Amb una visió global de les fonts i la rellevància del moment ja establida, passem ara a desglossar algunes les principals característiques metodològiques de l'ERADA.
Com ja hem comentat, l'ERADA es basa en l'enllaç de la informació padronal amb les fonts administratives de disponibilitat mensual de TGSS, SEPE, INSS, i la informació que es rep anualment de les mutualitats de funcionaris (MUFACE, MUJEGU i ISFAS). Es realitza un enllaç determinista utilitzant les dades personals de manera que, per a cada persona empadronada a dia 1 del mes de referència, tindrem tota la informació registral disponible d'aquesta persona. Una vegada realitzat l'enllaç s'anonimizan els registres de manera que al llarg del procés d'elaboració de l'estadística ja no es disposa de les dades personals identificades.
Excepte la informació procedent de les mutualitats de funcionaris, la resta d'informació que utilitza l'ERADA té periodicitat mensual.
L'ERADA es concep fonamentalment com una font d'anàlisi de la conjuntura pel que la puntualitat de l'operació resulta fonamental.
Els fitxers laborals (afiliació, demandes d'ocupació i prestacions) es reben dins dels deu dies següents al final del mes de referència. El fitxer padronal actualitzat amb la càrrega de variacions del mes de referència a data de de el primer dia del mes següent (mes de procés), incorpora cadascun dels fitxers laborals al fitxer de població. Es calcula la situació en cadascuna de les setmanes del mes de referència i s'integra tota la informació disponible en un sol fitxer.
La publicació de taules de resultats ERADA es preveu para al voltant del dia 20 del mes següent al de referència de les dades. Anualment, en funció de la disponibilitat de la informació, s'integraran els fitxers de les mutualitats de funcionaris.
Però a més de la puntualitat dels resultats ERADA, la granularidad que és possible aconseguir a partir d'esta operació és màxima, donat el caràcter exhaustiu de les fonts de partida. Per primera vegada es podrà disposar d'indicadors d'ocupació a nivell municipal, per exemple, sense limitació derivada de la mostra disponible en un domini, com ocorre en EPA. Les úniques limitacions en la desagregació de l'ERADA seran aquelles necessàries per a assegurar la confidencialitat d ells dades.
4 . 1 La persona com a unitat d'observació i la referència temporal de les dades.
L'àmbit poblacional de l'ERADA està format per la població resident a Espanya, entenent com a població resident, la població que figura en la base padronal a cada moment. És a dir, en l'ERADA la unitat principal d'estudi és la persona que està empadronada. Açò ens permet tindre un marc complet de tota la població d'estudi, al que se li afegiran les característiques laborals.
Este enfoque es totalmente novedoso entre las estadísticas laborales basadas en registros ya que tradicionalmente se han elaborado estadísticas basadas en la explotación de una fuente registral, es decir, que la unidad de observación estadística, los conceptos y las clasificaciones hasta ahora han sido las derivadas del propio fichero administrativo. Así, en el caso de la estadística de afiliación a la Seguridad Social, tenemos las relaciones laborales, en la de pensiones de la Seguridad Social, las prestaciones contributivas del INSS, en la de movimiento laboral registrado, los demandantes de empleo, etc.
L'ERADA, per tant, tracta de passar de la relació laboral a la persona ocupada registrada, de la pensió al pensionista, d'una forma coherent i consistent a través de l'enllaç d'estes fonts amb del marc de població.
D'esta forma disposarem d'informació integrada per a cada persona. Serà possible determinar la seua relació amb cadascuna d'estes fonts registrals i analitzar les seues característiques en conjunt. L'ERADA pot respondre a preguntes com, Quantes persones que estan ocupades registrades, reben al seu torn alguna pensió o prestació?, o quin és el percentatge de persones que estan demandant ocupació o en alta laboral i percebent alguna pensió?.
4 . 2 El concepte d'ocupat registrat.
L'ERADA presa com a referència metodològica les directrius OIT. Açò és així per dos motius fonamentals. D'una banda, esta decisió contribuïx a una millor comparació amb el que potser siga la font més emblemàtica que tenim a Espanya referent al mercat laboral: l'EPA. Per un altre, açò encaixa molt bé amb l'anàlisi conjuntural en un mercat laboral com el nostre, en el qual la situació en relació amb l'activitat econòmica varia amb freqüència en el curt termini per a una part important de la població.
El concepte d'ocupat registrat és la peça que enllaça els conceptes d'ocupat de l'OIT, amb l'afiliat de la Seguretat (o equivalentment mutualista si escau). Per a la seua determinació ha sigut fonamental els treballs de conciliació a nivell de microdato de l'EPA i l'afiliació a la Seguretat Social que van ser realitzats amb l'objectiu de desvetlar els dubtes sobre les discrepàncies en les xifres d'ocupats i afiliats. A partir d'estos treballs es va poder determinar què característiques tenien els afiliats que es corresponien amb estar ocupat en l'EPA. D'esta forma, per exemple, es va arribar a la conclusió que les persones que tenien únicament una relació laboral amb règim general especial agrari d'inactivitat (règim 163 ), tenien una probabilitat molt alta de no estar ocupats, i per tant, este col·lectiu no s'ha inclòs dins del concepte d'ocupat registrat de l'ERADA.
En l'informe de conciliació micro d'ocupació (enllaç INEBASE) es detallava la següent taula on s'observa que, creuant els ocupats de l'EPA amb les afiliacions de treball segons les estadístiques d'afiliació mitjana a la Seguretat Social, el percentatge d'encreuament era del 89 53 , %.
En analitzar les discrepàncies es va arribar a la conclusió que era totalment explicable que no es trobara a una part important d'assalariats del sector públic no oposats, ni dels autònoms de professions col·legiades (lloc que tenen opció d'afiliar-se a mutualitats de previsió social alternatives al REPTA), i tampoc aquells ocupats que declaren treballar en l'estranger. Així passem a un nivell de coherència entre els ocupats amb l'afiliació del 94 73 , %.
4 . 3 Determinació de la relació laboral principal en la setmana de referència.
Entre les diferents aproximacions al fenomen de les múltiples relacions laborals que pot tindre una persona en un període donat, en l'ERADA s'ha optat per cenyir-nos al període de referència de la setmana, com a unitat temporal, en línia amb el període utilitzat en la metodologia OIT de les enquestes de força de treball i, en particular, en EPA.
Així doncs, es rastreja l'existència o no de diverses relacions laborals (situacions en alta en afiliació o altres fonts complementàries) en la setmana de referència. Esta aproximació diferix de la definició utilitzada en afiliació, que exigix relacions laborals simultànies almenys un dia, ja siga dins d'un mateix règim (pluriempleo) com en règims diferents (pluriactividad).
Creiem que esta decisió reforça l'enfocament de l'ERADA concebuda com a operació estadística ‘pont’ entre les fonts administratives, de les quals pren la informació primària, i l'EPA, amb definicions OIT. Este enfocament facilita l'anàlisi reforçant el paper de la persona com a unitat objecte d'informació que pot tindre una o més relacions laborals.
A canvi, per a facilitar l'explotació estadística dels resultats, i en línia amb els requeriments OIT, cal seleccionar la relació labora principal en la setmana de referència. Per a açò, els criteris recomanats per l'OIT establixen com a principal aquella ocupació que porta els majors ingressos o que porta el major temps de treball. En EPA estos criteris es tamizan a través de la percepció de les persones informants.
En el cas de l'ERADA ja comencem a veure les limitacions de la informació disponible en els fitxers administratius utilitzats. En els fitxers mensuals d'afiliació no disposem d'informació sobre bases de cotització ni temps de treball, per la qual cosa la determinació de la relació laboral principal s'ha establit mitjançant la selecció d'aquella relació amb el major nombre de dies en alta en la setmana i, en cas d'empat, prioritzant els règims per compte d'altri sobre els de compte propi i el règim general sobre els altres. 5
4 . 4 La definició de ‘aturat OIT’ i les fonts administratives.
Les condicions que ha de complir una persona per a ser classificada com a parada segons les definicions de l'Organització Internacional del Treball són tres.
En primer lloc, no haver treballat en la setmana de referència (ni tan sols una hora; esta condició s'ha transformat en l'ERADA com a absència d'alta laboral en tota la setmana).
La segona condició és l'haver buscat ocupació en un període recent (quatre setmanes, prèvies a la setmana de referència). Esta cerca ha de ser ‘activa’ i s'enumeren els mètodes de cerca considerats com a tals: (incloure relació de l'última resolució OIT / reglament d'Eurostat 2021 ).
Finalment, tenim el criteri de disponibilitat, pel qual la persona ha d'estar disponible per a incorporar-se a una ocupació en cas que li l'oferiren en un termini curt (en les dos setmanes següents al final de la setmana de referència).
La primera condició (no haver treballat) és fàcilment traduïble a l'absència de registre d'afiliació en alta, com ja s'ha esmentat.
En la mesura en què la cerca d'ocupació activa pot realitzar-se sense tindre vinculació amb els servicis públics d'ocupació, la condició de cerca activa solament pot ser aproximada de forma parcial, a través dels registres de demandants del SEPE.
I, finalment, la condició de disponibilitat és impossible de formular en virtut dels registres administratius disponibles.
És a dir, resulta impossible aproximar-se a la definició d'aturat OIT a partir de la informació de les fonts administratives. Un element objectiu que sí està disponible en els registres que ens permet i que té relació amb la vinculació amb el mercat de treball de la persona és la percepció de pensió de jubilació o assimilada.
Per a tractar d'aproximar-nos d'una forma alternativa a les situacions de ‘oferta de força de treball’ a partir de fonts administratives, plantegem l'aproximació de tabular a aquelles persones ‘no ocupades segons els registres’ en virtut del temps transcorregut de la seua última relació laboral en alta i del temps de la seua demanda d'ocupació, així com la recepció o no d'algun tipus de pensió o prestació.
Tots estos col·lectius seran analitzats periòdicament comparant les respostes que proporcionen en EPA les persones enquestades.
La dificultat de determinar la condició d'aturat (i per tant ‘actiu’) segons la metodologia OIT en l'ERADA conduïx de manera natural a analitzar de forma preeminent la situació de la persona en alta laboral en la setmana de referència i les seues ‘entrades’ i ‘eixides’ d'aquesta situació. És sobre el seguiment d'estos grups de població als quals es prestarà especial atenció inicialment en l'ERADA.
4 . 5 L'àmbit d'observació i contingut de l'ERADA
Abans de continuar cap a la part final d'este article resulta convenient fer una reflexió sobre la naturalesa de l'ERADA com a operació basada en registres administratius.
Precisament per la seua pròpia naturalesa, en ERADA no és visible qualsevol situació que no es trobe arreplegada en els registres. Per exemple, si una persona resident a Espanya no ha tingut cap relació laboral al llarg de la seua vida, no ha rebut una pensió o prestació ni es troba com a demandant d'ocupació en el SEPE, eixa persona solament tindrà disponible la informació del seu registre padronal.
D'altra banda, pot ocórrer el cas contrari: població present en els fitxers administratius laborals que per diverses raons no enllaça amb els fitxers padronals.
Este col·lectiu de no enllaçats pot contindre:
• Població ‘no resident’. Persones que treballen o demanden ocupació a Espanya, però no estan empadronats, perquè en realitat no residixen en el nostre país.
• Persones que són residents però els identificadors de les quals en un i un altre fitxer són diferents i no permeten l'enllaç
• Una “borsa” de persones que són ‘residents’ però la inscripció padronal de les quals està de baixa en el moment concret en què s'efectua l'encreuament per diversos motius.
Estes situacions són, a priori, indistinguibles i tenen com a conseqüència que un petit percentatge de la població present en fitxers laborals administratius en un moment concret no va a figurar en l'àmbit poblacional de l'ERADA d'eixe mes.
El contingut de l'ERADA és el que es deriva de la informació de les fonts administratives que la integren. En particular, inclou les variables demogràfiques de Padró i ho informació derivada dels diferents esdeveniments que cadascuna de les fonts laborals arreplega.
L'ERADA, si bé podrà ser enriquida per informació addicional segons vaja estant disponible (informació basada en registres relativa a composició de la llar, educació, ocupació, informació específica per a estrangers com l'any d'arribada a Espanya, informació de llocs de residència anteriors, etc.), en cap cas podrà aconseguir la riquesa d'informació que s'obté del qüestionari d'enquestes dissenyades per a temes específics. Per exemple, el temps de treball en EPA, els estudis en curs, les raons de treball a temps parcial o de no buscar o desitjar una ocupació, són exemples de variables que formen part de l'univers d'indagació de les enquestes i no de les fonts administratives.
De la mateixa forma que les enquestes per mostreig tenen problemes inherents a la seua naturalesa (no resposta, errors de marc, etc.), la contrapartida en ERADA és que el que no es troba en les fonts administratives no és detectat, per construcció.
I en este punt on es posa de manifest la importància de les anàlisis de coherència entre les diferents fonts d'informació estadística parell aconseguir un coneixement més exhaustiu del mercat laboral. Descriurem a continuació diversos exemples.
.jpg)
.jpg)
