Dos esferes crítiques es destaquen entre les persones jóvens com a pedres angulars del benestar i l'èxit futur: l'ocupabilitat i la salut mental. D'una banda, ens trobem amb un mercat laboral incert, poc esperançador i precari per a jóvens. D'altra banda, la seua salut mental pareix estar cada vegada més debilitada, entre altres qüestions, per la qüestió laboral. Així ho han identificat des de la Fundació Santa María la Real, que han posat en marxa la Plataforma per a la Salut mental i l'Ocupabilitat juvenil. En este article compartixen la metodologia utilitzada en el seu primer any d'implementació, alguns dels seus principals resultats i recomanacions per a millorar la realitat de l'ocupació de la joventut considerant la salut mental. Entre les conclusions que s'ha arribat es considera que no tota condició d'activitat laboral suposa una millora en l'estat general de salut mental de la població jove i més enllà de tindre ocupació, és tindre ocupació digna, fora de condicions de precarietat laboral, la qual cosa es relaciona amb un millor estat de salut mental, menor risc de suïcidi i majors nivells de benestar emocional.

L'experiència en el mercat laboral de la joventut sorda a Espanya està marcada per la cerca de treball amb desmotivació, frustració i ansietat i per l'experiència laboral caracteritzada per la precarietat, la concatenació de treballs temporals i la desigualtat. Així ho arreplega la Confederació Estatal de Persones Sordes en este article on analitzar les conclusions de l'Estudi sobre la inclusió laboral de la joventut sorda a Espanya abordant camps com la falta d'accessibilitat, el repte de la formació, l'ocupació pública, la igualtat d'oportunitats o la necessària regulació el perfil professional de les i els especialistes en llengua de signes.

El trabajo necesita redefinirse dentro de un marco que promueva la equidad, la sostenibilidad y el bienestar colectivo, enfoque que no solo responde a los desafíos actuales, sino que también representa una oportunidad para establecer un modelo laboral más justo, inclusivo y centrado en las personas. Así lo señala Elsa Arnaiz, quien analiza las transformaciones que enfrenta el trabajo en el siglo XXI, resaltando fenómenos como la desigualdad, la precariedad laboral, la automatización y las expectativas cambiantes de las nuevas generaciones. Contemplando el papel que desempeña el trabajo en nuestras vidas,  con una visión interdisciplinar, propone repensarlo con  soluciones como la redistribución de riqueza, la educación adaptativa y la reducción de la jornada laboral.

El empleo joven en la economía social muestra un perfil concentrado en determinados sectores de servicios, a jornada completa y localizado en grandes ciudades, con diferencias entre hombres y mujeres en participación regional y sectorial, así como en la formación y la cualificación del puesto de trabajo. Este diagnóstico lo desarrollan Rosa Belén y Rosa Santero, quienes consideran que, si bien la economía social tiene un papel importante en la mejora del empleo juvenil y la reducción de las brechas de género, aún hay desafíos significativos, como la falta de visibilidad de la economía social y la necesidad de políticas que promueven la digitalización y la transición ecológica, sectores con gran potencial, pero con baja presencia juvenil actualmente.

Els jóvens a Espanya han afrontat des de fa dècades una difícil inserció en el mercat laboral, amb altes taxes de desocupació i freqüent precarietat en l'ocupació. Així ho ressalten Aida Caldera i Adolfo Rodríguez, que incidixen en la qual la qualitat dels llocs de treball disponibles per a molts jóvens és a més deficient: abunden els llocs de treball temporals i a temps parcial i, en comparació d'altres grups d'edat i països, la remuneració i les condicions laborals són pitjors. Les persones més jóvens també són més propenses a acceptar horaris no estàndard, com treballar a les nits i els diumenges. Arreplegant les opcions discutides en l'Estudi Econòmic de 2023 para Espanya de l'OCDE consideren que les seues perspectives laborals poden millorar-se reforçant l'orientació professional durant els seus estudis i fent que l'oferta educativa corresponga més properament amb les demandes del mercat laboral. Un servici públic d'ocupació ben finançada i millor connectat amb organitzacions i empreses locals també és clau per a incorporar més jóvens aturats a l'ocupació.

El principio de “comprendo lo que veo, aprendo lo que practico”, sigue vigente en la formación para el empleo de jóvenes vulnerables. Esteban Sainz analiza la evolución desde las Escuelas Taller, concebidas en 1985 como programas de empleo-formación inspirados en la pedagogía gremial, hasta los actuales Programas Experienciales vinculados a certificados profesionales. Subraya que el éxito histórico de las Escuelas Taller radicó en su conexión con la realidad: aprendizaje práctico, proyectos útiles y acompañamiento integral. Sin embargo, la burocracia, la rigidez normativa y el cambio hacia títulos reglados han reducido su atractivo y eficacia. Ante el aumento de menores extranjeros no acompañados, el autor plantea recuperar la esencia del modelo, adaptándolo a la actualidad y propone metodologías activas que valoren la “inteligencia de las manos” para favorecer integración social, inserción laboral y desarrollo personal.

Abordar los desafíos y oportunidades con las que se enfrentan la Generación Z, también conocida como "Generación de Cristal", en el mercado laboral actual, es lo que nos proponen Ángeles Rubio y Esther González en este artículo, donde nos explican que es una generación más formada y productiva que las anteriores, aunque sufre altas tasas de desempleo juvenil y una brecha entre oferta educativa y demanda empresarial. A pesar del entorno de precariedad, poseen habilidades digitales, dominio de idiomas y voluntad de mejorar el sistema. Sin embargo, los procesos de selección extensos y con poca empatía, generan desconfianza, y en consecuencia, se propone adaptar los mecanismos de ingreso laboral (“onboarding”) a sus necesidades, mejorar la experiencia del candidato y valorar su talento. Además, muchos jóvenes desean estudiar y trabajar, por lo que necesitan apoyo institucional para compaginar ambos ámbitos, y sus intereses se orientan hacia sectores con futuro como la economía verde, los cuidados, la digitalización y la innovación. Las empresas deben cambiar su enfoque: de la temporalidad a la retención del talento joven.

La possibilitat de poder capitalitzar la prestació de desocupació en la modalitat de pagament únic és una alternativa per a persones emprenedores que volen començar de nou. En este article, Víctor Santa-Bàrbara ens explica el concepte i les 3 modalitats de pagament únic: autònom, incorporació o creació d'una societat mercantil i cooperatives i societats laborals. D'especial rellevància, és la presentació que ens fa l'autor sobre un estudi que han realitzat en la Direcció Provincial de Barcelona sobre els efectes del cobrament de la prestació com a pagament únic, entre 2019 i 2022 . La mitjana en estos anys és d'un 71 % de persones que passat 1 any, mantenen l'activitat, i un 53 % seguixen després 4 d'anys, la qual cosa convertix a esta mesura en un èxit.

El Real Decreto-ley 2/2024, de 21 de mayo, que reforma las prestaciones por desempleo en España, representa un avance significativo hacia un sistema de protección social más equitativo, eficiente, global y adaptado a las necesidades actuales de la ciudadanía al fortalecer la conexión entre la protección asistencial y las políticas activas de empleo. Así lo indica Laura Carvajal, en el análisis de dicha reforma que incluye la ampliación de la cobertura económica para más colectivos vulnerables, el aumento de la duración y cantidad de las prestaciones, y la simplificación de los requisitos administrativos, como la eliminación del doble requisito de carencia de rentas, y el mes de espera. También introduce mejoras en la gestión, como la eliminación de la parcialidad de los contratos anteriores, la ampliación del periodo permitido para salidas al extranjero, y la actualización en la definición de la unidad familiar. Además, fomenta la coordinación entre políticas activas de empleo y subsidios, y apuesta por la digitalización mediante el uso de tecnologías avanzadas como Big Data para optimizar la gestión de las prestaciones.

La Estación Radio Santorcaz de la Armada se ha consolidado como centro promotor de programas de formación y empleo en colaboración con el SEPE, en el marco de las políticas activas reguladas por el Real Decreto 818/2021. Estas iniciativas combinan formación técnica y práctica profesional para mejorar la empleabilidad de personas desempleadas. Ignacio Cortés Méndez expone en su artículo, cómo las actuaciones se han orientado a la rehabilitación de instalaciones, la eficiencia energética y la implantación de energías renovables, integrando certificados profesionales en áreas como jardinería, albañilería, fontanería y climatización. La experiencia acumulada desde 2020 evidencia que la cooperación entre instituciones optimiza recursos públicos y genera beneficios sociales, al tiempo que contribuye a la sostenibilidad y modernización de infraestructuras militares. Además, se destaca la importancia de la acreditación formativa y la adaptación normativa para garantizar la calidad y la inserción laboral. Este modelo refuerza la conexión entre formación práctica y demanda real del mercado, ofreciendo un impacto positivo en la capacitación y empleabilidad.

Equilibrar oferta i demanda laboral i corregir desajustaments estructurals i friccionals del mercat és l'objectiu dels servicis públics d'ocupació. La seua eficàcia és clau per a reduir la parada de llarga durada i facilitar el reclutament empresarial, especialment en PIMES (xicotetes i mitges empreses). Tal com ens ho explica Antonio González, en el context actual del nostre país, amb baixa taxa de desocupació, alta mobilitat laboral i forta dualitat territorial, el seu paper és encara més crucial. No obstant açò, Espanya mostra un finançament més escàs d'estos servicis en comparació d'altres països europeus, tant en gasto relatiu al PIB com en relació amb la seua elevada taxa d'atur. Existix una baixa intermediació per part de les institucions i les empreses no recorren a els servicis públics per a cobrir vacants, la qual cosa allunya també a les persones aturades. La base d'estos servicis hauria de ser l'orientació, amb un acompanyament personalitzat en el seu itinerari i als ocupadors, a més de facilitar-los el procés d'intermediació, centrar també el seu focus, a prestar servicis de suport a l'emprenedoria.

Analitzar l'evolució de l'accés a dades en la investigació econòmica laboral a Espanya, destacant com la disponibilitat de grans bases de dades ha transformat la producció científica en este camp. Així ens ho descriu, José García Montalvo que recorre des dels primers esforços per recopilar dades específiques en els anys 90, fins a l'actual entorn més col·laboratiu i ho dividix en diferents etapes: des de la “prehistòria” amb escàs accés, fins a la “edat contemporània”, caracteritzada per una major obertura institucional. Es destaquen fites com la creació de la *MCVL (Mostra Contínua de Vides Laborals), l'impuls de *AIReF, i la col·laboració d'organismes com INE, Seguretat Social o l'Agència Tributària. A més, es presenten dos “fronteres” per al futur: el model escandinau d'integració total de dades públiques, i la col·laboració públic-privada amb grans empreses tecnològiques i financeres. Estes iniciatives estan marcant el camí cap a una economia més basada en evidència empírica i anàlisi en temps real.

Este número presenta una síntesis de estudios recientes sobre el mercado laboral en España, articulados en torno a dos ejes principales: la mejora en las estadísticas laborales y las necesidades cambiantes de las empresas en materia de empleo.