Partint de la base que el talent es distribueix per igual entre homes i dones, cada vegada hi ha una major preocupació i sensibilitat per la desigualtat de gènere. No es tracta solament d'una qüestió de justícia o equitat, sinó també d'eficiència, en el sentit que, si existeixen barreres o impediments que dificultin que les dones puguin desenvolupar-se en igualtat d'oportunitats amb els homes, estaríem desaprofitat part del talent de la meitat de la població. Així ho consideren Brindusa Anghel i J. Ignacio Conde-Ruizen en aquest article en el qual estimen les bretxes salarials de gènere ajustades a Espanya, usant l'Enquesta d'Estructura Salarial des de 2002 fins a 2018 . El principal resultat del treball és que, per primera vegada en la sèrie històrica, la bretxa salarial ajustada augmenta entre 2014 i 2018 , truncant-se així la senda descendent que veníem observant des de l'inici del segle XXI. En qualsevol cas, els resultats obtinguts en l'article posen en relleu que, en termes salarials, les dones estan en una pitjor situació respecte als homes amb similars característiques observables.  Aquesta és una pèrdua que talent i de creixement potencial que cap economia es pot permetre, molt menys en un context d'envelliment de la població en el qual ens trobem.

La desigualtat retributiva, bretxa salarial o bretxa retributiva entre homes i dones és el resultat de diferents factors com són els estereotips de gènere, la segregació del mercat de treball, la falta de coresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cures juntament amb les diferències en el tipus de contracte, de jornada, l'antiguitat o els complements salarials. Així ho desenvolupa l'Institut de les Dones, els qui defineixen el concepte i els dos enfocaments principals per mesurar la bretxa salarial (ajustada i sense ajustar) ressaltant que és el resultat d'una interacció complexa de causes laborals, socials, però també culturals. Finalment destaquen la necessitat de polítiques i reformes estructurals que, involucrant a tots els actors clau, fomentin la igualtat a tots els nivells, facin efectiva la transparència en les empreses i assegurin el compliment efectiu de la legislació laboral quant al principi d'igual retribució per treball d'igual valor, amb eines com el registre retributiu, l'auditoria retributiva i una correcta valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.

El mercat de treball està afectat per qüestions de caràcter sociològic, que creen bretxes en la contractació i dues de les bretxes més consolidades són les que fan referència a les dones i a les persones amb discapacitats sen soria els, físiques o intel·lectuals. Quan es tracta de dones amb discapacitat, la bretxa es multiplica. Així els assenyala Enric Nomdedéu qui dona compte de diferents mesures preses des de la Generalitat Valencia na, el Govern central i diferents ONG. Aquest conjunt de programes i mesures han tingut com a objectiu afrontar un dels principals problemes als quals s'enfronta el col·lectiu de dones amb discapacitat al mercat laboral com són la desocupació i la precarietat laboral, és a dir, ocupacions de mala qualitat i remuneracions baixes.

La población gitana es uno de los grupos en situación de mayor vulnerabilidad social y que sufre una desigualdad estructural y multidimensional en España; una situación agravada por el factor de la discriminación y el antigitanismo. Arantza Fernández y Carolina Fernández además de identificar dicha situación resaltan que la situación de las mujeres gitanas es peor que los hombres gitanos en cualquiera de los indicadores analizados. La brecha de desigualdad determinada por la condición de ser mujer es muy significativa y afecta a todos los ámbitos: en la situación laboral, en los niveles educativos, en las responsabilidades familiares e incluso en las bajas expectativas y pocas posibilidades de proyección y promoción. En este contexto desde la Fundación Secretariado Gitano se ha defendido la necesidad de poner en marcha programas y actuaciones adaptadas a la realidad y al perfil de las personas gitanas, como ha sido el programa Acceder.

En términos de política de empleo, recientemente se han implementado en España dos medidas que han tenido efectos en el mercado laboral: la reforma laboral de 2021 y el aumento del salario mínimo interprofesional. Ambas intentan resolver problemas estructurales del mercado de trabajo español. En un caso la elevada temporalidad y precariedad y en otro los problemas asociados a los empleos de salarios bajos y poco cualificados. El impacto de estas dos medidas es analizado por Inmaculada Cebrian poniendo énfasis en el distinto efecto que están teniendo en hombres y mujeres. Así, llega a la conclusión que la contratación indefinida está favoreciendo más a los hombres y la contratación a tiempo parcial siguen siendo mayoritariamente femenina. Por otro lado, a pesar del impacto positivo del SMI sobre los salarios de un volumen importante de mujeres, la brecha de género sigue existiendo.

Les diferències de retribucions salarials entre els diferents gèneres no provenen tant de diferències en el salari regulat o establert en conveni, com de la internalización al mercat laboral de la discriminació social que pateixen les dones a l'hora d'incorporar-se a l'activitat productiva de caràcter monetari i durant el seu desenvolupament. Així ho ressalten Javier Baquero i Santos M. Ruesga, els qui consideren que cal aprofundir en les característiques diferencials de l'ocupació d'home i dona per entendre en profunditat la dispersió en les retribucions salarials existent entre ells. Les diferències es materialitzen, d'un costat, en les discrepàncies que s'observen en la inserció al mercat laboral entre gèneres i, subsecuentemente, en la carrera professional de tots dos i, d'altra banda, en la dedicació temporal i horària al mercat de treball (remunerat) i la competència que s'estableix a aquests efectes, entre treball remunerat i treball domèstic i de cures a tercers, en detriment de les dones en accés i remuneració en el primer. Per això/Per això assenyalen que per reduir la bretxa d'ingressos de gènere resulta precís assumir pel conjunt de la societat bona part dels costos que comporta la cura de nens, depenents i/o majors. Això és política social -cap a la família- en estat pur, una de les nostres principals manques i est és el camí pel qual transiten els països que estan obtenint millors resultats en matèria d'equitat de gènere, particularment en el terreny laboral.

En aquest nombre s'aborden dos temes centrals, d'una banda, les bretxes i desigualtats del mercat de treball i per una altra previsions i tendències relacionades amb l'ocupació i l'economia. A més, es recullen aportacions relacionades amb gestió del SEPE, metodologies, formació i legislació. Per a això hem comptat amb col·laboracions d'experts i professionals de l'àmbit de la recerca acadèmica i de la gestió d'organitzacions i entitats públiques i privades.

Les plataformes digitals estan transformant profundament el sector de les cures, en actuar com a intermediàries en la contractació de serveis domèstics i d'atenció, tradicionalment feminitzats i precarizados. Paula Rodríguez-Modroñoanalitza com aquestes plataformes reforcen desigualtats, oferint ocupacions majoritàriament informals i sense protecció social. Identifica tres models de negoci operatius a Espanya: plataformes on demand, marketplace i agències digitals, tots ells amb nivells diversos de control i condicions laborals, però que comparteixen elements com l'opacitat informativa, la gestió algorítmica del treball i l'exclusió de mecanismes col·lectius de negociació. Assenyala que aquests models perpetuen la precarietat i afebleixen la capacitat de negociació de les treballadores, especialment aquelles en situació administrativa irregular. Malgrat recents avanços normatius a Espanya i Europa, l'autora conclou que és necessària una revisió ambiciosa de la regulació existent en la intersecció de la immigració, la legislació laboral i les polítiques d'igualtat i cures, que aconsegueixi avançar en tots aquests àmbits.

Tres aspectes de les “maneres d'incorporació” que sofreixen les persones immigrants als mercats de treball als països d'acolliment són una assimilació laboral segmentada, una concentració en ocupacions que es poden caracteritzar com a “ 3 P” (Penosos, Perillosos i Precaris) i la freqüència d'actes discriminatoris. Així ho recull Lorenzo Cachónqui  proporciona informació sobre recents desenvolupaments d'aquestes idees en la literatura acadèmica, especialment la referida a Espanya. Al seu torn considera que aquestes “lleis de ferro” dominin el camp dels processos d'incorporació de les persones immigrants al mercat de treball (i en altres esferes de la vida social) no vol dir que hagin de ser acceptades com a inevitables. Es poden lluitar contra elles des del camp de la política i des de l'acció dels diversos actors compromesos per aconseguir una integració més justa de les persones immigrants i d'altres col·lectius amb problemes d'inclusió dins de les nostres societats.

En el cas d'Espanya i les seves comunitats autònomes, amb taxes d'atur encara elevades i per sobre de l'habitual als països del seu entorn, aconseguir la plena ocupació ha de continuar sent un objectiu central de l'estratègia de política econòmica. No obstant això, aquest objectiu ha de combinar-se amb la millora de la qualitat de l'ocupació, tal com assenyalen Lorenzo Serrano, Ángel Soler i Fernando Pascual els qui analitzen la qualitat de l'ocupació a Espanya i les seves comunitats autònomes al llarg del període 2007 - 2022 mitjançant un índex sintètic que recull el comportament d'indicadors 18 corresponents a 5 dimensions. Aquest índex de qualitat dibuixa un patró clar de diferències territorials que, a més, resulta notablement persistent al llarg del temps i coherent amb l'observat en altres àmbits del desenvolupament social i econòmic. En termes de qualitat global de l'ocupació els majors nivells es donen en País Vasco el Madrid , , Cataluña , Navarra i La Rioja , enfront d'una situació menys favorable en Canarias i les regions del sud peninsular. 

Dues esferes crítiques es destaquen entre les persones joves com a pedres angulars del benestar i l'èxit futur: l'ocupabilitat i la salut mental. D'una banda, ens trobem amb un mercat laboral incert, poc esperançador i precari per a joves. D'altra banda, la seva salut mental sembla estar cada vegada més afeblida, entre altres qüestions, per la qüestió laboral. Així ho han identificat des de laFundació Santa María la Real, que han engegat la Plataforma per a la Salut mental i l'Ocupabilitat juvenil. En aquest article comparteixen la metodologia utilitzada en el seu primer any d'implementació, alguns dels seus principals resultats i recomanacions per millorar la realitat de l'ocupació de la joventut considerant la salut mental. Entre les conclusions que s'ha arribat es considera que no tota condició d'activitat laboral suposa una millora en l'estat general de salut mental de la població jove i més enllà de tenir ocupació, és tenir ocupació digna, fora de condicions de precarietat laboral, la qual cosa es relaciona amb un millor estat de salut mental, menor risc de suïcidi i majors nivells de benestar emocional.

A Espanya, un dels països de l'OCDE amb major proporció de persones de 25 34 a anys amb estudis universitaris, segueix havent-hi rellevants diferències en els assoliments educatius i laborals dels joves en funció del seu origen social, la qual cosa qüestiona els assoliments en matèria d'igualtat d'oportunitats en el sistema d'educació superior i el mercat de treball espanyol. Així ho assenyalen  Nuria Legazpe, Cecilia Albert i Maria A. Davia, els qui exploren les diferències d'aquests assoliments laborals a l'inici de la trajectòria professional dels egressats universitaris joves associades al seu origen familiar mesurat a través del nivell educatiu dels pares, a través d'una submuestra de l'Enquesta d'Inserció Laboral d'Universitaris de 2019 . Entre els principals resultats denoten un desavantatge dels graduats joves amb pares menys qualificats en la seva inserció laboral inicial, en diferents àmbits, com a durada de la cerca i condicions laborals de la primera ocupació. Alhora s'aprecia que el suport que ofereixen les institucions educatives a la integració laboral dels egressats universitaris contribueix a pal·liar les diferències associades a l'origen familiar. 

Les zones rurals presenten un clar desavantatge en termes d'ingressos, oportunitats d'ocupació, acumulació de capital humà i accés digital. S'afegeix a això l'augment de les desigualtats en els serveis, en àmbits com l'educació, el transport i l'atenció sanitària. Aquesta bretxa rural urbana és la que investiguen Marie Hyland i Massimiliano Mascherini en el marc de la Unió Europea específicament referent a la bretxa d'ingressos, de pobresa, de cost i condicions d'habitatge, d'ocupació, de capital humà i digital. Conclouen que el sentiment d'oblit d'aquestes zones genera insatisfacció amb els governs i la democràcia en general, per la qual cosa les  polítiques haurien de centrar-se a abordar aquestes bretxes i les seves causes subjacents. Entre aquestes polítiques ressalten invertir en educació i formació en comunitats rurals, facilitar l'accés digital, involucrar a les comunitats rurals en el disseny i la implementació de polítiques i adoptar solucions innovadores per proporcionar serveis essencials.

La experiencia en el mercado laboral de la juventud sorda en España está marcada por la búsqueda de trabajo con desmotivación, frustración y ansiedad y por la experiencia laboral caracterizada por la precariedad, la concatenación de trabajos temporales y la desigualdad. Así lo recoge la Confederación Estatal de Personas Sordas en este artículo donde analizar las conclusiones del Estudio sobre la inclusión laboral de la juventud sorda en España abordando campos como la falta de accesibilidad, el reto de la formación, el empleo público, la igualdad de oportunidades o la necesaria regulación el perfil profesional de las y los especialistas en lengua de signos.

Malgrat la millora registrada en els últims anys, queda camí per aconseguir la convergència d'Espanya amb la mitjana de la UE, concretament en variables com la taxa d'ocupació, la tasa de paro de llarga durada i la taxa de desocupació juvenil. Així ho recull Nuria Moreno-Manzanaro, que alhora ressalta el costat positiu: la bretxa de gènere en l'ocupació se situa “en mitjana” i la bretxa en l'ocupació per discapacitat col·loca a Espanya entre els “millors resultats”.  El CES en la Memòria socioeconòmica sobre la situació econòmica, laboral i social de la nació en 2022 va realitzar anàlisi específica de la Convergència social i les desigualtats, dedicat a la qualitat de vida, la protecció i la inclusió social, les dades actualitzades de la qual es presenten en aquest article. Els debats celebrats en el Comitè d'Ocupació i el Comitè de Protecció Social en el marc del semestre europeu durant la Presidència espanyola han posat en relleu que les polítiques d'inversió social basades en dades contrastades que reforcen les capacitats, augmenten la participació al mercat laboral i prevenen l'exclusió, poden contribuir de manera considerable a un creixement econòmic més fort i integrador i a augmentar els nivells de productivitat, i són fonamentals per acompanyar les transicions digital i ecològica.

La promoción de oportunidades de empleo para una mano de obra que envejece requiere un nuevo planteamiento a nivel empresarial, sectorial, nacional y de la UE y, particularmente, la aplicación efectiva de la legislación vigente que prohíbe la discriminación por edad. Así lo consideran Ricardo Rodriguez y Jessye Muller, quienes en base a las investigaciones que están llevando a cabo desde Eurofound, contemplan factores que influyen en la participación de los trabajadores mayores el mercado laboral en distintos países europeos. Entre otros, resaltan la discriminación de los trabajadores mayores, las condiciones de trabajo, la salud, la composición de los hogares, la educación o las nuevas formas de trabajo y la digitalización. A su vez identifican distintas políticas destinadas a mantener a trabajadores mayores en el mercado de trabajo o reincoroporarlos al mismo que van desde incentivar el retraso de la jubilación a subvencionar la contratación de personas mayores o facilitar su reincorporación tras una larga enfermedad. Entre las conclusiones resaltan que para fomentar la sostenibilidad en el trabajo y mantener el bienestar tanto físico como mental de los trabajadores a lo largo de carreras profesionales cada vez más largas, son necesarias soluciones innovadoras que actúen sobre las condiciones de trabajo, el conjunto de la trayectoria profesional, las competencias y formación requeridas, la motivación para permanecer en activo y las repercusiones sobre la productividad. 

Els joves a Espanya han afrontat des de fa dècades una difícil inserció al mercat laboral, amb altes taxes de desocupació i freqüent precarietat en l'ocupació. Així ho ressalten Aida Caldera i Adolfo Rodríguez, que incideixen en la qual la qualitat dels llocs de treball disponibles per a molts joves és a més deficient: abunden els llocs de treball temporals i a temps parcial i, en comparació d'altres grups d'edat i països, la remuneració i les condicions laborals són pitjors. Les persones més joves també són més propenses a acceptar horaris no estàndard, com treballar a les nits i els diumenges. Recollint les opcions discutides en l'Estudi Econòmic de 2023 para Espanya de l'OCDE consideren que les seves perspectives laborals poden millorar-se reforçant l'orientació professional durant els seus estudis i fent que l'oferta educativa correspongui més properament amb les demandes del mercat laboral. Un servei públic d'ocupació ben finançada i millor connectat amb organitzacions i empreses locals també és clau per incorporar més joves aturats a l'ocupació.