La Plataforma per a la Salut mental i l'Ocupabilitat juvenil, ¹  impulsada per FSMLR, té com a objectiu previndre l'aparició de problemes de salut mental entre jóvens de 16 35 a anys com a causa de la desocupació o la precarietat laboral. Per a aconseguir-ho, es realitza una investigació social sobre la realitat de la joventut entorn de/entorn de la qüestió de l'ocupació i salut mental. Després d'açò es posa en marxa una plataforma digital mitjançant la qual es realitzen accions d'intervenció amb jóvens i s'oferixen recursos per a professionals. Es descobrix, entre uns altres, que el 82 6 , % de la joventut enquestada en desocupació i el 68 1 , % en condicions de precarietat laboral severa considera que la seua situació laboral determina negativament el seu benestar emocional. En la intervenció, el 95 5 , % de les persones jóvens creuen que les diferents accions de la Plataforma contribuïxen a la millora de la seua salut mental.

En l'actualitat, la joventut es troba en una cruïlla singular, on els desafiaments de la vida diària convergixen amb les aspiracions d'un futur encara per definir. La transició cap a l'adultesa, emmarcada per la cerca d'identitat, la formació acadèmica i les expectatives socials, presenta un escenari complex que demanda un enfocament integral. La pressió acadèmica, les altes expectatives socials i la incertesa sobre el futur laboral formen una amalgama de desafiaments que, en l'era actual, s'han vist exacerbats per la pandèmia global.  

Les vicissituds econòmiques, les restriccions socials i el canvi de paradigma en la forma de treball han afegit capes addicionals de complexitat als projectes vitals de la joventut. En este context, dos esferes crítiques es destaquen entre les persones jóvens com a pedres angulars del benestar i l'èxit futur: l'ocupabilitat i la salut mental. D'una banda, ens trobem amb un mercat laboral incert, poc esperançador i precari per a jóvens.

Considerant les dades de l'EPA (Enquesta de Població Activa) la taxa de desocupació de la població menor d'anys 25 és del 27 82 , %, molt superior al 11 84 , % de desocupació en la població general per a l'III Trimestre de 2023 (INE, 2023 ). Per a eixe mateix trimestre, el 47 86 , % de les persones jóvens té un contracte temporal, un símptoma de precarietat que s'enceba especialment en les franges més jóvens.

D'altra banda, la seua salut mental pareix estar cada vegada més debilitada, entre altres qüestions, per la qüestió laboral. Així, en una investigació prèvia realitzada per l'Àrea d'Ocupació i Inclusió Social de la FSMLR amb població jove (des de 18 35 a anys), detectem que la desocupació afecta en major o menor mesura als tres tipus de benestar (psicològic, social i emocional). No obstant açò, prop de la mitat ( 48 , 8 %) de la població jove en desocupació es trobava amb un nivell baix de benestar emocional, seguit d'un nivell de benestar psicològic baix (en 35 un %) i social (un 30 %) (FSMLR, s.f.) Amb estos reptes sobre la taula, l'Estratègia de la Unió Europea per a la Joventut 2019 - 2027 , ratificada pel Consell de la Unió Europea al desembre de 2018 , proposa com a primer objectiu “que els jóvens es convertisquen en artífexs de la seua pròpia vida, recolzar el seu desenvolupament personal i el seu camí cap a l'autonomia”. Per a açò, entre les seues metes estratègiques incorpora la meta 5 : “Aconseguir un major benestar mental i acabar amb l'estigmatització dels problemes de salut mental, promovent així la inclusió social de tots els jóvens” i la meta 7 : “Garantir un mercat laboral accessible amb oportunitats que conduïsquen a ocupacions de qualitat per a tots els jóvens”.

De la mateixa forma, l'Estratègia de Joventut 2030 , realitzada per l'Institut de la Joventut d'Espanya (INJUVE, 2022 ), dependent del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 , incorpora dos eixos d'especial interés en este marc d'anàlisi: el segon eix, sobre “autonomia, ocupació digna i emprenedoria jove”, la meta de la qual és “l'accés dels jóvens a una ocupació digna, estable i ben remunerat que els permeta desenvolupar els seus projectes de vida, garantisca la igualtat d'oportunitats i la conciliació entre la vida laboral i la personal”; i el tercer eix, sobre “salut integral i qualitat de vida”, entre els objectius de la qual s'al·ludix a “garantir el benestar mental de la joventut, previndre el suïcidi i acabar amb l'estigmatització dels problemes de salut mental”.

En línia amb la realitat mostrada i el marc de protecció mostrat, emergix una solució integral: Plataforma per a la Salut mental i l'Ocupabilitat juvenil, una ferramenta de la FSMLR d'investigació i intervenció dissenyada per a l'abordatge de la desocupació i la precarietat laboral com a determinants de desigualtats socials en la salut mental i benestar emocional dels/as jóvens. Esta Plataforma té com a objectiu general previndre l'aparició de problemes de salut mental a causa de la falta d'ocupació o la precarietat laboral en jóvens d'entre 16 a 35 anys, mitjançant accions de sensibilització i promoció de la cura de la seua salut mental i el seu benestar emocional. Al llarg d'este article, desglossarem com esta iniciativa innovadora aborda específicament els desafiaments plantejats. Per a açò, en primer lloc, es compartirà la metodologia utilitzada en el seu primer any d'implementació, alguns dels seus principals resultats i recomanacions per a millorar la realitat de l'ocupació de la joventut considerant la salut mental.

Es tracta d'una investigació social aplicada que s'ha compost d'una fase d'investigació i una altra d'intervenció social. 

Fase 1 . Investigació Social

Per a donar resposta als objectius plantejats en la fase d'investigació s'ha combinat tant l'enfocament quantitatiu com a qualitatiu duent-se a terme les següents tècniques.

-    Revisió bibliogràfica i dades de fonts secundàries.
-    Enquesta dirigida a jóvens d'entre 16 i 35 anys. Es va dissenyar una enquesta amb abast en tot el territori nacional, en format online, dirigida a jóvens entre 16 i 35 anys. La grandària mostral és 325 de jóvens, residents a Espanya, 213 dones i 108 hòmens. La mitjana d'edat de la mostra és 27 de 42 , anys (SD= 4 , 89 ). Es tracta d'un mostreig no probabilístic aconseguit a través d'un procés de divulgació mitjançant canals online i l'abast social de la Fundació Santa María la Real. Les entitats del tercer sector, públiques i privades adherides a la Plataforma per a la Salut Mental i l'Ocupabilitat Juvenil, van participar en la difusió. L'enquesta va estar conformada per una seqüència de preguntes relatives a diferents dimensions: soci demogràfiques i socioeconòmiques, condicions laborals actuals i condicions de l'ocupació, salut mental i ideació de suïcidi, benestar emocional i suport social percebut. D'igual manera, l'enquesta va incorporar cinc escales psicométricas: 

●    Escala d'Incertesa Laboral JIS- 8 (Pienaar et al., 2013 )
●    Qüestionari de Salut General GHQ- 28 (Goldberg i Hillier, 1979 )
●    Escala de Desesperanza BHS (Beck et al., 1974 )
●    Escala de Satisfacció amb la Vida SWLS (Diener et al, 1985 )
●    Qüestionari de Suport Social SSQ- 6 (Sarason et al., 1983 , 1987 )

-    Entrevistes semi-estructurades a persones expertes en la temàtica. Es van realitzar 13 entrevistes semi-estructurades amb persones expertes en: investigació en desigualtats socials en salut mental; intervenció en salut mental amb jóvens; intervenció sociolaboral per a la cerca i millora de l'ocupació amb jóvens (coordinadors/as de programes d'ocupació juvenil, tècnics/as d'ocupació, orientadors/as laborals, treballadors/as socials; formadors/as); i informants amb responsabilitats en incidència política. 
-    Grups focals amb professionals i jóvens. Es van realitzar 3 grups focals: 1 grup amb jóvens i 2 amb professionals d'entitats socials. 

Fase 2 . Intervenció Social

La intervenció duta a terme es basa en tres pilars essencials: acompanyament psicològic individualitzat, xarxes de suport i servicis per a professionalscompromesos amb la salut mental. Cada component exercix un paper crucial a l'hora d'abordar les complexitats que enfronten les persones jóvens en el seu camí cap al benestar i l'ocupabilitat.

La personalització de la intervenció és clau, reconeixent que cada persona té una història única amb desafiaments específics, per açò les sessions individuals emergixen com una pedra angular essencial, ja que permeten ajustar la intervenció a les circumstàncies i necessitats de cada jove, assegurant pertinència i efectivitat. On la confidencialitat i la privacitat són dos elements inalienables, creant un espai segur per a compartir preocupacions personals sense por del juí, permetent també la construcció d'una relació sòlida entre la persona professional i les persones jóvens. 

Durant l'etapa inicial d'acolliment i avaluació, s'identifiquen símptomes superficials i arrels subjacents dels desafiaments; d'esta forma es pot percebre l'impacte que la situació de desocupació o la precarietat laboral téi n el seu benestar mental i emocional. A continuació, les sessions de diagnòstic faciliten la creació de plans d'acció específics, abordant problemes de manera precisa i estratègica, on la personalització s'estén a metes i objectius individuals adaptats a les necessitats de cada jove.I, finalment, les sessions de seguiment no solament avaluen resultats, sinó que també enfortixen l'autoestima i confiança, fomentant una actitud resiliente. Pel que este acompanyament no es limita a qüestions laborals; es convertix en un instrument per a un enfocament holístico en la salut mental i emocional de la joventut, considerant i abordant altres aspectes de les seues vides.

D'altra banda,les sessions grupales emergixen com un component essencial i van més enllà de la interacció per a convertir-se en un espai de suport mutu on la connexió emocional mostra que no estan soles i solos en les seues lluites. A més, oferixen una oportunitat per a la psicoeducación, on adquirixen ferramentes pràctiques i estratègies psicològiques aplicables en la vida quotidiana.

En l'itinerari s'aborden diversos aspectes del benestar emocional, oferint un espai segur per a l'expressió on poden compartir lliurement els seus pensaments i preocupacions en un entorn de comprensió i suport, facilitant l'autoexploración i construint vincles. La interacció amb els seus parells els brinda un espai per a millorar la comunicació, l'empatia i la resolució de conflictes, habilitats/habilitats fonamentals tant en l'àmbit personal com a professional. És per açò que esta experiència col·lectiva contribuïx al foment de l'autoestima i confiança, ja que el reconeixement i suport col·lectiu promouen un sentit de vàlua personal que és essencial per a enfrontar els desafiaments de la vida. 
 
Així mateix,s'oferixen servicis per a professionals compromeses i compromesos amb la salut mental, amb l'objectiu de promoure un canvi cultural que integre la perspectiva de salut mental en diversos contextos laborals. A través d'un MOOC d'especialització es proporcionen coneixements teòrics i ferramentes pràctiques, assegurant que amplien coneixements i habilitats/habilitats per a millorar la qualitat de les intervencions. 

A més, posem a la seua disposició recursos i informes detallats destinats a millorar programes d'ocupabilitat des d'una perspectiva de salut mental, proposant enfocaments basats en evidència per a optimitzar l'efectivitat dels projectes. Així mateix, la participació en diferents seminaris i el congrés es presenta com una oportunitat per a compartir bones pràctiques, ja que es fomenta l'intercanvi continu de coneixements.

Finalment, la possibilitat de derivacions directes s'erigix com un servici valuós que connecta directament a professionals i persones en busca de suport. En establir esta via de derivació, facilitem l'accés als nostres recursos i servicis especialitzats. Açò no solament agilitza el procés per a els qui busquen acompanyament, sinó que també enfortix la xarxa de suport, creant sinergies entre professionals de diferents disciplines. Este enfocament integral reconeix que la salut mental és un component essencial de la qualitat de vida, tant per a les persones jóvens com para aquelles que treballen en la promoció del benestar.

Els resultats que es compartixen en este apartat corresponen als quals emanen de la investigació, així com als resultats de les pròpies accions d'intervenció en el marc de la Plataforma.

3 . 1 Salut mental general, ideació de suïcidi i benestar emocional en jóvens aturats o en precarietat laboral

-    Salut mental general

Si es partix del marc clàssic empre-desocupació, a través de l'enquesta, es conclou que la joventut en situació de desocupació presenta un pitjor estat de salut mental. La diferència en la puntuació total de salut mental (GHQ 28 ) és significativa entre la joventut en desocupació (M= 40 , 02 ) i amb ocupació (M= 29 , 79 ). Específicament, s'observen majors nivells d'ansietat-insomni, disfunció social i depressió greu en la joventut en situació de desocupació. També s'observen diferències significatives en la puntuació d'ideació suïcida (BHS) entre la joventut en desocupació (M= 8 , 61 ) i amb ocupació (M= 6 , 37 ), sent els/as jóvens en desocupació els qui presenten majors nivells d'ideació de suïcidi. Uns resultats que coincidixen amb la literatura científica revisada (Álvaro, 1992 ; Bartelink et al., 2019 ; Vancea et al., 2019 ).

D'una banda, quant a la dimensió de precarietat laboral objectiva en jóvens, mesura a través de l'Índex de Precarietat Assalariada Multidimensional (IPAM), presenta correlacions positives amb la dimensió de salut mental general, especialment amb la dimensió de depressió greu (rs= 0 , 31 ; p 0 , 01 ), i amb la dimensió d'ideació de suïcidi (rs= 0 , 23 ; p 0 , 05 ). És a dir, a majors nivells de precarietat laboral mesura en termes objectius, pitjor estat de salut mental general, relacionant-se principalment amb majors nivells de depressió greu i un major risc d'ideació de suïcidi. 

Si es compara a la joventut en condicions de precarietat laboral severa (PLS) enfront de la qual es troba fora d'estes condicions (N-PLS) s'observa que els primers (M= 35 , 41 ) tenen una pitjor salut mental general enfront dels segons (M= 26 , 31 ). Concretament les persones jóvens en precarietat laboral severa obtenen pitjor puntuació en símptomes somàtics, en disfunció social i en depressió greu. D'igual manera, la joventut en condicions de PLS (M= 7 , 54 ) també presenta majors nivells d'ideació de suïcidi (Z=- 2 , 09 ; p 0 , 05 ) que la joventut amb millors ocupacions (M= 5 , 11 ).

D'altra banda, quant a les diferències en salut mental de la joventut amb ocupació en funció de diverses dimensions subjectives de precarietat laboral: la incertesa laboral, mesura a través de l'escala Job Insecurity Scale (JIS- 8 ), així com la satisfacció laboral, la intenció de deixar l'ocupació i la probabilitat de deixar l'ocupació, mesures a través de preguntes tipus Likert- 4 i Likert- 5 . Es detecta que a majors nivells d'incertesa laboral i intenció-probabilitat de deixar l'ocupació, pitjor estat de salut mental i major ideació de suïcidi. Al contrari, a majors nivells de satisfacció laboral, millor estat de salut mental i menors nivells d'ideació del suïcidi. 

-    Risc de suïcidi
Els i les jóvens en situació de desocupació o amb ocupacions més precàries tenen major risc de suïcidi que els i les jóvens amb millors ocupacions. Per a la puntuació d'ideació de suïcidi (BHS) les mitjanes de la joventut en desocupació (M= 8 , 61 ) i en condicions més precàries (M= 7 , 54 ) són superiors a la joventut amb millors condicions laborals (M= 5 , 11 ). Els resultats exposats en este apartat sobre salut mental i ideació de suïcidi, van en línia amb l'observat per estudis previs (Llosa et al., 2020 ) i deixen patent la rellevància de les condicions de l'ocupació. 

-    Benestar emocional 
El 82 6 , % de la joventut enquestada en situació de desocupació i el 68 1 , % de la joventut en condicions de precarietat laboral severa considera que la seua situació laboral determina negativament el seu benestar emocional.

Es descobrix que el nivell de benestar emocional de la joventut en desocupació i amb ocupacions més precàries és inferior que el de la joventut amb ocupacions en millors condicions laborals. Per a la puntuació de l'Escala de Satisfacció amb la Vida (SWLS; Vázquez et al., 2013 ), les mitjanes de jóvens en desocupació (M= 15 , 72 ) i en condicions més precàries (M= 18 , 48 ), són notablement més baixes que les de jóvens amb millors condicions laborals (M= 23 , 49 ).  

3 . 2 Efectes psicològics i emocionals produïts per la desocupació i la precarietat laboral

Les persones jóvens en situació de desocupació o en condicions de precarietat laboral severa són les que menys confien a aconseguir l'èxit professional, així com les seues metes i objectius en la vida. D'igual manera, estos grups de jóvens són els que més han estat vivint la vida sense esperança, pensen que no val per res del món i senten que no exercixen un paper útil en la vida. Tots ells, diferents aspectes psicològics que abordem al llarg d'este apartat. 

-   Incertesa laboral i expectatives davant l'ocupació.

Més de quatre de cada deu jóvens amb ocupació està preocupat/a per la continuïtat de la seua carrera ( 43 , 8 %) i sent incertesa sobre el futur del seu treball ( 46 , 5 %). Uns sentiments d'incertesa i preocupació que dificulten articular un sentit o direcció futura a les seues trajectòries professionals (Propietàries-Rello, 2022 ). 

En esta línia, una gran part de les persones expertes entrevistades compartix que la desocupació suposa una ruptura important en les expectatives professionals i laborals de moltes persones jóvens que viuen esta situació com una bacada, arribant a generar sentiments que denoten una falta d'esperança en el futur (frustració, desesperació, desil·lusió) i que poden derivar en quadres clínics més complexos com a depressió, ansietat o sentiments d'ingobernabilidad de la vida: 

“Es convertix en un cercle viciós que afecta a la falta de confiança en si mateixos, a la falta de ferramentes, a la baixa autoestima, a no saber com gestionar tot això emocionalment. I tot açò va derivant, si no es treballa, si no es gestiona, en problemes d'ansietat, depressió, desmotivació” (Tècnica d'ocupació, entitat social).

-    Perspectives davant la vida 

En este sentit, en les dades arreplegades en esta investigació, s'observa que el 65 7 , % de la població jove amb millors condicions laborals considera que aconseguirà les seues metes i objectius en la vida, enfront del 50 7 , % de la joventut amb ocupació en condicions de precarietat laboral severa i el 42 7 , % en situació de desocupació.

D'igual manera, el 70 3 , % de la joventut en desocupació enquestada i el 56 5 , % de la joventut en condicions de precarietat laboral severa han estat vivint la vida totalment sense esperança.

-   Individualització de la desocupació i la precarietat laboral

Un 71 , 5 % de jóvens en situació de desocupació i un 56 , 5 % de jóvens en situació de precarietat laboral severa pensa que no val per res del món; enfront de la joventut amb millors condicions laborals, on amb prou faenes aconseguix el 34 3 , %. Són les dones jóvens, especialment entre la joventut amb ocupació, i les classes socials baixes, els qui presenten majors percentatges.

D'igual forma, el 61 0 , % de la joventut en situació de desocupació i el 46 4 , % de la joventut en condicions de major precarietat laboral sent que està exercint un paper molt menys o menys útil en la vida, enfront del 22 9 , % de la joventut amb millors condicions laborals.

3 . 3 L'abordatge de la salut mental des dels recursos d'ocupació juvenil

El 30 8 , % de la joventut assenyala que la seua salut mental influïx “en gran mesura” a l'hora de prendre decisions sobre la seua situació laboral i un 37 , 2 %  “en alguna manera”. És a dir, prop de set de cada deu jóvens ( 68 , 0 %) considera que l'estat de salut mental és un factor condicionant de la seua ocupabilitat. Una xifra que, a més, augmenta notablement entre la joventut amb una pitjor percepció sobre la seua salut mental. El 93 41 , % de la joventut que considera tindre una roïna salut mental considera que la seua salut mental condiciona la seua ocupabilitat, enfront del 37 8 , % d'els qui consideren tindre una bona salut mental. 

“Tant a l'hora de trobar ocupació com qualsevol aspecte és una cosa molt important, perquè si no estàs ben psicològicament, tampoc estàs en els altres aspectes de la vida” (Jove en desocupació, 33 anys, amb discapacitat).

“És important mantindre's actiu, perquè al final, si et quedes, et vas ficant en un bucle de no fer res, i si estàs actiu, doncs també a l'hora de fer una entrevista se't veu millor. Jo crec que que és important això, no abandonar-se” (Jove en desocupació, 27 anys).

La precarietat laboral, d'acord amb les professionals entrevistades, genera un desgast emocional i psicològic que pot cristal·litzar estats de major “resignació”, “frustració” o “desil·lusió” davant la possibilitat de millorar les condicions laborals i, especialment, davant la perspectiva d'aconseguir unes condicions laborals dignes que permeten emancipar-se.

Com s'ha explorat prèviament, si bé la relació entre salut mental i ocupabilitat és complexa, el malestar psicològic i emocional influïx en l'experiència d'accés i millora de l'ocupació, així com en la participació en itineraris i recursos d'ocupació. Una anàlisi en el qual cal aprofundir atés que, segons la nostra mostra de jóvens, més de quatre de cada deu ( 42 , 8 %) participen o han participat en programes d'accés a l'ocupació, i a sis de cada deu els van resultar d'utilitat.

Respecte a la seua opinió i considerant el seu estat de salut mental, es detecta quemenys de la mitat ( 44 , 1 %) de la població jove en desocupació amb roïna salut mental percep com a útil la seua participació en programes d'accés a l'ocupació.En contrast, per al 81 3 , % dels i les jóvens en desocupació amb bona salut mental, participar en programes d'accés a l'ocupació en algun moment de la seua trajectòria ha sigut d'utilitat. 

Estes dades ens indiquen que la salut mental juga un paper crucial en l'efectivitat dels programes d'ocupació dirigits a la població jove, com també assenyalen una gran part dels/as professionals entrevistats: 

“És veritat que molts tenen molt danyada l'autoestima. Aleshores, arran d'això no es veuen capaços, moltes vegades, de fer algunes coses o de plantejar-se el buscar treball o el buscar-se reptes més enllà d'un treball simple de traure diners hui per a hui” (Psicòloga general sanitària, entitat social). 

Un estat de salut mental deteriorat pot limitar la participació activa en programes destinats a millorar la situació laboral, com assistir a sessions, participar en activitats i aprofitar ferramentes per a la cerca d'ocupació.  

-    Necessitats dels i les jóvens davant l'impacte psicològic i emocional de la desocupació i/o la precarietat laboral. Durant el grup focal que es va realitzar amb els/as jóvens participants en la Plataforma, es va evidenciar:
●    La necessitat d'espais i grups de suport mutu on puguen coincidir amb persones que estan en una situació similar. 
●    Comptar amb recursos de salut mental en els itineraris sociolaborals i recursos d'ocupació.
●    Comptar amb professionals amb formació i competència en salut mental, que puguen facilitar el desenvolupament d'habilitats/habilitats psicològiques i emocionals, prestar uns primers auxilis psicològics o detectar malestar emocional al llarg dels itineraris sociolaborals. 

-    Reptes generals per a la consolidació de l'acompanyament psicosocial des de la perspectiva dels i les professionals. Durant el grup amb professionals es va evidenciar la necessitat de:
●    Resignificar la cura de la salut mental en els itineraris sociolaborals.
●    Millorar els mitjans disponibles i l'accés equitatiu a l'atenció en salut mental.
●    Consolidar un marc de treball comú.
●    Reconéixer i validar l'amplitud d'itineraris sociolaborals juvenils.

3 . 4 Resultats de la intervenció realitzada en el marc de la Plataforma 

El projecte ha sorgit com a resposta a la urgent necessitat d'abordar els problemes de salut mental i ocupabilitat juvenil. La participació activa de diverses entitats demostra la importància d'accedir a servicis i accions que aborden estos desafiaments, on el treball en xarxa entre diferents administracions públiques, organitzacions del Tercer Sector, centres educatius i universitats ha sigut fonamental per a millorar la qualitat de les respostes a les necessitats de les persones jóvens.

La intervenció ha generat un impacte positiu i significatiu en la salut mental de la població jove en situació de desocupació o precarietat laboral. Hem observat una reducció en els símptomes d'ansietat i estrés, així com un augment en la percepció de benestar emocional, per la qual cosa esta millora directa en la salut mental és un indicador clau de l'èxit de la intervenció. Així mateix, hem aconseguit millorar l'accés de persones jóvens a nivell nacional a recursos de salut mental i benestar emocional, per açò el desenvolupament d'atencions individuals i sessions grupales a nivell online ha sigut essencial, on més de el 90 % de jóvens percep una major identificació de la seua salut mental i satisfacció amb l'acció.

Per tant, la valoració positiva de les accions, juntament amb la percepció que estes contribuïxen a millorar la seua salut mental, subratlla l'efectivitat de les iniciatives implementades, on la joventut ha adquirit ferramentes valuoses que no solament beneficien el seu benestar present, sinó que també influïxen positivament en el seu futur.

En relació a les accions destinades a professionals, es pot destacar l'oferta de formació especialitzada, en la qual han participat més de 400 persones, considerant que el contingut rebut és útil en el seu treball i on més de el 98 % afirma haver millorat els seus coneixements en salut mental per a la intervenció amb jóvens. Així mateix, altres iniciatives com el congrés i els seminaris de transferència han tingut un impacte indirecte en més de 8 500 . jóvens, en estos espais s'ha facilitat l'intercanvi de bones pràctiques, enfortint la col·laboració efectiva entre professionals.

A través de les diferents iniciatives, s'ha aconseguit enfortir les capacitats de diferents professionals que intervenen amb la població jove en situació de desocupació o precarietat laboral, representant així un compromís continu amb l'avanç i la millora en el camp de la salut mental i el benestar emocional. Per estes raons, els resultats indiquen que les iniciatives implementades han tingut un impacte positiu tant en professionals com en jóvens, contribuint significativament a la millora de la salut mental i l'ocupabilitat juvenil.

D'acord amb la investigació realitzada, no tota condició d'activitat laboral suposa una millora en l'estat general de salut mental de la població jove. És a dir, més enllà de tindre ocupació, és tindre ocupació digna, fora de condicions de precarietat laboral, la qual cosa es relaciona amb un millor estat de salut mental, menor risc de suïcidi i majors nivells de benestar emocional.

Les dades indiquen alts nivells d'incertesa sobre el futur del treball i perspectives negatives respecte a aconseguir objectius en la vida entre les persones jóvens enquestades.

A més, es detecta que un pitjor estat de salut mental, determinat per la falta d'ocupació o per condicions d'ocupació precàries, impacta en l'ocupabilitat de l'o de la jove i limita la percepció d'utilitat dels recursos de cerca i millora d'ocupació. 

Quant a les necessitats, la joventut participant de l'estudi expressa demandes concretes perquè el recolze en matèria de salut mental s'incloga en els itineraris d'ocupació; una qüestió que les i els professionals compartixen i concorden que és un repte necessari.

Al llarg del desenvolupament d'esta plataforma es poden destacar valuosos aprenentatges, observant que la intervenció primerenca i la promoció de la salut mental són fonamentals, així com la importància d'involucrar a les persones jóvens en la presa de decisions i adaptar les intervencions a les seues necessitats canviants.

No obstant açò, a pesar dels esforços i resultats positius, persistixen desafiaments significatius en la població jove aturada o en situació de precarietat laboral, ja que la falta d'oportunitats laborals estables seguix sent un factor estresante important que subratlla la necessitat d'un compromís continu i d'abordar desafiaments sistèmics més amplis.

En resum, la Plataforma per a la Salut Mental i l'Ocupabilitat Juvenilha contribuït de manera positiva a la millora de la salut mental i benestar emocional, l'accés a recursos i l'ocupabilitat de la joventut. Reconeixem la importància de seguir en est 2024 amb el nostre compromís i treballar en conjunt per a abordar els desafiaments persistents i construir un futur més saludable i prometedor per a la població jove en situació de vulnerabilitat.

Álvaro, J. L. ( 1992 ). Desempleo y bienestar psicológico. Siglo XXI. 
Bartelink, V. H. M., Zay Ya, K., Guldbrandsson, K., y Bremberg, S. ( 2020 ). Unemployment among young people and mental health: A systematic review. Scandinavian Journal of Public Health, 48 ( 5 ), 544 - 558 .https://doi.org/ 10 . 1177 / 1403494819852847
Beck, A., Weissman, A., Lester, D., y Trexler, L. ( 1974 ). The Measurement of Pessimism: The Hopelessness Scale. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 42 ( 6 ), 861 - 865 . https://doi.org/ 10 . 1037 /h 0037562
Diener, E. ( 1994 ). Assessing subjective well-being: Progress and opportunities. Social Indicators Research, 31 ( 2 ), 103 – 157 . https://doi.org/ 10 . 1007 /BF 01207052
Propietàries Rello, I. ( 2022 ). Problemes soci-existencials derivats de l'allargament de la joventut en un context de precarietat. Revista Espanyola de Sociologia, 31 ( 4 ), a 136 . https://doi.org/ 10 . 22325 /fes/cap de bestiar. 2022 . 136
Goldberg, D. P. y Hillier, V. F. ( 1979 ). A scaled version of the General Health Questionnaire. Psychological Medicine, 9 , 139 - 145 . 

Institut de la Joventut ( 2022 ). Estratègia de Joventut 2030 . Observatori de la Joventut i de les Dones Jóvens.
Instituto Nacional de Estadística ( 2023 ). Encuesta de Población Activa. Instituto Nacional de Estadística.
Pienaar J., De Witte H., Hellgren J., y Sverke M. ( 2013 ). The cognitive/affective distinction of job insecurity: validation and differential relations. S. Afr. Bus. Rev., 17 1 – 22 .
Sarason, I.G., Levine, H., Basham, R., y Sarason, B.R. ( 1983 ). Assessing social support: The social support questionnaire. Journal of Personality and Social Psychology, 44 ( 1 ), 127 - 139 . 
Vancea, M., Shore, J., y Utzet, M. ( 2019 ). Role of employment-related inequalities in young adults’ life satisfaction: A comparative study in five European welfare state regimes. Scandinavian Journal of Public Health, 47 ( 3 ), 357 - 365 . https://doi.org/ 10 . 1177 / 1403494818823934
Vázquez, C., Duque, A., y Hervás, G. ( 2013 ). Satisfaction with Life Scale in a Representative Sample of Spanish Adults: Validation and Normative Data. Spanish Journal of Psychology, 16 ( 82 ), 1 - 15 .https://doi.org/ 10 . 1017 /sjp. 2013 . 82