La població gitana espanyola, amb 725 . 000 - 750 . 000 persones, se situa en una situació històrica de desavantatge enfront del mercat laboral. Una bretxa laboral propiciada per diversos factors com el menor nivell educatiu, però també de discriminació i falta d'oportunitats, que es veu més accentuat en el cas de la dona gitana. Amb taxes de parada de el 52 %, amb una taxa d'activitat de el 39 % en cas de la dona gitana, el present articule mostra com, amb actuacions i programes específics per a aquells grups socials que estan en situació de major vulnerabilitat, com el programa Accedir de la Fundació Secretariat Gitano, es contribuïx a la reducció de la bretxa laboral de manera significativa. 

PARAULES CLAU: ocupació, població gitana, desigualtat, dona, discriminació.
 

The Roma population in Spain, with estimated 725 , 000 - 750 , 000 people, is at a historical disadvantage in the labour market. A labour gap caused by various factors such as lower educational level, but also by discrimination and lack of opportunities, which is more accentuated in the case of Roma women. With an unemployment rate of 52 % and an activity rate of 39 % in the case of Roma women, this article shows how specific actions and programs targeted for those groups that are in a situation of greater vulnerability, contribute to reducing the labour gap significantly. It is the case of the Acceder program of Fundación Secretariado Gitano.

KEY WORDS: employment, Roma population, inequality, women.
 

En la actualidad se calcula que la población gitana española es de 725 . 000 - 750 . 000 personas ¹ , representando el 1 , 5 % de la población total, siendo una de las minorías más numerosas en Europa. Para entender la brecha laboral que afecta a la población gitana es necesario conocer previamente el contexto socioeconómico más amplio y la trayectoria de las personas gitanas. Y es importante hacerlo desde la evidencia científica. La falta de datos desagregados en los indicadores generales de empleo o de situación social, invisibiliza la realidad de las personas gitanas y eso implica que en muchas ocasiones no se dé una respuesta adecuada desde las políticas públicas. 

Per això, la Fundació Secretariat Gitano realitza regularment estudis específics sobre la població gitana que permeten visibilitzar amb dades la realitat dels gitanos i les gitanes, fer la comparativa amb el conjunt de la població, així com mesurar l'evolució en el temps. Tots els estudis específics sobre la realitat de les persones gitanes constaten que la població gitana és un dels grups en situació de major vulnerabilitat social i que patix una desigualtat estructural i multidimensional; una situació agreujada pel factor de la discriminació i l'antigitanismo.

L'Estudicomparat sobre la situació de la població gitana a Espanya en relació a l'ocupació i la pobresa 2018 ² , aporta les dades més actualitzades d'una sèrie d'estudis ( 2005 i 2011 ) centrats en l'ocupació, fent la comparativa amb el conjunt de la població espanyola (seguint el model de l'EPA) i incorporant nous indicadors, a més de l'ocupació, per a tindre una visió global de la població gitana. 

A més de l'estudi quantitatiu de les principals característiques demogràfiques i soci-laborals de la població gitana, la investigació, encarregada a l'equip de la Fundació Iseak, liderat per Sara de la Rica (Univ. del País Vasco ), oferix informació detallada de les llars gitanos per a realitzar també un exhaustiu estudi de la pobresa ³ . 

Una de les primeres conclusions de l'Estudi ens mostra les diferències sociodemogràfiques que presenta la població gitana en comparació de la població general, i ens parlen d'una població molt jove, ja que el % 66 de la població gitana és menor d'anys 30 , mentre que solament el % 30 de la població general a Espanya està per davall d'eixa edat, observant també un fort descens de població que es fa més agut a partir dels 60 anys. Es pot afirmar, per tant, que la població gitana presenta una composició per edat radicalment diferent a la de la població general, sent la primera molt més jove que la segona. Estes diferències demogràfiques seran fonamentals per a entendre posteriorment les diferències laborals trobades entre tots dos grups. 

Les dades del nivell educatiu que aporta l'Estudi il·lustren dos factors diferencials imprescindibles en comparar el nivell educatiu entre la població gitana i la població general. En primer lloc, les diferències en nivell educatiu aconseguit entre les dos poblacions i, en segon lloc, una bretxa de gènere molt substancial en la població gitana que no s'observa en la població general. 

Comenzando por los niveles educativos inferiores, los datos muestran que entre la población gitana el 14 % de las mujeres y el 6 % de los varones son analfabetos, mientras que para el total nacional la incidencia del analfabetismo es prácticamente inexistente tanto en hombres como en mujeres. A esto se añade que tan solo el 17 % de la población gitana mayor de 16 años tiene completados estudios de ESO o superiores, frente a casi el 80 % de la población general, y convirtiendo a la educación como uno de los factores responsables de la mayor parte de la brecha de desigualdad que separa a hombres y mujeres gitanas de los estándares del resto de la población y siendo este el nivel educativo, con diferencia, el principal determinante para el empleo y, por tanto, de la desigualdad socioeconómica de la población gitana.

Una població gitana on la pobresa i l'exclusió afecta a més de el 80 % del total de les famílies, i el % 46 és extremadament pobre, és a dir, l'ingrés equivalent de més de la mitat de la població gitana se situa per davall dels 310 €.La taxa de pobresa infantil se situa en 89 un % enfront d'un 30 , 7 % en la població general. D'altra banda, les llars de la població gitana són notable¬ment majors en grandària: quasi un 50 % viu en llars de dos adults amb xiquets, enfront de el 32 % del total de la població. 

Tan sol el % 26 de les persones gitanes percep rendes del treball, amb un salari mitjà 754 de €, enfront de quasi 60 % de la població general amb un salari mitjà 1 de 250 . € ⁴ . De la mateixa manera, encara que les taxes de desocupació són molt més elevades per a la població gitana, tan sols el % 6 percep prestacions per desocupació, enfront de el 13 % de la població general.

Quant a les ajudes socials, en este Estudi es mostrava que tan sols el % 31 de les llars en pobresa extrema i el % 33 dels quals estan en pobresa severa perceben ajudes socials. Els ingressos mitjans de les llars en la població gitana (per unitat equivalent) són notablement inferiors als de la població general, sent l'ingrés equivalent més freqüent el que es troba entre els 250 € i els 300 € ( 1 . 034 per a la població general), la qual cosa es traduïx en una alta incidència de la pobresa.

A este context de greu desigualtat s'unix el factor de la discriminació pel seu origen ètnic i l'antigitanismo, una forma de racisme específic cap a la població gitana que suposa una greu vulneració de drets. En l'Estudi empre i població gitana es constata que una de les possibles explicacions de la bretxa de taxa d'ocupació entre la població gitana i la població general, a més dels nivells educatius de partida, té a veure amb l'existència de pautes de discriminació cap a les persones gitanes en la societat. Així, en este estudi de ens 2018 trobem que quasi 4 de cada 10 gitanos i gitanes entrevistades s'havien sentit discriminats en l'últim any, sent les entrevistes de treball un dels àmbits on major discriminació s'havia experimentat.

Segons l'últim Eurobarómetro Especial sobre Discriminació publicat per la Comissió Europea (des. 2023 ), la discriminació contra les persones gitanes es considera la més estesa d'entre tots els col·lectius estudiats ( 65 % de mitjana en la UE, i un 70 % a Espanya). L'antigitanismo seguix sent una realitat estesa en tots els països de la UE.

A Espanya l'últim Estudi sobre discriminació per origen racial o ètnic: la percepció de les potencials víctimes del Consell per a l'Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (CEDRE) ⁵   (depenent del Ministeri d'Igualtat), publicat en 2020 , reflectix que, de tots els grups poblacionals enquestats, la població gitana és un dels quals afirma haver patit majors nivells de discriminació:el % 43 assegura haver patit algun incident discriminatori en els últims 12 mesos, incloses les formes de discriminació interseccional que afecten d'una manera específica a les dones gitanes. 

Este estudi llança dades alarmants sobre les altes taxes d'infradenunciaque es donen en el si de la comunitat gitana: de totes les persones gitanes que van afirmar haver patit discriminació en els últims 12 mesos, tan sols el 11 5 , % van contestar haver presentat alguna queixa, reclamació o denúncia, enfront del 18 2 , % del total dels grups enquestats. 

Totes estes situacions es produïxen en un context en el qual el discurs d'odi antigitano augmenta i es propaga a través de les xarxes socials, on els discursos d'odi antigitano, per primera vegada, són els més freqüents ⁶ .

L'últim informe anual especialitzat de la Fundacion Secretariat Gitano,Discriminació i Comunitat Gitana 2023 , documenta, almenys, 532 casos de discriminació i antigitanismo ⁷ .  

D'acord als resultats de l'esmentat Estudi, la situació de la població gitana respecte de l'ocupació diferix substancialment de la situació de la població general. En concret, una part impor¬tante del treball que realitzen les persones gitanes es produïx en l'entorn familiar i sol classificar-se com a “ajuda familiar no remunerada”, alguna cosa que amb prou faenes té rellevància quan ens referim a la població general. Este informe posa el focus, no obstant açò, en el treball realitzat fora del context familiar amb l'objectiu de realitzar un seguiment i un estudi exhaustiu de les característiques que fan que una persona tinga una ocupació diferent a esta ajuda familiar, ja siga com a assalariada o com autònoma. 

La crisi econòmica que es va iniciar en 2008 va tindre un fort impacte en la situació laboral i socioeconòmica de la població gitana. La sèrie d'estudis realitzats en 2005 els anys , 2011 i este de 2018 , mostren que els indicadors laborals de 2005 , que ja aleshores mostraven una clara desigualtat, s'han deteriorat en eixos anys engrandint-se encara més la bretxa amb la resta de la població i s'està lluny encara de recuperar la situació anterior a la crisi. 

Les dades que a continuació presentem ens mostren que la distribució laboral de la població gitana en comparació de la població general és molt dispar: la incidència de l'ocupació és molt menor entre la població gitana, la incidència de la desocupació molta major i la bretxa de gènere presenta diferències molt majors.

En la següent taula s'arrepleguen les principals xifres aportades per este estudi en comparació de les xifres de la població general extretes de l'Enquesta de Població Activa (EPA) correspondien¬tes a el 4 º trimestre de l'any 2018 .

La taxa d'ocupació per a la població gitana és de el 30 %, un 20 % menys que el conjunt de la població, però molt desigual per a hòmens i dones, perquè mentre que per als hòmens és de el 44 % la presència de les dones en el mercat laboral descendix fins a el 17 %, cosa que ocorre en gran mesura per les respon¬sabilidades familiars que assumixen pràcticament en exclusiva.

 La taxa d'atur aconseguix el %, 52 més de tres vegades la de la població general ( 14 , 5 %). De nou les diferències de gènere són significatives, la parada de les dones gitanes és de el 60 % i la distància amb els hòmens ( 47 %, 13 punts) és sensiblement major a l'existent entre les dones i hòmens de la població general ( 3 , 5 punts més).

Les diferències en la taxa d'activitat entre la població gitana i la població general no són apreciables, el % 56 de les persones gitanes o estan ocupades o en l'atur, com ja venia ocorrent en els estudis anteriors. Ara bé, quan observa¬mos la taxa d'activitat per gènere, és on ens trobem diferències molt notables, doncs la taxa d'activitat per a les dones gitanes cau fins a el 38 %, mentre que la dels hòmens és de el 76 % a causa de la dedicació de moltes dones al treball domèstic i responsabilitats familiars.

Estem parlant de diferències entre hòmens i dones de 38 punts percentuals en el cas de la població gitana, que es reduïx a 11 punts per¬centuales en el cas de la població general. Alhora, les altes taxes d'activitat dels hòmens es deuen a la poca incidència dels estudiants (els jóvens gitanos estan generalment treballant o en la parada, mentre que els jóvens no gitanos estudien en major mesura) i també de les persones jubilades. 

Les dades de l'Estudi ens revelen, efectivament, que la població gitana s'incorpora a una edat més primerenca al mercat de treball que la població general.Esta diferència d'entrada al mercat de treball suposa una diferència notable de nivells educatius entre una i una altra població.

L'ocupació de la població gitana amb una taxa de el 30 %, (valors molt inferiors als de la població general la taxa de la qual d'ocupació és de el 50 %), s'incrementa substancialment quan augmenta el nivell educatiu. Així, aquelles persones amb nivells educatius secundaris o superiors presenten taxes d'ocupació molt pròximes a les de la població general.

També hi ha grans diferències en la composició de l'ocupació. En la població gitana, tan sol el % 53 de les persones ocupades són assalariades (més de el 80 % per a la població general), mentre que les persones autònomes representen el % 47 (menys de el 20 % per a la població general). 

Tan alta incidència del treball autònom es deu a la pre valencia de la venda en mercats ambulants i venda ambulant que continua sent la principal activitat laboral para les persones gitanes a les quals es dedica més d'un terç dels/as ocupats/as, majoritàriament hòmens. Esta mateixa activitat també afecta a les dones gitanes, però no li les arriba a considerar ocupades, ja que mayoritariamen¬t'estan incloses dins de les tasques domèstiques / activitat familiar i per tant estan en una situació de major desprotecció. 

Poca ocupació i en condicions de precarietat. L'alt pes del treball autònom i la baixa qualitat del treball assalariat amb taxes de temporalitat de el 73 %, i amb un 16 % de persones assalariades sense contracte, pinta un escenari marcat per la dèbil protecció en l'ocupació i posteriorment en l'accés a les prestacions per desocupació i en les jubilacions, on prevaler les prestacions no contributives. 

Cal destacar que el 19 3 , % de les persones gitanes en risc de pobresa estan incorporades al mercat laboral i compten amb una ocupació, per la qual cosa podem considerar que pertanyen al grup de treballadors pobres. 

La descualificación de partida amb la qual arriba la gran majoria de les persones gitanes al mercat de treball explica que es concentren en sectors d'activitat menys protegits i malament retribuïts. Des d'ha 2005 augmentat el nombre d'aturats. La crisi ha afectat de manera desigual a les persones amb menors nivells educatius mantenint-los parats. Així la desocupació de llarga durada (més d'un any) afecta a més de el 70 % de les persones gitanes en l'atur i la cronicitat (més de quatre anys aturat) afecta a més de el 35 %. 

El % 63 dels jóvens gitanos entre 16 i 29 anys no està estudiant i tampoc està treballant.Este percentatge s'ha reduït en la població general fins a el 15 % des de les altes taxes que s'han patit en els pitjors anys de la crisi.

La situació de les dones gitanes és molt desigual i pitjor a la dels hòmens gitanos, i pitjor a la de les dones no gitanes en qualsevol dels indicadors analitzats.La bretxa de desigualtat determinada per la condició de ser dona és molt significativa i afecta a tots els àmbits: en la situació laboral, en els nivells educatius, en les responsabilitats familiars i fins i tot en les baixes expectatives i poques possibilitats de projecció i promoció. 

Referent al nivell educatiu i la qualificació s'advertix amb cruesa la desigualtat de gènere de les dones gitanes i la seua pitjor posició en els avanços d'igualtat que s'estan produint en la nostra societat, quan les comparem amb les dones no gitanes. Són menys les dones gitanes que aconseguixen l'ESO, un 15 , 5 % enfront de el 19 % dels hòmens gitanos i enfront de el 75 % de les dones de la població general. I amb estudis superiors no arriba a el 3 % de les dones, enfront de el 5 % dels hòmens gitanos o en comparació el % 52 de les dones en general. L'analfabetisme, quasi inexistent en la població general ( 2 %), encara afecta a 14 un % de les dones gitanes enfront de el 6 % dels hòmens.

Encara que l'educació és l'indicador que millor s'està comportant en estos anys, l'augment del nivell educatiu és especialment progressiu per als hòmens i va més a poc a poc o s'ha ralentit el seu progrés per a les dones. Així, en els últims 7 anys les dones amb ESO finalitzada han passat de representar el % 11 a aconseguir a el 15 %, mentre que els hòmens, que estaven en nivells de el 8 % en 2011 han donat un salt fins a el 19 % en el mateix període. 

La dada més positiva i que reforça la rellevància del factor educatiu, és que aquelles dones que té almenys l'ESO completada, tenen moltes més probabilitats de tindre una ocupació assalariada. De fet, el % 32 de les dones emprades tenen esta titulació, mentre que els hòmens gitanos amb ESO representen el % 25 dels ocupats. És a dir, el nivell educatiu és hui el millor predictor de progrés i participació socioeconòmica de les dones gitanes. 

Superar l'ESO dispara les probabilitats d'ocupació en les dones gitanes. No obstant açò, les responsabi¬lidades familiars, i especialment la cura dels fills/as, reduïx l'impacte positiu de l'educació en la seua inclusió laboral. 

En relació a la participació en l'ocupació existix una gran bretxa de gènere entre les dones i els hòmens gitanos. La participació laboral de la dona solament aconseguix al 38 5 , %, una taxa d'activitat molt inferior a la dels hòmens gitanos, que es troba en 76 el %. La diferència en els indicadors d'activitat entre hòmens i dones de la població general és 10 de punts, mentre que per a les dones gitanes és de quasi 40 punts en relació als hòmens, és a dir les dones gitanes es troben especial¬ment allunyades del mercat de treball, més que els hòmens, però també molt més que les dones de la població general. 

Estes desigualtats les veiem repetides enla taxa d'ocupació, on només el % 16 de les dones gitanes estan ocupades enfront de el 44 % dels hòmens (i enfront del 44 5 , % de les dones de la població general). També la desocupació afecta de manera desigual, amb unataxa d'aturde el 60 % per a les dones gitanes, 13 punts més que els hòmens. 

La baixa participació laboral de les dones gitanes està relacionada amb el treball domèstic i familiar, i amb les responsabilitats familiars, que assumixen de manera exclusiva (el % 98 de les persones gitanes que reporten dedicar-se al treball domèstic són dones, 99 % en 2005 l'i 97 % en 2011 el ). A més, i est és una dada especialment cridanera, esta situació no ha evolucionat des del primer Informe sobre la situació laboral de la població gitana que la Fundació Secretariat Gitano va elaborar ja l'any 2005 . 

D'eixes dones gitanes en situació d'inactivitat, un 17 % de les dones gitanes no busquen una ocupació perquè creuen que no ho van a trobar, i un 36 % no ho busquen per les seues responsabilitats familiars. Mentre que la barrera que separa als hòmens gitanos de l'ocupació és majorment el baix nivell educatiu aconseguit, per a les dones, a este determinant cal afegir-li la responsabilitat familiar, i atés que el nombre de fills és notablement superior en les llars gitanos,esta responsabilitat en exclusiva allunya definitivament a les dones del mercat laboral.

També criden l'atenció les diferències de gènere quant a expectatives cap a l'ocupació: encara que una majoria de les dones gitanes desitjarien tindre un treball, la gran majoria d'elles manifesten que les persones del seu entorn no esperen que ho tinguen o ho aconseguisquen, a diferència dels hòmens gitanos, on hi ha una alineació perfecta entre les seues expectatives personals i el que pensen que espera el seu entorn.

Davant este context d'especial vulnerabilitat que afecta a la població gitana, i de manera especial a les dones gitanes, des de la Fundació Secretariat Gitano sempre hem defès la necessitat de posar en marxa programes i actuacions adaptades a la realitat i al perfil de les persones gitanes. 

Eixe és el punt de partida del programa Accedir, una iniciativa que promou la incorporació de la població gitana al mercat laboral com una puer¬ta d'accés a la inclusió social afavorint d'eixa manera la igualtat d'oportunitats. Per a aconseguir este objectiu, el programa Accedir ha desenvolupat una resposta integral que afavorisca les oportunitats de la població gitana en el mercat laboral, especialment mitjançant la fórmula del treball per compte d'altri.

El programa Accedir es va iniciar l'any 2000 , a partir de l'experiència d'un projecte experi-mental desenvolupat entre 1998 i 1999 en un barri de Madrid . En l'actualitat el programa, finançat principalment pel Fons Social Europeu, ha penetrat en diferents territoris i està present en 14 comunitats autònomes. 

Ja l'any 2000 Accedir va ser pioner en el desenvolupament d'una metodologia d'itineraris personalitzats d'inserció laboral, especialment a través de la informació, un diagnòstic i definició de l'Objectiu professional, l'acompanyament, l'orientació individual i grupal, el desenvolupament competencial, la formació ocupacional i professional, la prospecció i l'acostament a l'oferta, l'acompanyament en els processos d'autoocupació i la participació en altres àrees de la inserció sociolaboral. Una sèrie d'actuacions que contribuïxen, entre altres a:

• Augmentar l'ocupabilitat de la població gitana i les seues oportunitats d'ocupació, a través del desenvolupament de competències, capacitats i coneixements necessaris per a l'accés i manteniment en el mercat laboral.
• Millorar la qualificació professional i accés de les persones gitanes a professions i ocupacions per compte d'altri.
• Acostar el mercat laboral i per tant les empreses als treballadors/as gitanos, per a aconseguir una major igualtat d'oportunitats quant als processos de contractació.
• Millorar el desenvolupament competitiu de projectes de venda ambulant, de la creació d'empreses viables per part de la població gitana, acompanyant en els processos d'autoocupació.
• Sensibilitzar respecte als prejuís i pràctiques discriminatòries de les quals els gitanos i gitanes són víctimes. 
• La generalització de polítiques actives d'ocupació per a la població gitana amb l'objecte de millorar efectivament les seues condicions de vida. 

Les persones que entren en el programa Accedir realitzen un itinerari individualitzat —gràcies als perfils professionals del programa Accedir de mediació intercultural, orientació laboral i prospecció—, realitzant-se un procés que facilite el seu accés al mercat de treball i millore les seues competències i capacitats amb forma¬ción específica. Este itinerari inclou un treball holístico a partir de la situació individual de la persona, el seu entorn familiar, la comunitat i el context en el qual es troba

De manera general, els itineraris Accedirestan compostos per diferents actuacions o mo-mentos, que es caracteritzen per: 

Lesactivitats d'Orientació i B.A.I. (Cerca Activa d'Ocupació) comprenen l'acompanyament, suport i seguiment de cada participant en el seu itinerari d'inserció; des de les fases inicials d'acolliment i diagnòstic fins al seguiment i acompanyament ja en l'ocupació, incloent la formació i desenvolupament d'habilitats/habilitats, la preparació i presentació de candidatures, etc. 

Lesactuacions de formació en el marc de les accions Accedir, suposen la ferramenta clau per a la millora competencial i professional de les persones participants, tot açò a través de múltiples activitats i opcions formatives.

• Els cursos professionals han estat presents al llarg de tot el programa Accedir i suposen una formació pràctica en entorns reals de treball, en col·laboració amb empreses, que habiliten per a llocs concrets. 
• Aprendre Treballantés un model de formació dual, orientat a població jove menor d'anys, 30 que alterna la formació teòrica i pràctica d'hores, 840 en un itinerari formatiu que trencada per diferents llocs de treball, gràcies a la implicació de les empreses durant tot el procés, que inclou continguts de competències personals, formació bàsica i formació professional. 
• Formata'tamb Garantia, una iniciativa de formació professional, de 3 mesos i 300 hores, que pretén activar a la població més jove (entre 18 i 22 anys), que prevaler la motivació i el desenvolupament personal, i proporciona un primer contacte amb el món laboral a través de formació pràctica en empreses. 
• Aules de Graduaten ESO, dirigides a aquelles persones gitanes (principalment menors de 30 ) i que té com a objectiu aconseguir el graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO), la qual cosa contribuïx a una millora de les probabilitats de trobar una ocupació. 
• Formació en competències bàsiques i digitals (basades en DigComp), i relaciona-dos amb el desenvolupament d'una sèrie de competències personals, socials i digitals que prepara a les persones participants per a la inserció laboral. 

L'accésa l'ocupació, i el seguiment posterior, suposen l'última part del procés, i en este cas se centra a facilitar la seua inserció primer, i acompanyar una vegada la persona es troba treballant. En este moment, té especial rellevància la intermediació laboral amb empreses que perseguix l'acostament de la població gitana al mercat de treball, a través de la detecció d'oportunitats laborals i formatives, la gestió d'ofertes d'ocupació, i l'establiment d'aliances amb empreses que compartisquen els objectius d'Accedir. Situa a les empreses com un agent clau en este procés d'inserció en el mercat laboral per compte d'altri, la qual cosa implica que formen part de l'ecosistema creat pel programa.

5 . 1 L'enfocament de gènere del programa Accedir: el programa Calí com a resposta específica.

Des de l'inici del programa Accedir s'ha tingut molt en compte l'anàlisi i la representació de la dona en les diferents actuacions comptant amb indicadors de seguiment desagregats per sexe. En termes d'implementació i responent a l'enfocament de gènere, després 3 d'anys d'execució del programa Accedir, l'equip tècnic va identificar una tendència que mostrava una menor participació de les dones. 

A partir d'estes primeres dades, el programa Accedir va començar a desenvolupar diferents estratègies i accions positives, destinades a corregir estes desigualtats determinades per l'assignació dels rols de gènere, on les dones estan especialment associades al treball repro¬ductivo i de cures (no remunerat) i els hòmens al treball productiu. Totes les estratègies que s'han desenvolupat a partir d'este punt, han tractat d'integrar este enfocament, adequant les intervencions a les necessitats i possibilitats existents. Alguns exemples serien: 

• A nivell comunitari, es va reforçar el rol de les mediadores interculturals identificant que una de les primeres i principals dificultats estava a arribar a contactar amb dones en els barris de població gitana. 
• En paral·lel, Accedir va desenvolupar un treball de sensibilització comunitària, tractant de visibilitzar la importància de la participació de les dones gitanes en un programa dirigit al conjunt de la població gitana. 
• A nivel del entorno de las mujeres se reforzó el trabajo en el contexto familiar de las mujeres, sensibilizando sobre la importan¬cia de la conciliación y la corresponsabilidad en la pareja.
• D'altra banda, el programa adequava les seues activitats, formacions i fins i tot el tipus d'empreses col·laboradores, aportant certa flexibilitat amb la finalitat de facilitar la participació de les dones, tenint en compte la pervivència dels rols de gènere encara presents en la societat. 
• A més, s'han anat generant referents femenins que pogueren ser inspiradors per a altres dones, al costat de la creació d'espais de participació de dones, o la integració d'un enfocament interseccional que afavorira l'apoderament i l'autopercepción de la discriminació múltiple a la qual s'enfronten com a dones i com a gitanes. 

Este treball per arribar a les dones gitanes a través de mesures correctores i accions positives ha tingut la seua recompensa en una major participació de dones en el programa al llarg d'estos 20 anys ( 53 , 3 % enfront del 46 7 , % d'hòmens), i sobretot a la incorporació de les dones gitanes a l'ocupació per compte d'altri, que s'ha situat en 33 un , 6 % de manera general, és a dir, 1 de cada 3 dones gitanes que ha participat en el programa ha accedit a una ocupació. 

Calí, per la igualtat de les dones gitanes 

L'experiència del programa Accedir, juntament amb les dades que els diferents estudis desenvolupats ens han anat mostrant, ens va permetre identificar una necessitat específica vinculada a la realitat de dones gitanes en situació de major vulnerabilitat que, per les seues circumstàncies personals, familiars o socials, no tenien capacitat ni expectatives d'incorporar-se al mercat laboral i que, per tant, no estaven arribant al programa Accedir. Un segment de les dones gitanes que requerien d'un treball previ a través d'itineraris socials i prelaborales. 

La nostra resposta a esta situació específica va ser la posada en marxa del programa Cali. Per la igualtat de les dones gitanes,una iniciativa pionera, no solament a Espanya, sinó per al conjunt de la Unió Europea, en desenvolupar actuacions específiques en el marc del Fons Social Europeu (Programa Operatiu d'Inclusió Social i Economia Social, POISES) per a promoure la igualtat de les dones gitanes en situació de major desavantatge des d'un enfocament integral. Calí ha treballat la igualtat d'oportunitats a través d'itineraris personalitzats per a la millora de l'ocupabilitat i inclusió social de les dones gitanes, especialment els perfils en situació de major vulnerabilitat; la igualtat de gènere i la coresponsabilitat entre hòmens i dones gitanes; l'acompanyament a les dones víctimes de violència de gènere; així com la igualtat de tracte i la lluita contra la discriminació i l'antigitanismo, abordant especialment els casos de discriminació interseccional que patixen les dones gitanes. 

Una especialització dins d'Accedir amb un segment de dones amb un perfil socioeconòmic caracteritzat per:

• La majoria es troben entre els 25 i els 45 anys ( 55 , 6 %).
• Set de cada deu participants és mare. De les dones que tenen fills o filles, el % 81 té entre 1 i 3 descendents.
• La presència de dones soles a càrrec dels seus fills o filles és significativa, però no està generalitzada, amb un 15 , 4 % de llars monomarentales.
• En general, els ingressos mensuals de la unitat familiar són molt baixos (amb una mitjana d'euros): 530 quasi la mitat ( 45 , 7 %) perceben menys d'euros, 500 i l'altra mitat entre 500 euros i 1 . 000 euros.Un nombre significatiu de llars percep prestacions socials com a rendes mínimes autonòmiques o l'IMV. 
• El % 95 de les dones sap llegir i escriure; més de la mitat ( 63 , 4 %) només tenen estudis de Primària. 

Per a donar resposta a este perfil de dones, des del programa Calí s'ha treballat amb itineraris individualitzats per a afavorir la seua inclusió social, la seua formació prelaboral i la seua ocupabilitat on s'ha intensificat les actuacions que contribuïsquen a l'adquisició o millora de competències de desenvolupament sociopersonal, amb un valor subjectiu alt en l'autoestima i la confiança en una mateixa ja que estan associades a l'autonomia i a l'autopercepción que es poden fer coses noves de forma reeixida. Es tracta de coneixements i habilitats/habilitats que estan molt mediats per la posició del gènere que ocupen les participants. L'adquisició de ferramentes personals que transformen la percepció d'una mateixa és dels impactes més positius que aconseguix el programa Calí. 

També s'ha propiciat que les participants adquirisquen o milloren competències pre-ocupacionals. És un dels resultats que aconseguix un efecte net més alt i impacta de forma determinant en les creences subjectives de les dones mentre que dones treballadores. Els genera una autoimagen fora de la llar i fora de l'àmbit econòmic familiar, respecte a expectatives pròpies. 

Des de l'any 2016 més de 4 mil dones gitanes han passat pel Calí, posant-se en marxa 1 . 546 formacions sobre desenvolupament personal i 406 cursos ocupacionals i de competències digitals. Com a principals resultats, 2 . 457 dones s'han activat en el mercat laboral i més d'han 280 reprès els estudis reglats.
 

5 . 2 . 20 anys del programa Accedir: valoració, aprenentatges i principals conclusions.

Després de més d'anys 20 de desenvolupament del programa Accedir, en els quals hi ha hagut les necessàries adaptacions metodològiques, en 2021 la Fundació Secretariat Gitano va encarregar una avaluació externa (realitzada per la consultora Xarxa 2 Xarxa) per a analitzar resultats i impacte del programa. Una de les principals conclusions de l'Avaluació de resultats i impacte del programa Accedir 2000 - 2020  és que l'eficiència del model d'intervenció per a la inserció laboral d'Accedir està basada en l'adaptació dels perfils específics de cada participant i les pròpies necessitats del mercat laboral, en aliança amb les empreses. 

Alguns dels assoliments en xifres de programa Accedir durant els 20 anys analitzats són:

• 109 . 875 persones han passat pel programa, la qual cosa suposa el % 11 de la població gitana espanyola, un 16 , 5 % si ens referim a la població potencialment activa gitana. 
• 82 . 091 han millorat la seua situació laboral, a través del desenvolupament d'itineraris personalitzats d'inserció. 
• 33 . 344 persones han aconseguit una ocupació.
• 91 . 733 contractes firmats.
• 33 . 664 persones s'han format.
• 15 . 967 empreses ja han col·laborat i contribuït a la inserció laboral de la població gitana, comptant amb la implicació de grans empreses com Accenture, Alcampo, Carrefour, Ikea, Clece, Amazon, etc.
• El % 40 d'els qui han passat pel programa ha aconseguit treball.

L'oportunitat d'avaluar un programa com Accedir ens ha permès obtindre troballes respecte a l'abast del programa, però també sobre l'eficiència de la intervenció i les actuacions, la seua sostenibilitat i els impactes. Així, entre les conclusions i aprenentatges d'estos més d'anys 20 destacaríem: 

• Són necessàries respostes especialitzades per a l'ocupació dels grups més vulnerables, com és el cas del programa Accedir, així com rendibilitzar estes experiències integrant-les en el marc de les polítiques actives d'ocupació.
• El programa Accedir és un programa eficaç que aconseguix que 4 de cada 10 persones que participen en un itinerari personalitzat d'inserció troben una ocupació.
• Els itineraris personalitzats Accedir, que inclouen formació competencial, formació professional, orientació laboral i tècniques de Cerca d'ocupació (BAE) són els més reeixits, És a dir, itineraris més intensos i amb una major continuïtat en el temps (d'almenys 2 anys). 
• El trabajo con empresas ha resultado fundamental para el acceso al empleo de la población gitana. La mayoría de las personas gitanas que han pasado por el programa se han beneficiado de esa intermediación con empresas ( 7 de cada 10 ), alcanzando una importancia muy relevante en el caso de las mujeres gitanas. 
• Comptar amb el títol de l'ESO suposa un augment considerable de les taxes d'inserció, especialment en el cas de les dones gitanes. Actuacions per a millorar el nivell educatiu de la població gitana es fan determinants i imprescindibles en el desenvolupament dels itineraris personalitzats d'inserció. 
• La millorara de l'ocupabilitat a través de la formació professional millora les probabilitats de trobar una ocupació de més de 15 p.p.
• Comptar amb un clar enfocament a resultats des de l'inici del programa Accedir, ha sigut clau en la generació de referents entre la comunitat gitana per a la seua incorporació a l'ocupació, principalment per compte d'altri. 

Sobre l'impacte qualitatiu cal destacar que el programa Accedir:

• Ha contribuït a millorar la qualitat de vidade les persones gitanes generant oportunitats laborals, oferint formació i facilitant l'accés a l'ocupació.
• Ha contribuït a revaloritzar el paper de l'educació, la tornada educativa i la formació.
• Ha sigut catalitzador de canvis essencials per a impulsar l'avanç de les dones gitanes a través de la seua incorporació en el mercat laboral.
• Ha sigut un bon antídot contra la discriminació i l'antigitanismo,contribuint a derrocar prejuís i estereotips negatius.

La conclusió principal és que Accedir és un programa eficaç i eficient que ha facilitat l'accés a l'ocupació a 4 de cada 10 persones, la qual cosa demostra que, amb recursos adequats i polítiques adaptades, és possible combatre la desigualtat