diferencias entre colectivos y territorios. El análisis destaca el peso creciente de la subocupación y su carácter estructural, así como su mayor incidencia en mujeres, jóvenes y población extracomunitaria, donde se concentran mayores niveles de precariedad. En conjunto, la FTI aporta una visión más amplia del mercado laboral y facilita la identificación de reservas de empleo potencial.