Este article explora les diferències en els assoliments laborals a l'inici de la trajectòria professional dels egressats universitaris jóvens associades al seu origen familiar mesurat a través del nivell educatiu dels pares. L'exploració d'una submuestra de l'Enquesta d'Inserció Laboral d'Universitaris de 2019 permet apreciar rellevants diferències en els diferents indicadors, i es detallen les relatives al desajustament vertical (sobreeducación). Els principals resultats denoten un desavantatge dels graduats jóvens amb pares menys qualificats en la seua inserció laboral inicial, en diferents àmbits, com a durada de la cerca i condicions laborals de la primera ocupació. A més, registren un risc sistemàticament major de patir desajustament educatiu horitzontal i vertical. El diferencial es veu potenciat per les decisions i estratègies que no estan a l'abast de tots els egressats i en canvi es pot veure pal·liat per l'acció de les institucions tant educatives com a laborals. 

Palabras clave: sobreeducación, desajuste educativo, graduados universitarios, EILU- 2019 , origen familiar.

This paper explores differences in the early career achievements of young university graduates associated with their family background (measured by parents' educational attainment). A descriptive exploration of a subsample taken from 2019 Survey on the Labour Insertion of University Graduates shows relevant differences across several indicators, with special attention to vertical mismatch (overeducation). We find a disadvantage of young graduates with less qualified parents in their initial labour market insertion in different areas, such as duration of the search and working conditions of the first job. In addition, they have a systematically higher risk of suffering horizontal and vertical educational mismatch. The overeducation gap is enhanced by decisions and strategies that are not available to all graduates but can be alleviated by the actions of both educational and employment institutions.

En ple segle XXI, en un context d'expansió educativa que ha portat a Espanya a ser un dels països de l'OCDE amb major proporció de persones de 25 34 a anys amb estudis universitaris, seguix havent-hi rellevants diferències en els assoliments educatius i laborals dels jóvens en funció del seu origen social. Açò qüestiona els assoliments en matèria d'igualtat d'oportunitats en el sistema d'educació superior i el mercat de treball espanyol. 

Per a il·lustrar este desafiament este treball explora les diferències en els assoliments laborals a l'inici de la carrera laboral de jóvens amb un grau universitari en funció del seu origen familiar, identificat a través del nivell educatiu dels pares. Utilitzar el nivell educatiu dels pares com proxy d'origen socioeconòmic és bastant habitual en la literatura i respon a més a la correlació del nivell educatiu amb les variables que marquen, d'una banda, les condicions en les quals el jove va afrontar els estudis de grau i, d'altra banda, la transició des dels estudis cap al mercat laboral (vegeu Erdsiek, 2016 ). El nivell educatiu dels pares és a més proxy del seu nivell cognitiu i habilitats/habilitats, amén del status en l'ocupació, que en la literatura empírica es demostren com parcialment heretables. Per tant, el nivell educatiu pot senyalitzar la disponibilitat de capital financer en les famílies que els permet enfocar la inversió en capital humà cap als camps d'estudi i institucions més prestigiosos, incorrent, si és necessari, en un cost addicional, associat a la mobilitat geogràfica.

Però també està relacionat amb la transmissió d'un know-how sobre el funcionament del mercat de treball en general i dels associats a ocupacions específiques, que ajudarà al jove a dissenyar una estratègia d'adquisició de capital humà addicional a l'associat als estudis de grau (postgrau, pràctiques en empresa, experiència laboral, mobilitat geogràfica internacional, competències en idiomes) que contribuïsca a l'assoliment d'un lloc de treball adequat per a la seua qualificació. Al seu torn, el nivell educatiu dels pares condicionarà les preferències i expectatives dels pares i dels propis jóvens, que procuraran evitar un downgradingocupacional i, almenys a mitjà termini, aconseguir el mateix status ocupacional que sus padres. 

L'origen socioeconòmic està associat a altres característiques observables dels graduats i el seu impacte en els assoliments laborals dels fills quederá mediat a través de moltes variables: des de l'elecció d'estudis i del tipus d'universitat a la decisió de continuar amb estudis de postgrau, el mètode de cerca de la primera ocupació i la mobilitat geogràfica durant i després dels estudis. També pot influir en els assoliments educatius a través de les habilitats/habilitats cognitives i l'adquisició de competències addicionals. Si ben el present document contempla els elements ací esmentats, una anàlisi multivariante de l'heterogeneïtat associada a l'origen familiar permetria confirmar les tendències ací observades al mateix temps que atendre a la labor mediadora de característiques acadèmiques i les estratègies personals dels jóvens universitaris en la influència del seu origen familiar. 

Entre els assoliments laborals associats a les persones qualificades el nivell de (dones-)ajust entre el capital humà adquirit i l'ocupació que s'ocupa és dels més rellevants per la seua associació amb uns altres, tant monetari (salaris) com no monetaris (satisfacció laboral, rotació laboral). 

Ja hi ha abundant incidència empírica que advertix d'un risc diferencial del desajustament educatiu a Espanya en relació amb altres mercats de treball i identifica a l'origen socioeconòmic com un dels elements associats a aquest risc (Barone i Ortiz ( 2011 ); Marqués i Gil-Hernández ( 2015 ); Queralt Capsada-Munsech ( 2020 )). Esta evidència va en línia amb la ja obtinguda en altres països (Erdsiek ( 2016 ) a Alemanya, Caroleo i Pastore ( 2018 ) a Itàlia, entre uns altres). Vé associada a l'elecció del camp educatiu i a la provisió de diferents tipus de capital – humà, però també financer, cultural i social – adscrit a l'origen socioeconòmic (De Schepper, Clycq and Kyndt, 2023 ). 

Al llarg d'este document il·lustrarem la diversitat en els assoliments laborals dels graduats universitaris jóvens associada a l'origen familiar i dedicarem especial atenció al desajustament educatiu vertical, per ser el més vinculat a la precarietat laboral en diferents ordes. Es presentarà la base de dades, les variables clau en l'anàlisi i els gaps en una amalgama diversa d'assoliments laborals. El document acaba amb una panoràmica detallada del diferencial en el risc de sobreeducación per origen socioeconòmic a través d'un conjunt de variables acadèmiques i del lloc de treball.

L'Enquestad'Inserció Laboral dels Titulats Universitaris 2019 (EILU), a càrrec de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), té com a principal objectiu conéixer la situació laboral dels graduats universitaris uns quatre anys després de la seua graduació. A este efecte es combina informació administrativa amb un qüestionari que es dirigix a una mostra representativa de titulats en graus i màsters universitaris durant el curs acadèmic 2013 / 2014 . El qüestionari atén diversos aspectes del procés d'inserció laboral: des de les condicions amb les quals accedixen al mercat de treball, l'adequació dels estudis al treball que realitzen, el tipus de contracte i la mobilitat entre ocupacions. En definitiva, captura un conjunt ampli d'indicadors que permeten conéixer la situació d'este col·lectiu i relacionar-la amb la titulació que hagen cursat. La versió que explotem en este article és la segona onada (la primera es va realitzar l'any 2014 ), el treball de la qual de camp va ser desenvolupat entre juliol i desembre de 2019 . La mostra és representativa dels egressats universitaris en el conjunt del territori nacional i abasta totes les universitats espanyoles. Respon a un mostreig monoetápico sense reposició i amb probabilitats iguals a partir de cel·les definides per comunitat autònoma i CNED- 2014 (Classificació Nacional d'Educació). 

La principal font d'informació administrativa que s'assembla al qüestionari és el Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), però també es recapten dades dels entrevistats recollits per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TSGG), el Servici Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), la Base Estatal de Persones amb Discapacitat (IMSERSO-CERMI-MSCBS), i el Padró d'Habitants i el Padró d'Espanyols Residents en l'Estranger (INE). L'enllaç de la informació dels entrevistats amb els seus registres en el SIIU permeten conéixer detalladament la titulació aconseguida, l'obtenció de beques, la realització d'estudis en l'estranger i l'experiència de pràctiques externes gestionades o reconegudes per les universitats. El qüestionari compta amb preguntes sobre cerca de la primera ocupació, nivell acte-percebut de competències extra-acadèmiques (coneixement d'idiomes i maneig de Tics), característiques de la primera ocupació després de la graduació i de l'ocupació en el moment de l'entrevista, entre altres aspectes. Per a una descripció completa de la base de dades consultar INE ( 2020 ).

L'EILU ( 2019 ) contempla a egressats de primer i segon cicle, és a dir, de grau i de màster. Els assigna dos mostrejos separats i genera dos mostres diferents. També contempla totes les edats (en total, 31 . 651 titulats de grau i 11 . 483 titulats de màster). Ací seleccionem una submuestra de persones menors d'anys 30 en el moment de l'entrevista, dins de la mostra de titulats de primer cicle (grau) per a detectar amb major claredat el possible impacte de l'origen familiar sobre els assoliments laborals a l'inici de la carrera professional. La grandària d'esta submuestra és 15 de 214 . casos, que es reduïx uns 500 addicionals pels valors perduts en diverses variables d'interés. La Taula 1 de l'Annex arreplega els valors mitjans i freqüències relatives associades a totes les variables rellevants en esta anàlisi. Unes simples pinzellades ens permeten identificar els patrons majoritaris: el 62 57 , per 100 de la mostra està conformada per dones, el 27 50 , per es 100 va graduar en Ciències Socials i Jurídiques, el 12 13 , per es 100 va graduar en una universitat privada, quasi un 84 per 100 va realitzar pràctiques durant els estudis, i al voltant del 27 per 100 declara haver treballat durant els estudis. A més, el 86 28 , per 100 de els egressats jóvens van estudiar en la seua comunitat autònoma d'origen, el 21 per 100 va registrar mobilitat internacional durant els estudis, el 60 34 , per 100 va cursar estudis de postgrau després de graduar-se i els principals mètodes de cerca de la primera ocupació van ser contactar amb l'ocupador per iniciativa pròpia i utilitzar contactes personals (família, amics).

Les estratègies més habituals per a mesurar el desajustament educatiu poden classificar-se en tres grans grups: mesures objectives, subjectives i empíriques i/o estadístiques (García-Montalvo, 2009 ). Les primeres partixen de l'anàlisi dels llocs de treball (per part d'un investigador, organisme oficial o grup d'experts), que identifiquen la formació més adequada per a desenvolupar les tasques associades a cada lloc de treball o ocupació. Comparant els requisits establits en cada lloc de treball i la formació dels individus que els ocupen es determina si esta és adequada o no per a desenvolupar el lloc de treball. Per la seua part, les mesures subjectives s'obtenen a partir d'informació proporcionada pels propis treballadors, habitualment de forma indirecta, doncs se'ls sol preguntar per la formació necessària o més adequada per al lloc de treball que ells ocupen, i es compara amb la qual estos declaren tindre. Finalment, les mesures empíriques o estadístiques consistixen a assumir que l'educació requerida per al lloc de treball es correspon amb la mitjana o la més habitual (moda) en cada ocupació, puix que el desajustament educatiu es correspon amb la distància entre la formació del treballador i eixe valor de referència obtingut de la pròpia distribució de la mostra. 

Els diferents mètodes presenten avantatges i inconvenients i la seua elecció sovint respon única i exclusivament a la informació de la qual disposa l'investigador. El mètode subjectiu presenta certs avantatges respecte del mètode objectiu, si s'accepta que qui millor pot conéixer els requeriments formatius específics d'un lloc de treball és el treballador que ho exercix. A més, el mesurament del desajustament educatiu en este cas és específica del lloc de treball i no d'un agregat ocupacional (Hartog and Oosteerbeek, 1988 ; Hartog, 2000 ). I encara que els mètodes subjectius no estan exempts de biaixos, la classificació generada pel mètode objectiu també té un component subjectiu i subjecte igualment a error, en vindre influenciada pel criteri dels propis analistes (Büchel, 2001 ). Finalment, la mesura estadística es pot veure contaminada per les estratègies dels ocupadors que promouen la inflació de credencials resultant de l'expansió de l'educació superior en contractar egressats universitaris per a tasques on no es requerixen coneixements d'eixe nivell. 

La informació proporcionada per l'EILU 2019 permet construir dos mesures subjectives de desajustament a partir de la informació recaptada en el qüestionari sobre la primera ocupació després de la graduació. La corresponent a la seua accepció vertical (sobreeducación) s'obté a partir de la resposta a la pregunta: “Segons la teua opinió: quin és el nivell de formació més apropiat per a realitzar este treball?”. Es consideren sobreeducados en la seua primera ocupació als entrevistats que manifesten que la seua primera ocupació requerix d'un nivell educatiu inferior al títol universitari. I el desajustament amb l'àrea d'estudis (desajustament horitzontal) es construïx a partir de la pregunta«Quin era l'àrea d'estudi més apropiada per a este treball?»,a la qual l'entrevistat pot triar entre: ( 1 ) exclusivament la seua pròpia àrea d'estudi; ( 2 ) la seua pròpia àrea o alguna relacionada, ( 3 ) un àrea totalment diferent; i ( 4 ) cap àrea en particular. Entenem que estaria desajustat si s'identificara amb les categories ( 3 ) o ( 4 ).  

En este article s'il·lustra la incidència mitjana dels dos tipus de desajustament educatiu en els jóvens universitaris. Per raons d'espai, els resultats detallats en funció de l'origen familiar s'oferixen solament per al desajustament vertical, que és el més associat amb altres característiques que denoten qualitat del lloc de treball com els salaris, la jornada laboral o el tipus de contracte i, per tant, està més prop d'identificar circumstàncies laborals precàries. No obstant açò, els patrons de desavantatge dels graduats amb pares poc qualificats són semblants en l'àrea del desajustament vertical. 
 

En esta anàlisi del desajustament educatiu en primera ocupació dels graduats universitaris es posa l'accent en el paper de l'origen socioeconòmic dels graduats, aproximat a través del nivell educatiu dels pares (que donarem a cridar EP), com es va discutir en la introducció d'este document. L'enquesta permet distingir el nivell educatiu del pare i la mare per separat, i contempla diversos nivells, que s'han agregat en tres en la Taula 1 . En ella s'aprecia que el 41 68 , ( 41 , 77 ) per 100 de els graduats afirmen que son pare (mare) tenia estudis universitaris, donat com a resultat que el 54 42 , per 100 compten amb almenys un progenitor amb estudis superiors, i el 29 03 , per 100 declaren que tots dos progenitors posseïxen un títol universitari ¹ . La primera d'eixes condicions, assenyalada en la cel·la ombrejada, identifica la segmentació de la mostra entre aquells que compten amb almenys un progenitor amb títol universitari (EP alt) o sense cap (EP baix). 

La Taula 1 de l'Annex presenta importants diferències entre els jóvens graduats amb EP baix i EP alt: en estos últims declaren tindre un alt nivell d'anglés (en relació amb la pròpia titulació), cursen amb més freqüència carreres STEM o de Ciències de la Salut i també utilitzen un poc més les universitats privades per a obtindre els seus títols. A més, registren més mobilitat geogràfica, tant per a cursar la seua carrera universitària en una altra comunitat autònoma com per a estudiar per un temps en l'estranger durant els estudis de grau. També registren major mobilitat geogràfica, tant nacional com a internacional, per a accedir a la primera ocupació. Comprovarem més avant que totes estes característiques personals i acadèmiques estan associades al risc de desajustament educatiu vertical i que a més són mediadores en l'impacte de l'origen familiar en els assoliments laborals dels graduats. 

L'EILU 2019 oferix informació variada sobre l'accés al primer treball remunerat després de la finalització dels estudis i diverses característiques que juntament amb el desajustament educatiu (vertical, horitzontal i de coneixements) configuren la seua qualitat: situació professional, tipus de jornada i sou mensual net. En la Taula 2 es registren els valors mitjans de totes estes característiques per als jóvens amb pares de nivell educatiu alt i baix. 

En termes generals no s'aprecien diferències significatives en el temps necessari per a la incorporació a la primera ocupació entre jóvens amb diferent origen familiar. El percentatge de jóvens que seguix treballant en l'ocupació que tenien abans de graduar-se és amb prou faenes alguna cosa major en aquells amb pares poc qualificats, però la diferència no pareix ressenyable. La situació professional més freqüent (quasi en 44 el per 100 dels graduats) en la primera ocupació és la d'assalariat amb treball temporal o contracte de treball de durada determinada, seguida dels treballadors en pràctiques o formació (el que inclou la formació sanitària especialitza, com MIR, FIR, EIR, etc.) en 26 el per 100 dels casos. No obstant açò, i en línia amb l'especialització formativa (veure Taula 1 de l'Annex) els jóvens amb pares altament qualificats s'incorporen en major mesura a la seua primera ocupació com a treballadors en pràctiques i formació i els que tenen pares menys qualificats, a través de contractes temporals. Si a açò se li sumisca la major incidència de l'ocupació a temps parcial en els egressats amb pares poc qualificats ( 41 , 38 enfront de 33 80 , per 100 ), el resultat és un menor nivell salarial mitjà: 86 per 100 de els jóvens amb pares poc qualificats declaraven en 2019 un sou net inferior a 1500 euros/mensuals enfront del 80 per 100 dels graduats amb pares més qualificats. 

La incidència del desajustament educatiu és major en els graduats amb pares menys qualificats tant en termes de sobreeducación ( 42 , 94 per 100 enfront de 30 02 , per 100 ) com en desajustament educatiu horitzontal ( 38 , 30 per 100 treballava en un lloc associat a una branca totalment diferent o no associat a cap branca en particular, enfront del 27 65 , per 100 ).  

La informació de la Taula 2 deixava clara la major incidència del desajustament vertical i horitzontal en jóvens amb pares de qualificació mitjana i baixa. En esta última secció es registra la distribució de dita diferencial a dos conjunts de característiques associades. Els resultats s'arrepleguen en els Gràfics 1 i 2 , que desglossen el risc d'educació que vam veure en la secció anterior per característiques socioeconòmiques addicionals (Gràfic 1 ) i per característiques de processos de cerca i experiència laboral (Gràfic 2 ). Les barres blaves es referixen al risc de sobreeducación dels jóvens amb pares més qualificats ( 30 per cent de mitjana), i les extensions blanques representen els punts percentuals addicionals de sobreeducación en els jóvens amb pares menys qualificats ( 12 , 4 punts, fins a aconseguir una taxa de sobreeducación del 42 4 , per cent). D'estos gràfics deriven algunes lliçons interessants per a la formulació de polítiques públiques. 

La primera lliçó és que en els graduats de les àrees d'estudi més castigades pel desajustament educatiu (Humanitats, Arts i servicis socials) l'origen familiar amb prou faenes contribuïx a pal·liar el problema (Gràfic 1 ). En canvi, en els egressats de Ciències de la Salut s'aprecia més clarament el plus associat a comptar amb pares qualificats: sent els seus nivells de sobreeducación els més baixos del mercat ( 24 , 5 %), es reduïxen a la mitat en este subgrup.

La segona lliçó es referix a les estratègies personals per a adquirir capital humà addicional (a través d'estudis de postgrau, mobilitat internacional durant la carrera) i habilitats/habilitats cognitives (notes superiors a la mitjana de la titulació): el risc diferencial de sobreeducación associat a tindre pares amb nivells baixos o mitjans d'educació és més suau en estos col·lectius, la qual cosa denota un major rendiment a l'esforç acadèmic per la seua part, que els ajudaria a compensar per certs desavantatges de base.

Les següents lliçons venen associades al sistema per a aconseguir la primera ocupació: quan este sorgix de la conversió d'una pràctica en empresa en un contracte laboral quasi es cancel·la qualsevol diferencial associat a l'origen familiar. També contribuïx a retallar els gaps associats a l'origen familiar l'haver aconseguit la primera ocupació a través dels servicis d'ocupació de la universitat. En canvi, és cridaner el gradient socioeconòmic que té el participar en oposicions, que estan associades a millors resultats per als fills de graduats universitaris que per a la resta. Açò denota eixe know-how dels mercats de treball ocupacionals i suport financer i d'altres tipus que estos pares poden oferir als seus fills. En esta línia, mentisques la mobilitat internacional per a l'assoliment d'una primera ocupació es traduïx en millors resultats per a fills d'universitaris, duplica el risc de desajustament vertical en jóvens amb pares menys qualificats, denotant també les diferències en el plantejament d'estratègies de migració internacional per a l'estudi i l'ocupació i probablement en els recursos lingüístics, xarxes socials en l'exterior, etc, 

En definitiva, s'aprecia que el suport que oferixen les institucions educatives a la integració laboral dels egressats universitaris contribuïx a pal·liar les diferències associades a l'origen familiar. En canvi, el nivell educatiu dels pares tendix a traduir-se en millors assoliments laborals per a les persones que realitzen certes inversions extra (mobilitat internacional, oposicions), subjectes a importants restriccions pressupostàries. Per tant, les institucions educatives i laborals, recolzen especialment la transició del sistema educatiu al mercat de treball dels graduats amb menors connexions socials i familiars, contribuint així a la igualtat d'oportunitats.
 

En este article es descriuen alguns dels resultats laborals de jóvens poc després de culminar els seus estudis universitaris de grau a Espanya. Són persones relativament homogènies quant a la seua edat, experiència i capital humà, i no obstant açò s'advertixen en ells per origen familiar. Aquest origen pot estar condicionant els resultats en el mercat de treball a través del tipus d'estudis universitaris i d'institució on els jóvens els cursen. També representen diferències en les possibilitats que estos tenen d'establir certes estratègies de mobilitat geogràfica, cerca d'ocupació i adquisició d'experiències significatives. Resultat de tot açò és el risc de sobreeducación diferencial que s'advertix en els jóvens els pares dels quals no han aconseguit l'educació superior. No obstant açò, els resultats destaquen dos aspectes ressenyables: el primer, que el desavantatge mitjà és menor per als jóvens que tenen assoliments acadèmics especials (qualificacions superiors a les de la seua titulació, estudis de postgrau, etc); i el segon, que també és menor en els qui han comptat amb el suport de les institucions per a la seua inserció laboral, especialment el de les pròpies universitats i els servicis públics d'ocupació, que contribuïxen d'esta manera a la igualtat d'oportunitats. 

Barone, C., & Ortiz, L. ( 2011 ). Overeducation among European University Graduates: a comparative analysis of its incidence and the importance of higher education differentiation. Higher Education, 61 , 325 - 337 .

Büchel, F. ( 2001 ). “Overqualification: reasons, measurement issues and typological affinity to unemployment” in Descy, P. and Tessaring, M. (eds.) Training in Europe. Second report on vocational training research in Europe: background report. Cedefop Reference Series. Luxemburg: EUR-OP, vol. 2 , pp. 453 - 560 .

Capsada-Munsech, Q. ( 2019 ). Overeducation, skills and social background: the influence of parental education on overeducation in Spain. Compare: a journal of comparative and international education, 50 ( 2 ): 216 - 236 .

Caroleo, F. E., & Pastore, F. ( 2018 ). Overeducation at a glance. Determinants and wage effects of the educational mismatch based on AlmaLaurea data. Social Indicators Research, 137 , 999 - 1032 .

De Schepper, A., Clycq, N., & Kyndt, E. ( 2023 ). Socioeconomic differences in the transition from higher education to the labour market: A systematic review.Journal of Career Development, 50 ( 1 ), 234 - 250 .

Erdsiek, D. ( 2016 ). Overqualification of graduates: assessing the role of family background. Journal for Labour Market Research, 49 ( 3 ), 253 - 268 .

García-Montalvo, J. ( 2009 ). “La inserció laboral dels universitaris i el fenomen de la sobrecualificación a Espanya”. Papers d'Economia Espanyola, 119 : 172 - 187 .

Hartog, J. ( 2000 ). “Over-education and earnings: where are we, where should we go?” Economics of Education Review, vol. 19 , pp. 131 - 147 .

Hartog, J.; Oosterbeek, H. ( 1988 ) “Education, Allocation and Earnings in the Netherlands: Overschooling?” Economics of Education Review, 7 ( 2 ): 185 - 194 .

INE ( 2020 ). Enquesta d'Inserció Laboral dels Titulats Universitaris EILU- 2019 . Metodologia. Recuperat d'https://www.ine.es/daco/daco 42 /eilu/metodologia_ 2019 .pdf.

Marqués Perales, I., & Gil-Hernández, C. J. ( 2015 ). Social origins and over-education of Spanish university graduates: Is access to the service class merit-based. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 150 ( 89 ), 112 .